Francesco Ferro: "En robòtica, l’ètica és tan important com l’eficiència tècnica"

La robòtica de servei és una realitat que està transformant indústries, millorant vides i redefinint el futur del treball. Al centre d'aquesta revolució hi ha Francesco Ferro, CEO i cofundador de PAL Robotics, una de les companyies pioneres en robòtica al país. Amb seu a Barcelona, PAL és un referent global en el desenvolupament de robots bípedes humanoides. Fundada el 2004 per quatre enginyers apassionats, l'empresa ha creat solucions pioneres per a la investigació, el retail i la salut, combinant innovació tècnica amb un propòsit clar: portar la robòtica del laboratori al món real. En aquesta entrevista Ferro, reconegut com a CEO of the Year in Robotics 2024 per European CEO i Premi Nit de la Robòtica 2024, comparteix reflexions clau sobre l'evolució de la robòtica, l'impacte disruptiu de la intel·ligència artificial i els desafiaments ètics i tècnics que enfronta el sector, uns temes que ha abordat també a 'IA as a facilitator of service robotics', la segona sessió del cicle d'Intel·ligència Artificial que organitzen 4 motors for Europe Engineers. Des de com ha canviat la percepció social dels robots fins als avenços en IA generativa i computació d'alt rendiment, l'enginyer desgrana les tendències que marcaran el proper salt tecnològic.

Quins avantatges destacaries en la teva trajectòria a PAL Robotics?

Una de les nostres fortaleses més grans a PAL Robotics, com equip, ha estat la resiliència. Fins i tot quan sembla que no hi ha solució, mantenim l’esperit d’intentar resoldre els problemes. Aquesta capacitat d’adaptació i superació és clau en el nostre dia a dia.

Com ha canviat la percepció de la robòtica de servei des que vas començar?

Hem viscut una transformació enorme. Als inicis, la robòtica de servei es percebia, sobretot a Occident, com una amenaça: es temia que els robots es rebel·lessin o competissin amb els humans. Era una visió molt influïda pel cinema i la cultura popular. En canvi, a països asiàtics com el Japó o la Xina, ja es veia els robots com a aliats per ajudar les persones. Amb el temps, i gràcies a la introducció de la robòtica col·laborativa, aquesta visió ha canviat. Hem trobat un punt intermedi entre la por inicial i el potencial real dels robots: ara els veiem com eines útils que poden conviure amb nosaltres en espais compartits, ajudant en tasques on tenim necessitats específiques.

Gràcies als avenços en intel·ligència artificial, estem veient robots que poden prendre decisions de forma autònoma. Imagina tornar a casa i trobar-la neta, no perquè hagis contractat algú, sinó perquè tens un robot que ha fet les feines de la llar. En hospitals, agricultura o altres sectors amb manca de personal, els robots poden marcar una gran diferència.

Quin és el paper actual de la intel·ligència artificial en la robòtica de servei?

Ara mateix, la IA és molt potent en l’àmbit del llenguatge —els Language Models—, on destaca en tasques com mantenir converses o buscar informació. Però quan es tracta de traslladar aquestes capacitats al món físic, encara queda molta feina per fer. La robòtica requereix que aquesta informació es transformi en accions. Avui dia, encara cal una persona que interpreti els resultats de la IA i els converteixi en moviments. El següent pas és que els robots puguin prendre decisions i actuar per si mateixos en entorns reals, cosa clau en situacions com desastres naturals. Per exemple, en un cas com Fukushima, enviar un robot autònom en lloc de posar vides humanes en perill seria ideal.

Quins avenços ha aportat la IA en l’àmbit de la recerca aplicada?

L’impacte ha estat enorme. Abans, resoldre un problema podia requerir anys d’investigació per part d’un doctorand. Ara, gràcies a la simulació i a l’ús de milers d’algoritmes en paral·lel, podem obtenir resultats equivalents en qüestió d’hores. Per exemple, nosaltres podem simular 4.000 robots provant 4.000 algoritmes diferents al mateix temps. D’aquí podem seleccionar els pocs que funcionen i descartar la resta amb rapidesa. Això accelera el procés d’innovació de manera exponencial.

Actualment, com s’integra la IA a PAL Robotics?

Treballem en diversos fronts. D’una banda, tenim equips experts en deep learning i en tasques de robòtica d'alt rendiment. De l’altra, col·laborem en projectes europeus amb universitats capdavanteres en IA, on apliquem els seus avenços en robots reals. També estem molt atents a les iniciatives globals sobre AI Factories i High-Performance Computing, que ens permeten obtenir potència de càlcul i avançar més ràpid. Volem participar activament en aquestes xarxes, especialment en l’àmbit europeu, per continuar desenvolupant solucions capdavanteres.

Quines tendències creus que transformaran la robòtica del futur?

Una gran oportunitat és la intel·ligència artificial generativa i els Foundation Models. Tot i que encara és difícil predir cap a on anem, crec que es consolidarà una solució híbrida que combini seguretat, control i eficiència. A la Xina, per exemple, estan avançant amb models com DeepSeek, que utilitzen IA de forma progressiva i no només amb força bruta. Això obre la porta a solucions més sostenibles i reutilitzables, basades en dades ja processades. Perquè els robots puguin operar en el món real de manera segura i efectiva, necessitem exactament això: IA integrada amb capacitat d’acció autònoma.

Quin perfil d’enginyer necessita avui la robòtica?

La robòtica és, per definició, un camp d’integració de disciplines, sense enginyers no existiria. Per això, necessitem de tota mena: mecànics, electrònics, informàtics, de control… Tots tenen un paper fonamental. Però més enllà de l’especialització, el més important és tenir resiliència i esperit crític. Els enginyers han de qüestionar el que està establert, buscar solucions on altres veuen límits. Gràcies a aquesta actitud, avui tenim avions, satèl·lits, intel·ligència artificial… coses que abans semblaven impossibles. Sense aquesta capacitat crítica, correm el risc d’acceptar “caixes negres” sense entendre-les ni controlar-les. I en robòtica, l’ètica és tan important com l’eficiència tècnica.