Fa tres anys, Enginyers Industrials de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van impulsar la Càtedra EIC-UPC amb l’objectiu d’incrementar les sinergies entre les dues institucions i acompanyar els estudiants que surten d’Enginyeria Industrial cap al món laboral. Daniel Garcia-Almiñana n’és el director. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria fa balanç d’aquesta primera etapa i explica què s’ha aconseguit i tota la feina que queda pendent. La recerca és un dels camps a explorar sempre que “tingui impacte en la competitivitat“ però ens en desgrana d’altres.

Quin balanç feu d'aquests tres primers anys de la Càtedra EIC-UPC?

Hem intentat aconseguir generar més sinergies entre la Universitat Politècnica i el Col·legi mitjançant la Càtedra. Al principi era el paraigua d'accions que ja s’havien estat fent en promoció de talent, patrocinis de premis als millors expedients d'enginyeria industrial... sempre amb la col·laboració de l'ETSEIB i també amb el repte de rumiar noves opcions com ha estat l'assignatura de desenvolupament professional a l'enginyera industrial que hem donat a Terrassa, que ha estat un èxit: d'una mitjana habitual d'uns sis-set alumnes per assignatura optativa, amb aquesta opció n'hem arribat a tenir més de 50 i hem obert un grup a Barcelona! I és una assignatura molt ben valorada pels estudiants perquè és més transversal.

Quins continguts doneu que atrauen tant?

Doncs són continguts al voltant de la feina a l’enginyeria industrial: com tenir una estratègia de màrqueting personal, què ha de tenir un currículum, com presentar-te a LinkedIn, temes relacionats amb els contractes... Aquesta assignatura és una de les branques que tenim relacionades amb el talent. Però en tenim una altra que ens venia molt de gust fer, que és la connexió amb els graduats internacionals.

Què heu fet?

Doncs intentar vinclar els estudiants que estan a la UPC, però fora de Catalunya amb els enginyers que ja estan també treballant fora de Catalunya, a Itàlia, al Regne Unit, a llocs tan diversos com un poblet de Polònia... Ja hi és aquest grup de treball també amb el CEW (Catalan Engineers Wordlwide), però tinc la sensació que la Càtedra ha ajudat a impulsar i multiplicar les accions. Hem fet, per exemple, trobades a Milano i a Coppenhaguen on els enginyers donen consells als estudiants que hi fan estada. És una segona via que està donant molts resultats.

Però encara en teniu una altra de branca de treball, oi?

Sí, i aquesta tercera és la més interessant per la UPC perquè suposa promoure la recerca avançada, disruptiva en l'àmbit industrial català. Ho fem a partir de dos camins, per una banda, treballant amb projectes europeus i amb finançament europeus per a empreses catalanes que en poden gaudir. Des de la Càtedra les podem ajudar a trobar les convocatòries que encaixin per tirar endavant el projecte i multipliquem l'efecte de promocionar enginyers industrials. I a banda, la UPC també té experiència en el programa de doctorats industrials i ajudem empreses que no el coneixen a contractar personal que pugui fer recerca i s'acabi incorporant a la plantilla alhora que la companyia es torna més innovadora i més competitiva. És una opció rodona perquè faltava aquest vincle i la Càtedra l'ha creat.

A quin perfil d'empreses us acosteu?

És cert que les empreses grans ja coneixen més la dinàmica i, per tant, ens dediquem a les petites i mitjanes que tenen tecnologia i poden accedir als fons, però que no ho saben vincular ni presentar les propostes. Nosaltres hi tenim experiència, en canvi. Tampoc descartem empreses grans, però és més fàcil que tinguin accés a les convocatòries.

Per tant, no parlem d'impulsar spin-offs, oi?

No, perquè una spin-off és un projecte empresarial sorgit d'una recerca que ha generat una patent en el si de la universitat. Durant un temps, alguns professors es desvinculen del vessant més acadèmic de la seva feina i tiren endavant el projecte. Però m'ho apunto com a proposta pel 2025! (riu).

Entenc que aquesta ajuda a la recerca industrial té beneficis a curt, mitjà i llarg termini...

Sí, i abans es finançava la recerca “per se”, però ara es busca que tingui un impacte en competitivitat, en ser líders en diversos àmbits, en crear llocs de treball, en multiplicar la facturació de les empreses i en crear valor dins la Unió Europea. Això, acaba sent una multiplicació de talent. Si hi ha un projecte europeu amb fons, es poden millorar instal·lacions, oferta de doctorats, docència... I si som més atractius, vindrà més gent. No és neutre.

Són accions per ajudar els estudiants a fer el trànsit cap a la vida laboral?

Sí. Anys enrere el primer que feien els enginyers era col·legiar-se. La universitat ha canviat molt, cada vegada hi ha menys docència impartida per enginyers industrials i és difícil transmetre aquest missatge del 'paraigua' de l'enginyeria industrial. La Càtedra és insuficient per revertir aquesta situació, però en aquestes assignatures sí que fem orientades a l’enginyeria industrial. Així, poden veure la practicitat immediata que és el que busquen. Al Vallès hem impulsat precisament la Junta Jove del Vallès, amb joves implicats a la universitat perquè ens ajudin a explicar-nos i fer-nos més propers a la societat.

Són diferents els joves d'ara?

Segur que 30 anys enrere es podia dir el mateix, però sí que és cert que ara funcionen més aviat per impactes i missatges curts, i un correu electrònic amb molt de text pot passar desapercebut. Sovint estan amb el mòbil a classe – potser només desconnecten quan no els interessa-, veuen amb molta normalitat viatjar i moure's d'un lloc a l'altre... Ens hem d'adaptar a fer-ho així!

I a l'ESEIAAT com us adapteu?

Les institucions grans tenen inèrcia i sobretot quan bona part del professorat ja ha fet el seu procés i ens falta el llenguatge dels joves. Ens costa, evolucionar. No tenim les aules com a l'edat mitjana, però no les tenim del segle XXI. Tot i això en fem una virtut. Com que tenim pocs mitjans acabem sent els més espavilats per buscar recursos. Els qui marxen fora a instal·lacions millors destaquen perquè de la mancança n’hem fet la virtut. Si aquí no tenim totes les instal·lacions ni tan actualitzades com voldríem, entrenem més el cervell i quan tenen a disposició l'última tecnologia, són els reis. Són els millors prescriptors dels estudis de la nostra Escola i de la UPC en general!