Guillaumes: "És molt important el que poses en el digestor anaeròbic per l’eficiència en la producció de biogàs"

Amb 25 MEUR, el Govern vol impulsar la creació d’unes 90 plantes de generació i aprofitament de biogàs per assolir 1,1 TWh/anuals el 2030. És l’objectiu del Pla del Biogàs de Catalunya 2023-2030 que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va presentar fa tan sols unes setmanes. A banda de la vessant energètica d’aquestes iniciatives, el Departament vol donar solució al tractament de les dejeccions ramaderes, sobretot a les zones rurals on hi ha més granges i caps de bestiar. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes (Sant Joan de les Abadesses, 1977), explica els serrells d’aquest pla.

Fa uns dies vau presentar el Pla del Biogàs de Catalunya. Hi destinareu 25 MEUR aquest 2023, què es farà?

Estem preparant una línia d'ajuts enfocada a la implementació de biogàs, però inicialment donarem prioritat a les plantes que estiguin vinculades al marc agrari, enfocades en el tractament de les dejeccions ramaderes. El pla de biogàs bàsicament té dues potes: l'aprofitament energètic de totes aquestes fonts biogèniques, que són residus orgànics, i solucionar els problemes de les dejeccions a les zones de més densitat ramadera per poder fer-ne un bon tractament, reduir les emissions i valoritzar aquest producte com a fertilitzant orgànic.

Per tant, seria solucionar dos problemes amb una sola instal·lació?

Correcte. La majoria de gent pensa en la part energètica del biogàs i no tant en l’altra. Però jo sempre dic, sobretot als enginyers i professionals que dissenyen les plantes, que és molt important el que poses en el digestor anaeròbic per l’eficiència en la producció de biogàs. A banda, el procés acaba amb un digestat, que pot ser un problema més gran que el que teníem inicialment, però si aquest digestat és de qualitat – amb tractaments, es pot valoritzar - podem tenir dues fonts d'ingressos: el biogàs mateix i el digestat, comercialitzat com a fertilitzant òrgano mineral, en funció del tractament. Si no ho fem així, podem tenir un problema més gran que el que teníem abans, perquè ja que un digestat alt en contingut de metalls pesants per sobre del que marca la normativa, no podrà anar a marc agrari. Els camps i la producció agrícola al nostre país no pot rebre qualsevol tipus de producte. Allà on hi ha molta concentració de granges i de caps de bestiar, perseguim una gestió de fertilització d’excel·lència, és a dir, aplicar purí o fertilitzant orgànic en funció de les necessitats dels cultius.

I actualment, del digestat que generen les plantes que ja aprofiten les dejeccions ramaderes, què se’n fa?

A Catalunya ara en tenim poques, unes 37. Dotze, precisament, són aquestes que estan tractant dejeccions ramaderes i altres residus orgànics i, per tant, el digestat té qualitat. En altres casos, tenim abocadors i plantes depuradores que busquen aquest autoconsum energètic i, en el cas dels digestats, es procura que tingui la qualitat per portar-ho a marc agrari. Tot i que hi ha alguns casos de llots depuradora a Catalunya que, evidentment, han d'anar a algun altre tipus de tractament perquè no compleixen els paràmetres.

A nivell energètic, teniu previst els objectius 1,1 TWh anuals. D’on surten aquests càlculs?

Nosaltres hem analitzat tot el que tot el que són dejeccions ramaderes i residus orgànics de Catalunya. Si tot això anés a produir biogàs, estaríem parlant de 7,2 TWh. Però tot això ja té moltes altres sortides, les dejeccions ramaderes ja s'apliquen de manera directa, igual que la resta de residus. Per tant, parlem d'un potencial accessible, que és el que podria ser que vagi a producció de biogàs. Aquest és de 4,3. I encara parlem d'un potencial disponible, que és aquest 3,3 pensant amb l'horitzó 2050. Quina diferència hi ha entre accessible i disponible? Per exemple, el purí, el 95% és aigua o més. Per tant, la fracció orgànica que té per produir biogàs és molt petita. Segurament surt a compte si tens la planta de biogàs al costat, però no surt a compte si portes un purí a més de 80 o 100 quilòmetres per fer biogàs. Per això parlem de l'accessible i del disponible. Amb aquests números, en funció d'aquests 3,3 TWh/any de cara al 2050, i a la capacitat que tenim d'implementar i fer noves plantes ens quedem amb aquest 1,1 per al 2030. Suposa disposar d’unes 90 plantes.

Això és realista?

Jo crec que això és molt realista. Ara hi ha dotze plantes amb dejeccions ramaderes i residus orgànics, n'hi ha 5 en ecoparcs, que tracten sobretot fracció orgànica municipal, i 30 en depuradores. Tant l'Agència de Residus de Catalunya com l'Agència Catalana de l'Aigua també té unes planificacions. Per invertir, fins al 2027, 200 milions d'euros i 70, respectivament.            

O sigui que amb plantes de biogàs s’hi posaran molts més diners?

Clar, hi ha l'ajut directe del govern per a empreses privades per plantes de biogàs més les inversions que ja s'estan fent a nivell públic per a implementar plantes de biogàs en aquests llocs. Les depuradores tenen un gran consum energètic. En el procés de la depuració d'aigües, l'aigua neta se'n va una altra vegada al riu i queden els llots de depuradora que també un potencial de generació de biogàs. Tractats es poden aprofitar per generar energia a la mateixa estació.

La idea també és mantenir una mica aquest model que cada granja o cada estació faci la seva pròpia energia amb els residus que genera o això no serà possible?

El que marca el pla són els diferents models que hi ha. A Catalunya se’n visualitzen dos. Aquest i també plantes grans a nivell col·lectiu que tenen la intenció de tractar una part molt important de dejeccions ramaderes afegint altres residus orgànics relativament de proximitat, des de fracció orgànica municipal fins a residus d'indústries agroalimentàries, escorxadors... Les plantes grans i col·lectives estem parlant una mida que podria arribar a tractar 100.000 tones fins a algunes que tenim a sobre de la taula de 400.000 tones.

On n’hi ha de previstes?

Un dels projectes sobre la taula és a la Sentiu, a la Plana Lleida. És la iniciativa d'una associació de ramaders que tenen fins i tot un inversor danès. El Govern l'ha considerat entre els projectes estratègics. També hi ha hagut una subvenció de l'IDAE, de 150 milions d'euros, a la que pot aplicar la planta de Moià, que és exemplar perquè cobreix la part energètica però també l’econòmica, la social i la rural. Faran una planta de biogàs per tractar dejeccions ramaderes, residus d'algun escorxador de la zona i la fracció orgànica municipal. És un projecte que jo m'atreviria a dir, gairebé social, ja que volen crear una comunitat energètica perquè l'energia que es produeixi serveixi per als veïns del municipi. Són empreses que es poden desenvolupar en zones rurals on hi ha la matèria orgànica i desenvolupar econòmicament la zona.

El pla s’ha fet permetrà desenvolupar més zones rurals, doncs?

La majoria de plantes s'implementaran en zones rurals perquè és on hi ha les fonts biogèniques, els residus orgànics que poden produir biogàs. A banda tenim una quantitat de residus orgànics municipals que equivalen a 775 GWh, del total que hi ha a Catalunya. És un potencial creixent perquè actualment estem a l’ordre del 45%, en el que és la recollida selectiva. Per tant, si anem incrementant – i ja hi ha polítiques- aquesta recollida selectiva també tindrem més fracció orgànica municipal. Després hi ha els fangs de depuradora, que estem parlant de 1.430 GWh, i on hi ha el volum més gran, que són 3.500 GWh és en dejeccions ramaderes, que això vol dir zones rurals. Per tant, aquestes plantes han d’anar prop de les dejeccions perquè sinó, pel potencial que tenen de generar biogàs, no surt a compte anar movent els purins arreu de Catalunya. A més hi ha residus orgànics industrials i de la indústria agroalimentària, que suposen 1.520 GWh. I aquí tenim dues línies més, que és on es disparen els números, sobretot els que tenen més interès del biogàs perquè es té en compte les restes agrícoles, restes de poda, tot el que són restes de jardineria, etcètera, i els recursos forestals. Això ara actualment a Catalunya té una vessant més d'energia tèrmica.

Teniu algun càlcul del que implicarà econòmicament del que implicarà?

Hem fet uns números, però són molt orientatius, basats en dades de l’estudi del biogàs que ha fet l’IREC, que ha redactat el pla. Els valors orientatius parlen d'1,5 a 3 milions d'euros per MW. És una forquilla molt àmplia perquè depèn primer dels residus orgànics que poses al digestor, de l'eficiència que pots tenir, de la tecnologia que utilitzes. Depèn també del material primari que utilitzes, si necessites algun tipus de pretractament... I després que també és important i emfatitzo és el digestat: si compleix amb la qualitat que toca pot anar directament a marc agrari. Però sinó, es fan tractaments per complir i hi ha qui va més enllà per valoritzar-lo i poder-lo registrar com a fertilitzant, vendre i treure’n un rèdit. A Catalunya malgrat que la llei de residus estatals va provocar alguns canvis que dificulten la part de registre de fertilitzant, ja tenim algun exemple que s’està venent; és un producte valoritzat i buscat.

Seran plantes autònomes?

El que busquem d'aquestes plantes és que siguin autònomes i viables econòmicament per si soles. De fet, quan vam anar a fer el viatge a Dinamarca precisament per anar a veure tot aquest model de biogàs, que està molt implementat i ja fa més de 15 anys que l'estan utilitzant, molts ramaders són socis d'aquestes plantes, quan t'ho expliquen, ho fan amb un somriure d'orella a orella. Estan fent diners d'aquestes plantes de biogàs i més ara, amb el preu del gas. Per tant, és una manera de diversificar o de tenir altres ingressos econòmics de l'explotació, perquè al final la matèria prima és seva. En aquest cas, el de la Sentiu, hi ha tota una associació de ramaders que seran socis d'aquesta planta amb la idea que els beneficis que obtinguin també han de revertir al territori i als propis ramaders.

I això pot disminuir també el rebuig social que a vegades provoquen aquest tipus de plantes?

Hi ha molta feina a fer. La part de pedagogia també l'hem d'abordar. No és exclusiva del biogàs, sinó que tota aquesta transició energètica que estem fent porta rebuig en determinats llocs pel que és implementació d'energies renovables. El que està clar és que generem residus que s’han de tractar. Però ningú vol fer-ho a casa seva. Hi ha algun cas, per exemple a la Sentiu, que el projecte ha entrat bé i de bracet amb l'Ajuntament per abordar un problema d'accés de dejeccions ramaderes, contaminació de nitrats. Hi havia un projecte 'cosí germà', a Linyola, que anava progressant fins que l'Ajuntament ho va exposar públicament i ja van començar a tenir impediments. Però això passa sempre, a Dinamarca també va haver-hi rebuig a l’inici amb els aerogeneradors i ara ho tenen com un atractiu turístic. Tothom vol la transició energètica, però, que es faci al municipi veí o a la comarca veïna. Jo crec que hem de contribuir-hi tots.