Abans de la COVID-19 ja enteníem que mitjançant les TIC una societat pot esdevenir més democràtica i progressar socialment i econòmica. Sabíem que en línia podem, per exemple, fer una consulta mèdica, estudiar en un campus, veure una pel·lícula, xerrar amb els avis, comprar el sopar, seguir una sessió de ioga, sol·licitar una prestació, escoltar un concert, teletreballar, informar-nos, jugar amb les amistats o explicar com ens sentim. Però què passa si tot això, de cop i volta, només ho podem fer en línia? Que la bretxa digital, que imaginàvem, es pot fer més evident que mai.
Per situar-nos: el darrer informe DESI (Digital Economy and Society Index) elaborat per la Comissió Europea posa de manifest que tan sols el 57 % de la població europea disposa de competències digitals d’almenys nivell bàsic. A Catalunya, estem en una millor situació, al voltant del 65%, però encara ens queda molt per recórrer. Malgrat situar-nos en el 5è lloc del rànquing dels països europeus segons l’índex DESI, destacant sobretot en connectivitat, cal seguir treballant per reduir les possibles bretxes o gaps digitals. Si no ens hi posem ara, farem tard. El que ara pot ser una fina escletxa es pot convertir en una gran esvoranc difícil de redreçar.
Molt a grans trets, tenim una desigualtat d’accés on el perfil socioeconòmic de la població és un factor diferencial pel que fa a la capacitat de connectar-se a Internet i de tenir a l'abast els dispositius necessaris per fer-ho. Això contribueix a un diferent ús de les TIC que pot tenir impacte també en el desenvolupament de competències digitals. I aquesta bretxa, que podem anomenar de coneixement, palesa, a més, desigualtats generacionals i de gènere.
Com reduïm les bretxes digitals?
A Catalunya existeix una xarxa integrada per centres i espais molt diversos arreu del territori, els Punt TIC, que posen a disposició de ciutadania i empreses l’equipament i el personal necessari per facilitar-los l’accés a les TIC. Més enllà de ser un punt de connexió, s'hi coordinen accions de capacitació digital, desenvolupen projectes d'innovació social digital i ofereixen suport per a la realització de tràmits, entre d’altres actuacions.
D’altra banda, tenint en compte que l’automatització afecta l'ocupabilitat de les persones, cal facilitar l’encaix entre l’oferta i la demanda de talent. El talent digital és avui, el factor clau de competitivitat no només per a empreses sinó també per a les societat. Són clau, per tant, el foment de vocacions tecnològiques i la reorientació de perfils professionals especialment per a les dones, on encara tenim molt camí per recórrer. És prioritari impulsar i reconèixer el paper de la dona en l’àmbit de les TIC. Amb aquest objectiu el Pla DonaTIC del Govern inclou accions com fomentar l'emprenedoria digital femenina, amb formacions i mentories i una línia d'ajuts per a dones emprenedores digitals, i els Premis DonaTIC. Aquests tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les TIC i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se a les disciplines STEAM en el futur.
És igualment estratègic disposar d’un sistema d’acreditació de competències digitals. El del Govern, l’ACTIC, compta amb gairebé 400 centres col·laboradors arreu de Catalunya i ha emès més de 85.000 certificats en els seus ja 11 anys de funcionament. Enguany s’ha aprovat un nou decret que regula l’ACTIC i que incorpora millores com permetre que en els propers mesos es pugui aprovar una nova estructura de continguts adaptada al marc europeu de competències digitals (DigComp).
Drets i responsabilitats digitals
El Govern, a més, coordina el projecte de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, que té per objectiu promoure un marc legislatiu i democràtic per garantir els drets humans i les llibertats fonamentals en l’era digital. Recull àmbits com l’accés universal a Internet, la garantia de la inclusió i capacitació digital i el dret a la innovació digital.
La Carta, en construcció constant, es desenvolupa seguint un model de governança amb pluralitat d’actors, considerant que tothom hauria de tenir sempre la possibilitat de participar de la presa de decisions que ens afecten. L’era digital pot facilitar aquest apoderament ciutadà. Fem-ho, doncs, combatem, així, les bretxes digitals.
La formació bàsica, la generació de talent i ocupació digital, l’accés a la connectivitat als dispositius digitals o la protecció dels nostres ciutadans i ciutadanes són doncs algunes de les accions que duem a terme des del Departament de Polítiques Digitals per reduir la bretxa digital, i fer de Catalunya un país digitalment avançat i preparat.
