El govern Trump als Estats Units va publicar el 23 d’abril l’Executive Order on Advancing Artificial Intelligence Education for American Youth, definint el marc estratègic per portar l’ensenyament de la IA a l’educació primària i secundària del país. La iniciativa ha estat rebuda amb entusiasme per una part important del teixit empresarial nord-americà: més de 250 CEOs de grans corporacions tecnològiques i industrials han signat una carta donant-hi suport.
La meva primera reacció en llegir la notícia va ser de desconfiança. Una altra ocurrència oportunista? Però, en aprofundir en el document, em va sorprendre veure que rere el titular hi havia una proposta treballada, amb ambició estratègica i una mirada educativa de llarg termini.
Com a enginyer industrial, he dedicat bona part de la meva trajectòria professional al món de la tecnologia, incloent-hi anys a IBM. Actualment, formo part de l’equip directiu d’OMNIOS.AI i del grup de treball d’IA del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. A més, tinc una vinculació amb el món de l’educació que va més enllà del vessant professional. A casa, a la meva família he tingut referents educatius que m'han empès a qüestionar-me el món també des d'aquest àmbit socioeducatiu. Una doble mirada -tecnològica i pedagògica- que m’ha portat a reflexionar sobre el que està passant als Estats Units… i el que encara no està passant aquí.
Tot i l’ambició del plantejament americà i de l’ampli suport rebut, cal llegir aquesta iniciativa amb mirada crítica i contextualitzada. I, a partir d’aquí, veure quines implicacions i quines aplicacions podria tenir en l’entorn tecnològic i educatiu català.
Més enllà de formar ciutadans en competències digitals, aquesta l’acció del govern Trump respon també a una agenda geoestratègica per assegurar la competitivitat dels Estats Units en un món on la IA és un vector de poder.
L’ordre executiva planteja objectius molt positius, com l’equitat en l’accés, la detecció de talent primerenc i la integració d’aquestes competències al currículum bàsic. En termes pedagògics, l’enfocament és ampli i busca una capil·laritat real al sistema educatiu. Reconeix que la formació en IA no pot esperar a la universitat i ha de començar molt abans, com a part del currículum general. Promou una visió a llarg termini, on l’educació està estretament connectada amb les necessitats de la recerca i la indústria. També entén que el desenvolupament tecnològic ha de ser una eina per combatre les desigualtats d’origen, oferint oportunitats reals d’integració i progrés.
Però hi ha riscos que cal considerar. La pressa excessiva per incorporar la IA al sistema educatiu pot generar noves desigualtats si no s’acompanya d’una formació adequada del professorat i d’una clara planificació estratègica. També existeix el perill de delegar massa protagonisme a grans plataformes educatives privades, sovint amb interessos comercials i marcs ideològics propis. Correm el risc que el currículum i els valors associats a aquesta formació quedin subordinats a lògiques de mercat, i no pas a criteris pedagògics, ètics o socials.
La dependència de tecnologies, continguts i metodologies provinents d’un nombre molt reduït d’actors globals genera preguntes legítimes sobre sobirania educativa, sobre l’equilibri entre col·laboració publicoprivada i del control dels valors que es transmeten als infants i joves. Això pot comprometre la diversitat de mirades i limitar la capacitat crítica dels futurs ciutadans. Caldrà assegurar que l’educació en IA no sigui una simple alfabetització tècnica, sinó que fomenti també l’esperit crític, l’ètica i la comprensió del seu impacte social.
En definitiva, la iniciativa nord-americana evidencia una consciència clara que la IA no és només una tecnologia, sinó una nova alfabetització que cal començar a construir des de les primeres etapes formatives. D’altra banda, també ens recorda que qui domina l’educació en IA avui pot condicionar l’ús i els valors d’aquesta tecnologia demà.
Si ampliem la mirada a escala internacional, veiem que altres països també s’estan posicionant amb models molt diversos. La Xina fa anys que impulsa una integració sistemàtica de la IA al seu sistema educatiu, amb manuals oficials i plans d’estudi des de l’educació primària. A Europa, països com Alemanya, Estònia o França han iniciat programes pilot amb enfocaments diversos –com el projecte AI4T (AI for Teachers)– per dotar el professorat de competències i recursos, tot i que encara falta una estratègia comuna dins de la Unió Europea.
A Catalunya i Espanya, les iniciatives han estat encara més fragmentades. Es treballa amb accions tàctiques i voluntaristes, com la programació i la robòtica a primària i secundària, però encara no s’ha articulat una estratègia pròpia ni una visió estructurada amb plans específics dedicats a la incorporació de la IA a les aules.
Per això, aquestes preguntes prenen encara més sentit en un context marcat per fortes desigualtats educatives: la bretxa digital, les diferències territorials i socioeconòmiques, i l’escassa formació tecnològica en alguns centres fan evident que qualsevol aposta per la IA ha d’anar acompanyada d’un compromís clar per l’equitat. Sense aquest enfocament, la tecnologia corre el risc de consolidar les desigualtats en lloc de combatre-les.
És hora de preguntar-nos com volem abordar aquesta revolució des d’aquí. Estem disposats a desplegar una estratègia catalana per a la formació en IA que vagi més enllà de la programació bàsica? Tenim la voluntat d’invertir en la formació del professorat i en recursos per als centres amb menys oportunitats? Com garantirem que els continguts en IA es desenvolupin amb criteris pedagògics, i no dictats pel mercat? Estem preparats per generar aliances reals entre escola, universitat i indústria que responguin a valors socials compartits? Com protegirem la sobirania educativa i vetllarem perquè els infants aprenguin no només a fer servir la IA, sinó també a qüestionar-la?
"És important entendre que l’ensenyament de la intel·ligència artificial a les aules no pot limitar-se a una formació tècnica o instrumental."
Si volem una ciutadania digitalment sobirana i crítica, caldrà començar amb una estratègia ambiciosa, transversal i inclusiva, establint aliances entre l’escola, la universitat i la indústria. És important entendre que l’ensenyament de la intel·ligència artificial a les aules no pot limitar-se a una formació tècnica o instrumental. Ha de ser, sobretot, una oportunitat per construir ciutadania crítica i democràtica, capaç d’analitzar amb criteri les tecnologies que modelen el nostre món. Alfabetitzar en IA vol dir també treballar la comprensió de dades, imatges, codis i llenguatge de manera integrada. A més, cal considerar altres qüestions com la justícia algorítmica i la inclusió, els biaixos, l'explicabilitat, la transparència i la confiança.
En definitiva, introduir la IA a l’educació hauria de servir per repensar el model educatiu del segle XXI, no només per afegir un nou contingut, sinó per transformar la manera com entenem l’aprenentatge, la participació i la responsabilitat en l’era digital.
El futur de l’educació no es pot desvincular del futur de la tecnologia. Però el seu sentit dependrà de les decisions que prenguem avui.
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya pot jugar un paper rellevant en aquest camí, oferint coneixement, promovent iniciatives i connectant els diferents actors que poden fer-ho possible. En un moment de canvi radical, tenim l’oportunitat –i la responsabilitat– de definir què volem aportar, com fer-ho i de quina manera.
