iGenium16 exposa projectes de lenginyeria catalana compromeses amb el canvi climàtic
El Palau Robert de Barcelona va acollir ahir la cinquena edició de la trobada de les enginyeries catalanes iGenium organitzada per l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), que enguany ha exposat projectes que han destacat per la seva vessant medi ambiental i de lluita contra el canvi climàtic.
Carles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya, va donar la benvinguda als assistents i va voler aprofitar l’acte per reivindicar el llarg compromís de les enginyeries catalanes amb el canvi climàtic. De fet, per Martín «les enginyeries són imprescindibles per trobar solucions al desafiament del canvi climàtic, amb grans afectacions econòmiques i socials». El canvi climàtic, en conseqüència, implica «canvis en el model energètic, en el transport i en la construcció, per citar alguns exemples, i el desenvolupament de diferents tecnologies per lluitar contra l’escalfament global».
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1007","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Acte seguit, va intervenir el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget que, a més de donar les gràcies a INEC «per existir», va afirmar que «cada cop hi ha més consciència de la necessitat de tenir més enginyers en el país». Baiget va reconèixer que «tenim un dèficit d’enginyers evident i, entre tots, ho hem de solucionar. Com a societat ens hem de plantejar què és el que hem de fer i no acabem de treure’n l’entrellat». Pel conseller és positiu, doncs, que «hi hagi una associació que aglutini la majoria dels col·legis d’enginyers del país per tractar problemes conjunts» en un acte com iGenium’16.
Una de les feines importants a fer és «de prospecció de quines són les professions del futur, i també hi ha una tasca pendent amb la Universitat». En aquest sentit, Baiget la llançar la pregunta de si «l’índex d’abandonament en el primer curs del 20% de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona és un problema dels estudiants o del mètode d’ensenyament».
A més, el conseller d’Empresa i Coneixement va subratllat que «hi ha d’haver un procès de qualificació continua dels estudiants, ja ha passat a la història el fet de ser suficients els coneixements adquirits a la universitat. La formació ha de ser, doncs, continuada». Segons Baiget els «esforços que s’estan fent en acreditació i en formació continuada són crucials per evitar la descapitalització».
A més a més d’aquest repte estratègic, Jordi Baiget també s’ha referit als compromisos europeus «ambiciosos» de l’Horitzó 2020 signats per Espanya, que no només es queden aquí, sinó que augmenten per als anys 2030 i 2050.
Queda clar, aleshores, que un dels principals reptes de l’enginyeria i de la societat catalana, europea i mundial és l’energètic. És en aquest escenari que Baiget va exposar dades aclaparadores «per decisions preses» a l’Estat espanyol. La producció energètica eòlica va augmentar 768 MW instal·lats en el període 2010-2012, per després caure als 6,3 MW a partir de l’any 2013.
El cas de l’energia fotovoltaica «és encara més cruel»: dels 125 MW del 2013 a pràcticament 0. «Amb aquests números hem de fer front als objectius del 2020, 2030 i 2050. S’han de canviar moltes coses», va evidenciar Baiget, que va també va alertar que «podem estar davant de la fi de l’època dels combustibles fòssils barats i de l’urani».
Tanmateix, s’ha de contextualitzar aquest escenari amb la constatació que «tenim un model de distribució molt centralitzat i molt rígid, s’ha d’anar cap a un model més descentralitzat i tendir a una major presència de les renovables, bàsicament eòlica, fotovoltaica i biomassa».
La tendència ha de ser, doncs, apostar clarament per «l’eficiència i l’estalvi energètic en els edificis». En aquest aspecte, Baiget va situar la pròpia Generalitat de Catalunya com la primera a haver de fer els deures. «No pot ser que haguem fet no sé quants plans o acords de govern d’estalvi energètic i després costi tant impulsar-los. Perquè costa molt. Tot són problemes i així no avançarem», va sentenciar Baiget.
A més el conseller va detallar que «cada cop hi ha d’haver major importància de l’emmagatzemament de l’energia, l’autoconsum i del vehicle elèctric. Per aquest motiu, el Govern català ara està fent un pla d’Infraestructures de punts de recàrrega. També hi ha d’haver una major eficiència en el sector industrial».
Aquest darrer repte es concreta en l’acció del Govern «en un projecte de llei que ara s’està discutint en el Parlament de canvi climàtic per adaptar-se als objectius europeus. Potenciarem l’energia eficient i renovable i qui contamina, paga».
Aquests eixos, va explicar Baiget, formaran part del Pla Nacional de la Transició Energètica que faran públic aviat. Envers l'eficiència energètica en el sector industrial el conseller va informar que estan treballant en un Pacte Nacional de l’Energia, «en el que hi haurà un eix dedicat a l’economia circular i una major presència de l’eficiència energètica en el sector industrial».
Seguidament iGenium’16 va continuar amb la primera taula rodona, anomenada Enginyeria pel progrés en el que es van exposar projectes professionals desenvolupats per Lluís Alegre, director tècnic de l’Autoritat del Transport Metropolitana; Anna Sanitjas, enginyera forestal; Joaquim Àngel Reina, enginyer industrial col·legiat als COEIC i director Energy & Waster Technologies; i Samuel Gómez, director a SYM, Technical Services for Shipyards. La taula rodona va ser moderada per Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1006","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
En la seva presentació Reina va presentar Biolimp-MPdry, una tecnologia per a la neteja del biogàs. Es tracta de l’ús de la tecnologia per a totes aquelles empreses relacionades amb la producció de biogàs, concretament abocadors, EDAR i plantes de digestió de diferents tipus de residus. L’objectiu és fer aquestes plantes més eficients mitjançant l’ús de fonts d’energia renovable tant per a la producció de calor i/o electricitat o biocombustible com per a l’ús vehicular o injecció a xarxa de gas natural.
La trobada iGenium 2016 va continuar amb la segona tanda d’exposició de projectes, aquest cop de tipologia universitària. Va ser moderada per l’enginyer industrial col·legiat al COEIC i membre de la junta del Consell de Govern de l’INEC Miquel Àngel Fos.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"1008","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
La tercera taula rodona titulada Enginyering Investors va incloure ponències de Pere Condom, director del Programa Catalunya Emprén de la Generalitat de Catalunya; Jesús Querol, director de la Xarxa Oceáno Azul; Fèlix Ferrer-Dalmau, director general de l’Agència de Subscripció de Lloyd’s del Grup Mútua dels Enginyers. Miquel Àngel Ros, enginyer industrial col·legiat al COEIC, va ser el moderador.
Finalment, la cloenda de la jornada va anar a càrrec de Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
