La llei de residus inclourà un impost verd en mobles i tèxtil

D'aquí poques setmanes, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, hauria de tenir sobre la taula un primer esborrany de la Llei de Residus i Recursos amb previsió d'aprovar-se al Parlament la primavera vinent. Entre el grans temes que inclourà aquest text, destaca la creació de nous sistemes integrats de gestió de residus perquè els fabricants o importadors de tèxtil, calçat, matalassos i mobiliari també paguin punt verd i es responsabilitzin de la gestió d'aquests residus després de la seva vida útil.

Així ho ha explicat el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, en una entrevista als Fulls d'Enginyeria on ha destacat ''l'important cost'' que tenen actualment aquests residus i que assumeixen ciutadans i ajuntaments. ''Cada moble o peça de roba haurà de pagar un impost per assumir el cost de la gestió i el tractament com a deixalla'', diu Tost. D'aquesta manera,es posaran aquests residus al mateix nivell que, per exemple, els electrodomèstics, un àmbit on els fabricants ja es responsabilitzen de pagar per la ''contaminació'' que generen. ''Volem fer el mateix pels mitjons, les camisetes, els matalassos o els prestatges'', diu Tost.

La futura llei també preveu donar entre cinc i set anys als ajuntaments perquè implantin sistemes intel·ligents de recollida de residus per estendre una taxa justa i individualitzada. Tost recalca que fa uns anys era ''molt complicat'' però que ''l'smart city també ha arribat al món dels residus'' i posa d'exemple sistemes com ara el porta a porta, el xip al cubell o el tancament de contenidors. Així es pot implantar una ''taxa justa i individual'' i aconseguir superar el del 45% de recollida selectiva que s'ha donat el 2019 i complir els objectius europeus. Pel director de l'ARC, cal tenir un mecanisme fiscal que ''ajudi i motivi'' a la ciutadania ja que les campanyes institucionals i altres mecanismes han arribat al seu sostre. ''El 2020, per què una persona que viu a Catalunya no recicla?'', es pregunta Tost. L'exemple que posa el director de l'ARC és Vilablareix, on es paga en funció de si es recicla o no. Una família que ho recicla tot, pot pagar 80 euros a l'any de taxes; si no recicla res i ho porta tot al rebuig, pot haver un impost de 270 euros.

Per Tost, cal que cada ajuntament busqui el sistema ''més eficient'' en funció de les seves particularitats, tant de municipi com de barri, i dissenyar, en funció d'això, un ''full de ruta clar'' que permeti millorar aquesta recollida per arribar, al 60% que s'ha d'assolir el 2030, en funció de les directives europees. Actualment, ja hi ha 200 consistoris que tenen un sistema 'porta a porta' implantant de forma total o parcial, i 100 més estan en fase d'implementació entre aquest 2020 i el 2021. La COVID-19, però ha retardat aquests plans.

''El món serà circular o no serà''

La nova llei també és una llei de recursos. Europa demana que el 2035 només un 10% dels residus municipals acabin a l'abocador i per això, insisteix Tost, no només cal apostar per la recollida selectiva sinó incidir també en els models productius per fomentar la reutilització d'envasos o la reciclabilitat. Per Tost cal incentivar, per exemple, que els envasos siguin de monomaterial per evitar les barreges d'additius i de diferents tipus de plàstic que fan més car el seu reciclatge i potenciar els envasos compostables, reutiltizables i 100% reciclables.

''El món serà circular o no serà'', diu taxatiu el director de l'ARC, que insisteix que l'extracció de recursos no pot continuar al ritme dels darrers 50 anys, insistint que el planeta no té ''recursos finits''. ''L'economia circular no és per marejar els polítics i la indústria'', assenyala Tost, sinó ''absolutament necessària''.

Una manera de fomentar la reutilització de les deixalles, diu Tost, és a partir dels mercants d'intercanvi de segona mà. Per això, creu que les deixalleries s'han de convertir en punts d'intercanvi per donar l'opció a altres ciutadans a utilitzar objectes que una altra persona llença. Les indústries, per la seva banda, haurien de facilitar que els objectius siguin del tot desmuntables, amb parts reaprofitables i maximitzar la reciclabilitat de tots els materials amb procediments químics o tèrmics per deixar a la mínima expressió la quantitat que va a l'abocador.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.