Catalunya tindrà aquest 2021 un nou Pla de Qualitat de l'Aire, amb un horitzó temporal del 2025. A diferència del vigent fins ara, que se centrava en Barcelona i la seva àrea metropolitana, el nou document abastarà tot el territori català per identificar les àrees de millora prioritària de la qualitat de l'aire, on caldrà prendre mesures més contundents per la seva singularitat. Al control dels contaminants habituals com els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules PM10, el nou pla incorpora el control d'altres elements com ara el Benzo(a)Pirè (BaP) i l'amoníac (NH3) i l'ozó troposfèric (O3).
El control de l'ozó troposfèric és, doncs, un dels canvis més rellevants que incorporarà el Pla, ja que anirà acompanyat de mesures de reducció dels precursors que el generen i accions per augmentar el coneixement del seu comportament ja que la comunitat científica necessita més informació per entendre els mecanismes pels quals es produeixen alguns episodis de contaminació.
Des del grup de treball de Canvi Climàtic i Contaminació Atmosfèrica de la comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, es considera que els canvis impulsats per la Direcció General de Qualitat de l'Aire són ''un gran pas''. L'ozó troposfèric es considera un contaminant secundari perquè no s'emet directament a l'atmosfera per una font sinó que es forma en l'oxidació fotoquímica originada per la radiació solar d'alguns contaminants primaris com són els NOx, generats principalment per la mobilitat i els compostos orgànics volàtils provinents de la mobilitat, la gestió d'hidrocarburs i l'activitat industrial.
Per la responsable del grup de treball, Sílvia Nadal, és ''molt oportú'' que el nou pla tingui un abast més ampli en contaminants i territori. Explica que les concentracions més elevades d'ozó es troben allunyades de les fonts de contaminants. Així, les concentracions més elevades s'observen a zones com el Vallès, la plana de Vic o fins i tot la Cerdanya, malgrat que provinguin de l'oxidació dels contaminants primaris generats a l'àrea metropolitana.
|
|
||
|
Mitjana d’immissió horària a les 8 h i a les 12 h de NO2 en els mesos de maig a setembre de 2018 a 2020 a estacions de Bcn (Gràcia – Sant Gervasi) i de Bellver de Cerdanya. Elaboració propia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
|
Els objetius del nou Pla
El nou Pla treballa per arribar als objectius de:
- 36 µg/m3 de mitjana anual d’immissions de NO2 a qualsevol punt de l’Àmbit 40 per l’any 2025, d’acord amb la recomanació de l’OMS.
- Mínim un 10% de reducció de les emissions de NOx de la mobilitat el 2022.
- Mínim un 16% de reducció de les emissions de NOx global el 2025
Actualment, el transport terrestre representa el gruix d'emissions de NOx, amb un 48%, seguit del transport marítim, amb el 19% i la indústria, amb el 18%. Tot i això, les dades recollides pel Departament de Territori i Sostenibilitat mostren una reducció d'emissions d' NOx des del 2011, sobretot en el transport terrestre i la indústria. EL transport terrestre ha passat de representar el 53% d'emissions al 48%, i la indústria, del 23% el 2011 al 18% el 2017.
Pel que fa a les PM10, el transport terrestre representa el 46% de les emissions totals, i el transport marítim i la indústria, el 21%. L’inventari presentat en el marc de la IX Taula de la Qualitat de l'Aire a la conurbació de Barcelona, mostra que les emissions del transport baixen el 2017 respecte del 2011, passant del 54% al 46%. Tanmateix, pugen les de la indústria i el transport marítim, passant del 13 al 20% en el primer cas, i del 16 al 21% en el segon.
Innovació tecnològica per reduir la contaminació
Des del grup de treball de Canvi Climàtic i Contaminació Atmosfèrica, es considera ''imperatiu'' reduir la contaminació ambiental a Catalunya però demanen que es faci sense que suposi una reducció de l'activitat econòmica i industrial. En la mateixa línia de les conclusions que el grup va publicar al voltant de la contaminació a Barcelona arran de la COVID-19, Nadal recalca que la innovació tecnològica ha de ser ''el motor'' del canvi de paradigma en la mobilitat, en la generació d'energia i també en la producció industrial, però creu que fer fer-ho possible, cal que els diferents estaments estiguin ''alineats'' per aconseguir que la transició es faci de manera ''justa i inclusiva''.
Per això, des del grup de treball assenyalen que cal finançament per apostar pel canvi de paradigma i prioritzar les solucions que resultin menys contaminants considerant tot el cicle de vida i aposten perquè el Pla es concreti en decrets que permetin realment la transició cap a un món ''més sostenible''.
