Matilde Villarroya (Tortosa, 1968) és enginyera industrial i des del juny del 2018 està al capdavant de la direcció general d'Indústria, agafant el relleu a l'actual consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Villarroya situa la innovació com un dels vectors més importants per encara la recuperació econòmica i guanyar competitivitat. Conscient dels esforços que s'hauran de fer per sortir de la crisi de la COVID-19, Villarroya defensa que Catalunya té una bona política industrial i que cal afegir el binomi sostenibilitat i digitalització a la innovació i la internacionalització que ja regien la indústria catalana.

En la seva intervenció durant la conferència als Enginyers Industrials de Catalunya va comentar que les polítiques del Departament estaven molt alineades amb les propostes recollides en el document dels Enginyers. Quines són les propostes que veu més factibles?

Realment crec que el document està molt alineat. Els Enginyers estan dins el plenari del Pacte Nacional per a la Indústria i coneixen de primera mà el que s'està fent des del Departament. Crec que en són conscients i quan el Col·legi elabora aquest document no perd de vista el vincle. Per això és molt possibilista i toca de peus a terra: moltes propostes reforcen el que treballem a Empresa. Un exemple n'és l'àmbit de la indústria 4.0, en l'àmbit de la transició ecològica també fan propostes alineades amb el Green Deal, que és un dels pilars amb els quals s'ha de basar aquesta recuperació econòmica. I en el pla de la mobilitat, nosaltres hem fet el pla de suport a la indústria de l'automoció i de la mobilitat, i el document reforça el pla reforçant-lo econòmicament per donar més suport a la indústria.

Pel que fa a la digitalització i la indústria 4.0, la situació dels darrers tres mesos ha fet que algunes empreses s'hagin hagut d'actualitzar a marxes forçades, no?

La crisi ha portat coses molt dolentes però algunes coses bones, per treure'n alguna part positiva. I en àmbit de la i4.0 i noves tecnologies, ens ha posat dos anys endavant de la feina que havíem de fer de sensibilització, programa de PROACCIÓ era sensibilitzar a indústries del territori. I hi havia escèptics. Avui dia són moltes les empreses que no només els sona  sinó que veuen que és necessari entrar en aquest món, i almenys això ha ajudat que la fase de sensibilització ja ens la puguem saltar, i que les empreses vegin que cal estar connectat: que el teletreball és una opció que ha vingut per quedar-se, que les videoconferències és una forma d'estalvi de costos i que l'ecommerce és una manera de comercialitzar els productes i permet arribar a tot el món. Hi havia qui ja ho sabia, òbviament, però la situació ens ha ajudat que molta d'aquesta PIME no s'ho qüestioni i ja no ho vegi com a opcional.

És aviat per saber el volum d'empreses que han accelerat aquesta transformació?

Per les xifres és aviat, però jo crec que l'increment serà molt notable.

Una de les darreres mesures que s'han aprovat és els ajuts a micro i pimes per mantenir l'ocupació. Què es vol aconseguir?

L'ajut és per a les empreses industrials i serveis a la producció. Són els enfocats a indústria manufacturera. Hem fet una segmentació molt estricta perquè avui dia les pimes són les qui estan patint molt, sobretot menys de 50 treballadors, necessiten injecció de liquiditat i circulant. Això és un ajut directe per a la ocupació, en funció del número de treballadors. Són 1.500 euros per treballar amb contracte indefinit. Una petita empresa de quatre treballadors pot rebre fins a 6.000 euros.

I quantes empreses se'n podrien beneficiar?

Calculem que 22.000 empreses podrien complir els requisits, i hem fet l'estimació mitjana que podrem arribar a 1.000 amb els 11 MEUR de pressupost. Si l'empresa és de 20 treballadors estem parlant de 40.000 euros d'ajut. Hem fet una estimació mitjana i calculem que podem arribar a entre 800 i 1.000 empreses. També hem fet la petició des del departament que des del CORECO, de dotar aquesta línia de més diners, extraordinària, si es fes, ens permetria arribar a més gent que és el que necessitem ara, sobretot les petites.

Quin percentatge d'empreses han hagut de fer ERTO aquestes setmanes?

És molt variable, hem de tenir en compte que depèn del sector d'activitat q es troben les empreses, la variació afecta moltíssim . Sector automoció del 80% de les empreses, però l'alimentació és molt baixa, inclús els efectes han estat positius. Els ajuts també ho tenen en compte, creiem que és important donar ajut als qui han patit més. Per això és un ajut en concurrència competitiva. Amb les peticions rebudes des del 12 de juny i fins 1 de juliol s'establiran els barems d'ERTO, tamany, etc., es farà un escalat i es repartiran els 10 MEUR en funció de l'ordre establert per tots els criteris. Potser és la manera que el repartiment sigui més equitatiu i de forma més justa.

Amb aquest ajut en tindran prou per continuar creant ocupació i garantir-se perspectives de futur?

Si tinguéssim més diners, més podríem ajudar, però més enllà de l'ajut econòmic, cal ajudar les empreses en altres àmbits i elles mateixes han de fer aquest canvi. Amb la crisi han aparegut nous models de negoci i maneres de treballar noves. És important adaptar-se als nous canvis i veure aquestes oportunitats que sorgeixen a partir d'aquesta nova situació. Són moltes les empreses que s'han reinventant, sobretot buscant nous productes i noves necessitats del mercat. Innovar i fer les coses diferents continua sent una necessitat clara, i per tant, no n'hi ha prou en donar ajuts econòmics, cal continuar ajudant a les empreses a buscar aquests nous nínxols, a ser més competitives i ser innovadores i fer coses diferents. També calen ajuts en la línia de innovació i internacionaltizació.

Aquest any es culmina el Pacte Nacional per a la Indústria, es renovarà o reformularà? Quins passos es faran?

Jo crec que el Pacte Nacional per a la Indústria ha estat un èxit absolut en termes de consens social i econòmic. Crec que com a país és important tenir aquest full de ruta, és un model que hem de ser capaços de replicar. Tots els agents compartim que és molt interessant repetir aquest pacte, però aquest any és molt atípic. Puc  dir que, en la valoració del març, es va calcular que el 2019 hem arribat al 65% de l'execució, que és una xifra molt elevada. El problema haurà estat el 2020 que de compliment haurà estat molt complicat.

Amb aquest plantejament, quins eixos s'haurien de reforçar ara que surten tantes veus a favor d'impulsar la indústria?

Quan parlem de política industrial i surten grans gurús parlant de política industrial me n'adono que estan utilitzant els mateixos eixos que ja tenim al Pacte escrits des del 2017. O sigui que tan malament potser no ho vam fer. Catalunya té una política industrial ben definida, marcada i escrita. La competitivitat és un dels eixos que ha de continuar vigent. És clau que les nostres empreses siguin competitives i la competitivitat es treballava bàsicament amb al innovació: és un aspecte clau perquè innovar ens permetrà ser competitius. A Catalunya no podem competir a nivell de costos, hem de en fer les coses diferents i fer-les bé. Un altre eix ha de ser la indústria 4.0 un terme que anirà evolucionant els propers anys. La incorporació de les noves tecnologies és un fenomen que cada dia ens està sorprenent, i han de ser aspectes integrats dins les indústries. El document dels Enginyers parla del binomi sostenibilitat i digitalització. La sostenibilitat és una tendència que ha vingut per quedar-se i ara hem de ser capaços d'ajudar les empreses a fer aquest canvi. Ningú  no veu una empresa que contamina i tira fums, sinó una altra empresa basada en economia circular amb simbiosi industrial, que puguin ser utilitats per altres empreses, com a recursos. A més, som territori molt petit i malgrat que el nostre mercat és local, hem de ser capaços de continuar oberts al món com fins ara i buscar volum fora per no només abastir les nostres cadenes sinó també abastir fora.

I en tot aquest panorama, quin paper tindran les empreses emergents?

Jo crec que els emprenedors i start-ups contínuament estan buscant finançament, és la seva funció. Hi ha una part que ha de venir, com ja estem fent, d'ajudes a projectes concrets. Però la funció i l'escalabilitat l'aconsegueixen amb les rondes de finançament. El que hem de fer és ajudar-les a aixecar rondes com cal. Indiscutiblement les start-ups són un dels elements clau: són empreses àgils i contínuament innovant, Per això s'ha de produir aquest maridatge entre les grans corporate i start-ups i nodrir-se, sense que cap d'elles perdi la seva identitat pròpia. És una labor que hem de fer. Les start-ups saben fer molt bé la seva feina, i molts d'ells s'estan preparant molt bé, i els ajudem a aixecar rondes de finançament. Hi ha creativitat suficient en aquest territori per continuar liderant, hub del sud d'Europa com ara, d'start-ups i l'ajuda la tindran.

Però és fàcil fer aquest maridatge?

Crec que són models de negoci que van evolucionant i crec que malgrat que les corporate ja tenen les seves unitats d'I+D i propis departaments d'innovació, si alguna cosa caracteritza és que sempre estan buscant projectes interessants. En aquest sentit, cal ajudar a protegir les emergents. Per això, una de les coses amb què estem treballant és com protegim aquestes propietats intel·lectuals, buscant eines per evitar la por que les absorbeixin o captin i implementin les seves idees. Estem treballant cada vegada més per protegir aquest col·lectiu més desfavorit i les corporate les veuen com una font d'innovació. Pot ser molt beneficiós per les dues parts.

I pel que fa a la industrialització del territori, quin plantejament té el Departament?

Jo sóc de Tortosa i per tant, és un tema recorrent: aconseguir que el territori tingui indústria. És cert que és molt difícil perquè el que atrau és Barcelona. Que vingui algú de Silicon Valley a Barcelona és fàcil, tothom vol venir. Si dic, vine a Tortosa, difícilment. Crec que la feina que hem de fer és com ajudem el territori perquè ells creïn el seu propi ecosistema, que cada territori treballi amb el seu catàleg de talent. I això és amb el que estem treballant ara, com ajudem als territoris. Prou de demanar que vinguin empreses: l'empresa no vindrà si no troba alguna cosa que li interessi I per això, abans, hem de crear teixit empresarial  que resulti atractiu, crear el talent i posar les condicions sobre la taula. Estem treballant amb això, un catàleg de territoris Evidentment, quan tenim proposta d'empresa que es vol establir al territori català, sempre tenim per costum oferir tres ubicacions alternatives al territori, des de l'Alt Pirineu, Ponent o Terres de l'Ebre. Creiem que és fonamental que les indústries estiguin fora.

Per tant, cal començar amb les empreses locals?

No només empreses locals, sinó també amb les institucions, amb educació, de formació. Quan una ve a la Vall d'Aran per què ve i què busca? Doncs anem a formar gent... No és una feina a curt termini sinó que s'ha d'anar fent a poc a poc i assentant les llavors perquè floreixi en un termini i mentrestant intentem captar inversió però jo crec que això no succeirà si no tenim ecosistema potent que ha de néixer dels propis emprenedors de la zona, que si que hem d'ajudar perquè puguin crear empreses dins els territoris, i a la vegada enfocar-los clarament cap on ells poden ser atractius. I aquesta és la feina de l'administració.