La indústria del plàstic està obligada a renovar-se. El juliol del 2021 entrarà en vigor la prohibició d'aquests productes i envasos d'un sol ús i per aconseguir-ho cal innovació. Ho tenen clar l'Albert Marfà i la Clara Hardy, CEO i CMO respectivament de l'start-up Oimo, un projecte que van fundar tots dos precisament per donar resposta al problema dels plàstics per qüestions de sostenibilitat. Marfà tenia aquesta idea en acabar el seu graduat en disseny industrial i producte a la Brunel University London. El seu projecte va girar al voltant de trobar una solució per aconseguir una nova fórmula per fabricar algun producte amb les mateixes propietats que el plàstic convencional però fet amb productes naturals i biodegradable a la natura i que, fins i tot, pogués servir d'aliment als peixos en arribar al mar. I de moment, sembla que ho ha aconseguit.
En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Marfà ha explicat que a l'inici, el projecte va ser un èxit a Anglaterra i que per poder-lo posar en marxa van entrar en contacte amb la Clara, que li va donar un cop de mà amb el pla de negoci. La cerca de finançament a Londres però, no va donar resultats i, en canvi, a Barcelona, han pogut establir-se i tirar-ho endavant.
El seu objectiu és produir el pèl·let que necessiten les fàbriques que actualment treballen el plàstic convencional, a partir de residus de la indústria alimentària, escalfant les molècules i obstruint-les. Amb el material que s'obté es pot fabricar des de film flexible fins a plàstic rígid per a aliments. I és que de moment, han començat per la indústria alimentària però veuen que tenen opcions d'entrar també al mercat de la indústria cosmètica o altres on saben que hi ha molt d'interès per innovar. Per Marfà era molt important que el producte resultant fos biodegradable de manera natural ja que alerta que entre els nous bioplàstics, alguns també tenen problemes de degradació o s'han de tractar de forma industrial i per tant, el problema -quan només es recicla el 19% del plàstic que s'utiltiza- hi serà igual perquè el producte acabarà a la natura on no es podrà degradar.
Oimo però, no fabrica. Hardy explica que es dediquen a produir el 'supply' del pèl·let perquè el client ho fabriqui. És a dir, disposen de la propietat intel·lectual de diferents formulacions –nous materials- que han investigat en funció de les necessitats de cada client i n'ofereixen la llicència a fabricants que ja es dediquen a fabricar aquests productes i, per tant, tenen les instal·lacions. El pèl·let que en resulta es pot utilitzar a totes les màquines de fabricació de plàstic i es poden fer servir per la mateixa empresa o per altres companyies que demanin els envasos de plàstics ja acabats.
D'aquesta manera, expliquen els dos fundadors d'Oimo, no han de fer grans inversions ni comprar maquinària i donen sortida a una indústria, la del plàstic, que ha de començar a canviar, donant-los la possibilitat d'externalitzar aquest servei d'I+D a companyies petites com la seva. Tots dos emprenedors, de només 23 i 24 anys, consideren que és una bona manera d'entrar a una indústria de grans empreses. Així, diu Hardy, no et veuen com a ''competidor'' les grans multinacionals del plàstic.
Plans de futur
Oimo es va constituir tot just farà un any com a empresa. De moment, han aconseguit industrialitzar el producte i comencen a estar preparats per obrir-se a projectes amb clients. Confien que el 2021 podran arribar al mercat i pel 2022 ja tenen pensat obrir una nova Línia de productes, més rígids. L'interès per aquests productes però, els podria fer avançar aquesta fase. Pel 2023 confien en estar escalant la producció a diferents països.
Al contrari que en altre sectors, Oimo han trobat més suport financer a Espanya que no pas a Anglaterra. Per exemple, ACCIÓ els ha donat una subvenció de 70.000 euros que els ha donat aire, que s'han sumat a altres premis i ajuts. Ho justifiquen amb un interès més gran per aquestes àrees de negoci i una major consciència ambiental. I és que Hardy veu que la gent cada vegada accepta menys productes que puguin danyar el planeta i fins i tot els consumidors estan ''disposats a pagar una mica més'', creu, per un producte més sostenible.
