L'enginyer industrial Pere Palacín (Vilaller, 1962) va deixar la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial el mes d'abril passat. Va ser, diu, una decisió ''pensada i meditada'' que va posar punt i final a set anys i quatre mesos al capdavant d'una direcció àmplia i durant una època ''convulsa'' tant en l'àmbit econòmic com polític i lamenta que quatre mesos després de la seva dimissió encara no hi hagi substitut. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Palacín repassa els diferents fronts que va gestionar.

Ha estat al capdavant de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial des del 2013, quin balanç en fa?

Ha estat una etapa llarga i convulsa perquè no han estat uns temps fàcils. Vaig arribar en una època de crisis econòmica molt important, que afectava tots els sectors, però sobretot l'industrial, i també en una etapa de reforma elèctrica que va afectar moltíssim tot el que són les energies renovables i distribució. A més ha estat l'etapa del procés, hem viscut el 155 i he tingut quatre consellers. Això permet entendre què hem pogut fer.

Quins temes, en matèria d'energia, destacaria del seu pas pel Departament?

El segon dia de director general va sortir el tema del fracking i el rebombori que va suposar. Vam crear una comissió per analitzar aquest tema i vam veure que a Catalunya no hi havia gas d'aquest tipus i que no valia la pena explotar el recurs. També vaig topar amb l'aturada de les primes a les renovables i vaig haver de gestionar el concurs eòlic de 2009-2019 arran del decret 147/2009. S'hi sumen la reforma elèctrica del PP que canvia del tot el sector, l'aturada de la planificació elèctrica del govern espanyol, la pèrdua de competències del 2017 que va implicar la no participació a la tramitació de les infraestructures de transport. Això últim, va ser un terrabastall impressionant, perquè va tirar enrere un conveni que permetia escoltar els ciutadans i les empreses del país sobre les infraestructures que consideren importants. Això pensàvem que després del 155 es recuperaria aquesta competència però continuem sense poder tramitar aquestes infraestructures.

La política, doncs, ha marcat aquesta etapa?

Jo diria que sí, per home que no és polític. Jo soc un tècnic però he hagut d'aprendre de política i intentar nedar i guardar la roba per poder sobreviure i negociar tot el que vam arribar a fer.

Que les competències siguin compartides amb Madrid dificulta les coses?

Han sortit diversos reials decrets i situacions noves que han acabat amb recursos al constitucional per invasió de competències. Una és el Castor. Vam presentar recurs perquè crèiem que aquella infraestructura no l'havien de pagar els ciutadans. El projecte era un fiasco. I va prosperar, i no va a la tarifa del gas. També vam presentar recurs al constitucional a l'autoconsum compartit: en aquest país hi havia un decret que impedia fer un autoconsum compartit d'unes plaques fotovoltaiques instal·lades a un edifici de plurifamiliar o un polígon industrial. Vam aconseguir, amb el recurs, que tots els ciutadans de l'estat poguessin fer autoconsum compartit. És important perquè sinó seria impossible en un país on els habitatges són verticals. També vam presentar recurs al constitucional per la territorialització dels fons d'eficiència energètica i hem presentat diverses propostes per regular sobre clients vulnerables i la pobresa energètica.

Catalunya està preparada per tirar endavant aquesta transició energètica?

A Catalunya el desenvolupament d'energia eòlica i fotovoltaica, es regia pel decret 147/2009,  i era un model concursal, això unit a la reforma elèctrica de Madrid va fer inviable els projectes. Des de 2009 a 2019, els MW que es van instal·lar a Catalunya en renovables tendeixen a zero. Jo feia temps que deia que això no podia continuar i apostava per una nova normativa per fer la transició energètica. Vaig lluitar moltíssim per modificar el decret i des del novembre de 2019 que tenim el nou decret, que elimina el model concursal i liberalitza el sector sempre que es compleixi una determinada normativa (ambiental, urbanística, agrícola, etc). Però una altra cosa és que això, arribi a bon port.

No creu que es recuperi doncs el pes de les renovables amb aquest decret?

S'hauria d'impulsar però cal dir que hi ha molta reticència a Catalunya pel desenvolupament de les renovables. Veig que amb fotovoltaica es podran fer força coses però amb l'eòlica no està tan clar. Ara tenim el decret que fa una ponència prèvia ambiental, que mira sense un gran projecte de detall si és possible d'aquest desenvolupament, però cal dir que tenim mala sort, ja que el govern espanyol ha aprovat un reial decret que atura els avals per demanar accés a la xarxa. Com que hi ha hagut un allau de sol·licituds a estat espanyol per fer renovables, el govern espanyol ha dit: un moment que m'ho penso. I amb aquesta aturada del Ministeri, com que Catalunya havia quedat endarrerida, no es poden presentar avals per demanar accessos a la xarxa. Han entrat alguns projectes, però n'haurien entrat molts més.

Com valora que la política energètica s'englobi en una direcció general i no tingui un Departament propi?

De fet, aquesta direcció abans era pràcticament un departament, quan era Indústria. Evidentment que jo crec que l'energia és un vector molt important per a l'economia d'un país, quin ciutadà o indústria no té una connexió energètica o dues o tres? Gastem llum, gas, benzina i en el canvi de model que ve, encara serà més important.

Què guanyaria el país si acabés sent una conselleria?

Que estaria al màxim nivell i li donaries una importància cabdal per als ciutadans i per les indústries. L'ocupació, el benestar, etc, dels ciutadans depèn en gran part del costos energètics. L'energia per moltes indústries avui és una matèria prima més del procés productiu i té costos iguals o superiors que la mà d'obra i per tant, és un factor molt important per la competitivitat. Vull fer un matís: els costos energètics de les empreses són molt importants perquè avui, les pròpies empreses competeixen amb els seus germans, és a dir, hi ha multinacionals que tenen seus a diversos països i competeixen amb el cosí germà que fa el mateix producte a un altre lloc. Moltes vegades la matriu decideix la inversió en funció dels costos energètics de cada país, per això és molt important.

Ja que estem centrats en energia, quin paper jugaran els gasos renovables en el futur?

Jo crec que tenen un gran futur. Per exemple, ens va costar convèncer a Gas Natural per aprofitar el gas de l'abocador del parc Alba de Cerdanyola però al final s'hi ha posat una planta. És un gas renovable que es pot recuperar pel seu ús. El gas tindrà un paper important per la transició, perquè és la tecnologia clàssica menys contaminant que ens permetrà fer la transició, però s'ha de fer bé. No queda molt bé aquest símil, però per que s’entengui: un exèrcit quan abandona una trinxera, per anar a una altra ha de tenir molt clar com anar-hi. Si no dissenya bé el pas d'una trinxera a una altra, el trinxaran i no arribarà a la següent. La transició ha de tenir un procés molt ben dissenyat per passar de l'energia nuclear i els combustibles fòssils a les renovables perquè el que no pot fer mai el sector és que no hi hagi subministrament energètic i aquest sigui de qualitat perquè aleshores sí que patirem.

A vegades es decideixen coses com que l'any 2027 totes les nuclears han d'estar tancades, que és aquí mateix. I ho hem de tenir pensat I disenyat el com i fer perquè sigui posible. Cal comptar amb els ciutadans i els territoris,  no intentem fer infraestructures contra un territori perquè serà molt complicat i tindrà costos socials, econòmics i polítics molt importants.

En  matèria de biocombustibles ho veu de la mateixa manera? I el vehicle elèctric?

Jo crec que l'hidrogen i els gasos renovables seran importants pel transport. L'electrificació del transport serà molt  important pels particulars però els grans transports necessitarà tecnologies diferents i l'hidrogen i el gas renovable jugarà un paper molt important.

I per la indústria? Quines solucions hi pot haver per potenciar l'autoconsum industrial? Ajudaria a que fos més competitiva?

L'autoconsum és molt important i s'hauria d'intentar que moltes indústries s'instal·lessin plaques i instal·lacions renovables per baixar la factura eléctrica, la seva producció no depenen del dia o la nit, la fotovoltaica produeix energia quan brilla el sol i per tant s'ha de garantir que hi hagi sistemes d'emmagatzematge d'energia perquè quan no es produeix, els ciutadans i les indústries han de poder seguir funcionant.

L'emmagatzematge és el principal escull?

Per mi és el principal escull perquè parlem que tindrem moltes d'interconnexions però a Europa tothom tindrà el mateix problema. Com més plantes de producció tinguem, més repartit està el risc, però em poso a la situació de l'hivern. A l'estiu a les 8 del matí ja brilla el sol i a les  8 del vespres encara ho fa, però a l'hivern, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del matí següent no ho fa, i són moltes hores: o tinc molta eòlica produint o hi ha d'haver algun sistema emmagatzematge o cicles combinats de gas o nuclears o centrals de bombeig que entreguin energia a la xarxa que demanen els ciutadans.

La direcció general que va deixar també incloïa seguretat industrial...

De seguretat industrial vam aprovar la llei 9/2014 de seguretat industrial. Per la implicació que té a la ciutadania i a l'enginyeria,  crec que cal parlar-ne, perquè és un text que requereix un desenvolupament reglamentari que està pràcticament a punt. El desenvolupament normatiu està fet, solament cal iniciar la seva tramitació.

I en matèria de mines?

Quan el conseller em va fitxar, em va preguntar que sabia de mines i vaig dir-li que creia que  no n'hi havia massa a Catalunya. I em va respondre: a Catalunya n'hi ha moltes de mines. I ho he comprovat. Tenim dues mines molt importants, d'Iberpotash, però hi ha 500 explotacions de graveres, àrids, marbres, aigües... En aquest camp s'ha fet una feina important i molt útil que és el cadastre miner en línia. També s’ha ampliat la xarxa d'estacions per mesurar si hi ha alguna dosis de radioactivitat a l'ambient. Això és important perquè dona seguretat als ciutadans. També s'han caracteritzat i catalogat els minerals que s'extreuen de Catalunya i s'està participant en un projecte europeu que intentar classificar els materials més estratègics d'Europa.