Investigadors desenvolupen un sistema de reconeixement òptic de partitures per preservar el patrimoni musical
Investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC) i del Departament d’Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estan col·laborant per preservar, catalogar i difondre els documents de música històrica i per evolucionar cap al tractament digital de la informació musical. Junts han desenvolupat l’eina OMR (Optical Music Recognition), que permet que l’ordinador reconegui una partitura escanejada i la converteixi a un format digital. Aquest és un procés similar al que es fa servir en OCR (de l’anglès optical character recognition, o reconeixement òptic de caràcters) per a la digitalització de textos impresos, que és capaç de reconèixer els caràcters prèviament escanejats.
A partir de l’anàlisi dels píxels de la imatge d’una partitura, l’ordinador és capaç de detectar de quina nota o símbol musical es tracta i interpretar si aquella figura que està reconeixent és una clau de fa en lloc d’una clau de sol o un fa sostingut en lloc d’un si bemoll. La dificultat apareix quan es tracta de partitures manuscrites antigues, ja que les dissemblances en les cal·ligrafies, les ratlladures i la degradació de la partitura provocada pel pas dels anys en dificulten el reconeixement.
La complexitat s’incrementa quan es tracta d’identificar agrupacions de notes, com per exemple, grups de semicorxeres amb fuses. Per solucionar-ho, el grup d’investigadors del CVC està desenvolupant un mètode que permet desgranar aquests grups per poder llegir cada un dels seus components (notes) per separat i, d’aquesta manera, reconèixer la partitura sencera.
D’altra banda, els investigadors també estan mirant de desenvolupar un mètode per detectar totes les variacions que presenten les diferents partitures d’una mateixa obra. Sovint, ens trobem que hi ha versions diferents d’una mateixa peça musical provinents de les modificacions que els directors d’orquestra han anat fent amb el pas dels anys. Aquestes es poden detectar de forma manual, mirant i comparant les partitures. Tanmateix, quan es tracta d’obres de llarga durada, com és el cas de les òperes, aquesta tasca resulta interminable i copiosa. Amb aquest sistema, l’ordinador podria detectar automàticament els fragments modificats, la qual cosa estalviaria temps als musicòlegs i aportaria més precisió.
Una tercera línia de recerca pel que fa a la música és la possibilitat de descobrir l’autor de les composicions anònimes en els arxius musicals històrics. Avui en dia, encara existeix un gran patrimoni musical que roman guardat i anònim, i gairebé oblidat, a molts arxius de parròquies i catedrals de Catalunya, ja que ningú ha invertit prou temps a recopilar-lo, escanejar-lo, editar-lo i distribuir-lo. Així doncs, els investigadors del CVC proposen un mètode amb el qual l’ordinador pot identificar l’autor de la partitura analitzant i comparant l’estil de la seva escriptura musical.
