Conèixer l'estat del manteniment d'estructures com els aerogeneradors a través de dades aportades per sensors podria estalviar a les empreses les inspeccions rutinàries i, a més, anticipar la detecció dels danys. És el que s'anomena Structural Health Monitoring i ha estat l'àmbit de la tesi de Josep Font-Moré (Mataró, 1997), enginyer industrial per l'Institut Químic de Sarrià. Ha tirat endavant el treball després de guanyar el Premi de Tesi Doctoral que atorguen Enginyers Industrials de Catalunya i Caixa Enginyers, el 2021. Font-Moré veu que el guardó ha estat 'la primera pedra' d'un projecte que l'ha portat a establir relacions amb universitats internacionals i la possibilitat d'aplicació a la indústria, on veu el seu futur com a investigador. En aquesta entrevista amb Fulls d'Enginyeria, Font-Moré ens explica la seva trajectòria i el seu interès per investigar: "la recerca és desafiant". 

Com arribes a fer aquesta tesi?

Jo ja havia treballat aquest tema al TFG i el TFM al laboratori de mecànica aplicada de l'IQS on vaig comprovar que la investigació aplicada a l'enginyeria m'agradava. Treballar en un laboratori et dona llibertat per provar idees, estudiar temes amb molt de detall i buscar noves solucions a una problemàtica. Per la meva experiència, i en els equips que he treballat la gent és molt oberta a parlar sobre la seva feina, i això et permet aprendre sobre nous temes i estar al dia sobre noves tecnologies que van sorgint en el món de l'enginyeria. Quan vaig acabar el TFM se'm va oferir la possibilitat de continuar treballant en la mateixa línia en el doctorat i vaig decidir fer el pas perquè m'agradava l'entorn i ho veia com una oportunitat per aprendre.

I Enginyers Industrials de Catalunya i la Caixa Enginyers et premien l'any passat?

Exacte. Ho defineixo com la primera pedra del meu projecte perquè és la primera ajuda que vaig rebre. Em va permetre anar a congressos internacionals on vaig fer contactes i xarxa que després m'han obert les portes d'altres universitats amb qui col·laborar o aprofundir en alguns temes específics. Per això ha estat tan important. En concret, he tingut l'oportunitat de treballar amb dos grups d'investigació de la University of Southern Denmark i la University of Edinburgh.

Explica'ns què estàs estudiant.

La meva recerca està orientada al manteniment i al monitoratge d'estructures com poden ser ponts, túnels, aerogeneradors... Jo ho he aplicat amb més força als aerogeneradors, ja que durant els últims anys empreses fabricants i operadores d'aquests equips han mostrat interès en solucions que els ajudin a controlar millor la "salut estructural" dels seus actius. Actualment, aquestes estructures s'inspeccionen de manera visual per part equips de manteniment. Aquestes inspeccions d'un elevat cost són periòdiques cada dos anys i en alguns casos no arriben a detectar els danys fins que s'han propagat en l'estructura. Nosaltres estem treballant amb una tecnologia anomenada Structural Health Monitoring, que consisteix a instal·lar sensors que donen informació sobre l'estructura i que ens permet conèixer la seva integritat. M'agrada comparar-ho amb un electrocardiograma. Els sensors (acceleròmetres, galgues...,) ens permeten tenir moltes dades d'una forma no-invasiva i després nosaltres treballem per extreure la informació realment important.

Ara que tens la tesi acabada, quin recorregut li veus al projecte? Es pot portar al mercat?

Es podria implantar, sí. De fet, vaig tenir l'oportunitat de provar el projecte amb dades d'un aerogenerador Vestas V27 instal·lat a Dinamarca. En aquest aerogenerador es va induir un dany en una de les pales i vam poder detectar la fissura amb acceleròmetres. Per tant, sí que es podria aplicar i de fet, algunes empreses comencen a aplicar tecnologies semblants per monitorar estructures. Tot i això, a escala industrial encara hi ha reticències sobretot pel cost. En el meu projecte el pes important era la investigació, però també volia validar el treball en una estructura real per demostrar que no estem tan lluny de l'aplicació.

Als grups de recerca sempre teniu cert conflicte amb la transferència de coneixement, per això t'ho preguntava...

En el meu cas, vaig fer un doctorat sense suport de cap empresa, però he trobat aquestes empreses de Dinamarca que s'han interessat en la nostra investigació i amb les que estem en contacte. Entre elles, una enginyeria que dona serveis de monitoratge i una empresa que treballa amb sistemes SCADA, ordinadors industrials que permeten supervisar i controlar diferents instal·lacions. En aquest últim cas, el seu interès està a introduir noves funcionalitats en els productes que ja ofereixen en el sector eòlic.

T'agradaria poder continuar la investigació en aquestes empreses?

A mi m'agradaria poder continuar lligat a la investigació. Ara he estat tres anys treballant a la universitat on he pogut investigar amb llibertat segurament més que en una empresa, però en el futur m'agradaria estar més amb contacte amb la indústria i ajudar a madurar certes tecnologies perquè puguin arribar al mercat.

Què et va fer dedicar a la recerca?

Ho veia com un repte. Coneixia gent del grup d'investigació que treballaven en altres temes, em semblava molt interessant i ho veia com una oportunitat d'aprendre sobre temes que no coneixia. Em va cridar l'atenció. El que he estat treballant combina una part clàssica d'enginyeria mecànica i estructural amb un vessant més de processament de dades i aprenentatge automàtic.

En enginyeria costa més trobar investigadors, que t'aporta la recerca?

La recerca és desafiant, algunes vegades el camí a seguir no és clar i les coses no acostumen a sortir a la primera, però la satisfacció de poder-ho tirar endavant i veure com el projecte creix és gran. Si la recerca es fa bé, es pot treballar en projectes molt interessants. Gràcies al treball que he fet aquests últims anys he après moltes coses noves i he millorat la meva manera d'enfrontar-me als problemes.

Com et veus en el futur, ara que ja has entregat la tesi?

Ara mateix estic en diferents processos de selecció, en la mateixa línia que el meu doctorat. Alguns d'aquests processos són en empreses que busquen enginyers per portar el monitoratge de certs components dels aerogeneradors. Altres processos són en centres tecnològics, on es fa investigació i també ofereixen serveis per empreses, el seu objectiu és desenvolupar tecnologies perquè després el seu entorn industrial se'n pugui beneficiar.

Com veus la universitat en el moment actual?

Un dels temes que més em preocupa del sistema actual d'universitats són els indicadors que s'utilitzen per avaluar els centres. La quantitat d'articles publicats continua sent un dels indicadors més importants en diversos rànquings, que afecta no només les universitats, sinó també els investigadors. Considero que aquesta pressió per publicar grans quantitats d'articles cada any pot portar la investigació a respondre preguntes que tenen una resposta evident o amb poc risc. Malgrat això, diferents grups d'investigació i universitats han expressat aquest mateix sentiment i també han mostrat el seu rebuig cap a les grans editorials que controlen gran part de les revistes científiques. En el futur, espero que aquest malestar en alguns aspectes ajudi a repensar la manera com avaluem la qualitat de les universitats i investigadors.

I això com se soluciona?

Trobar una solució és complex. Penso que les universitats han de continuar sent espais on hi hagi la llibertat suficient per poder investigar noves idees, fer estudis i experimentar sense esperar un retorn a curt termini. Considero que gran part del coneixement actual és fruit de la curiositat i les ganes d'aprendre sobre tot allò que ens envolta. Tot i això, crec que és important fer-nos les preguntes correctes des de la universitat per avançar en els nostres respectius camps. Per això és important identificar quins problemes o limitacions té una tecnologia i fer propostes en clau de millora. La relació entre la universitat i les empreses també es pot millorar coneixent més de prop la indústria de l'entorn, els seus problemes i els seus objectius en el futur. La universitat ha de demostrar que treballa en temes d'interès per la indústria i que pot fer noves aportacions.

Amb més relació hi hauria més enginyers dedicant-se a la recerca?

Malauradament, la investigació aquí no es valora tant com en altres països. Penso que de forma general, es considera que, si has fet un doctorat o investigació és per acabar treballant de professor, i no en una empresa. L'any passat vaig estar treballant a Dinamarca i allà vaig conèixer diferents enginyers que tornaven a la universitat per realitzar un doctorat o postdoctorat. És una visió diferent perquè s'hi aposta des de l'empresa. Aquí Catalunya tenim el Pla de Doctorats Industrials que busca trencar una mica amb la visió actual i demostrar que la relació empresa-universitat pot ser molt beneficiosa. Propostes en aquesta línia ajudaran a valorar més la investigació en el nostre país.