Des de sempre, l'enginyer industrial i d'automoció Josep Gomis Domènech (Barcelona, 1997) ha gaudit muntant i desmuntant màquines. Aquesta és una de les raons per les quals es va endinsar en el camp de l'enginyeria quan li va tocar decidir els seus estudis universitaris. Enguany ha obtingut el Premi al Millor Expedient Acadèmic de Doble Màster ETSEIB en enginyeria industrial i d'automoció, especialitat Mecànica, un guardó patrocinat per Enginyers Industrials de Catalunya. Recentment s’ha incorporat a l’empresa Actemium ASAS, referent nacional en el sector de l’automoció. En aquesta entrevista per Fulls d'Enginyeria, Josep Gomis ens parla sobre la seva gran afició, l’automoció i la manera com hi ha accedit i com els seus estudis d’enginyeria li han permès dedicar-se al que més li agrada.

Què suposa per a tu aquest guardó?

És una recompensa a tot l'esforç que has fet durant el temps. En fer els dos màsters, allargues una mica més que els altres companys, que en fan un i acaben abans. Aleshores, haver acabat et reconforta una mica. Has estat un any més, però també has obtingut un guardó, que sempre fa il·lusió.

Per quin motiu vas optar per l'enginyeria com a camp d'estudi?

Des d'adolescent, des de petit diguéssim, m'agradava molt desmuntar i muntar coses, veure què hi ha dintre dels objectes. Aleshores, tenia bastant clar que volia fer una enginyeria i dintre de les enginyeries vaig optar per l’enginyeria industrial, per ser una mica més general i, així, poder-me especialitzar més endavant.

D'on prové la teva passió pel món de l'automoció?

Sempre m'han cridat molt l'atenció les motos. Quan era nen en tenia una de les petites. Més endavant també, a partir dels 18, quan pots anar amb cotxe, ja em van començar a cridar l'atenció els cotxes. És un hobby, podríem dir.

Quines són les principals aspiracions en la teva carrera professional?

Ara mateix, fer alguna cosa que m'agradi. Si pot ser amb algun tipus de relació amb el món de l'automoció millor, però sobretot que m'agradi i em faci gaudir. No es pot pensar una altra cosa. Hem de pensar que hem de treballar cinquanta anys. Si no t'agrada, no podrà ser.

Des de la teva posició a Actemium ASAS, quines creus que seran les pròximes transformacions de l'enginyeria aplicada en la indústria de l’automoció?

Bé, tota la part mecànica pura, és a dir, tot el metall, podríem dir que passarà una mica a segon pla, perquè ja està molt avançat. Tot el desenvolupament està molt evolucionat i tindrà a veure amb sistemes electrònics, amb sistemes d'ajuda en conducció i de predicció del moment, intel·ligència artificial..., sobretot en aquest cas. Sistemes electrònics i conducció autònoma, penso que aquí estarà el gran canvi. Diguéssim que el cotxe en si mateix no pot evolucionar gaire més.

Llavors, energia elèctrica?

Ara mateix, energia elèctrica. El problema, com sempre que se'n parla, són les bateries. Tal com estan ara mateix penso que és complicat, però jo crec que continuarà sent energia elèctrica, motors elèctrics. Ara bé, on emmagatzemàrem aquesta energia ja no ho tinc tan clar.

Quines són les principals problemàtiques a les quals s'enfronta la societat respecte al transport?

S'ha de fer un petit canvi de paradigma ara mateix en la circulació diària. És veritat que és molt còmode anar en transport privat, però s'ha de fomentar molt que la gent utilitzi el transport públic entre setmana, sobretot en ciutats com Barcelona. Iens hem d’assegurar que aquest funcioni. I si no, també és important el tema del car-sharing, el fet de compartir cotxe, perquè no té massa sentit tanta gent al matí, en la mateixa direcció i cadascú en un cotxe diferent.

Quins canvis creus que necessita la indústria automobilística actual?

Fer aquest canvi de pensar que molta gent tindrà un cotxe perquè li agradi tenir un cotxe, però que potser no ho faran servir cada dia. Aleshores hi haurà, espero, una diferència entre el cotxe com a mitjà de transport per anar a la feina i, el cotxe com un vehicle per viatjar, per gaudir del cap de setmana. Penso que són diferents i potser en el mateix model, en la mateixa planificació del disseny i la producció d'aquest model, també s'haurà de pensar en quin serà l'ús majoritari final.

Ser més conscients sobre què i com l’utilitzem en el nostre dia a dia?

 Exacte. Ser més conscients i saber perquè farem servir aquesta màquina que estem creant.

Quins països creus que ara estan tenint els avenços més importants en automoció?

Depèn molt de quins fabricants treballen amb la teva empresa. A Alemanya i als Estats Units es treballa bé. Culturalment, pensem que el món de l'automoció allà és diferent per ser un mercat únic, però la veritat és que Tesla, per posar un exemple famós, fa el mateix aquí i allà. Ara mateix és igual on es dissenyi, tot s'està globalitzant molt. De fet, moltes marques fan servir els mateixos components. Aleshores, s'ha fet molt modular i molts fabricants acabaran anant al mateix lloc o desenvolupant el mateix tipus de peces.

Tens algun projecte personal en desenvolupament en automoció?

En el treball de fi de màster vaig fer un petit banc d'assaig per motocicletes. Va ser una cosa molt divertida de fer i que sí que em va aportar, ja que vaig poder fer proves. Tinc una moto petita i també vaig fer proves allà. I aquest ha estat el meu projecte més gran. Ara bé, a la feina estic treballant amb temes de maquinària per automoció, aleshores bé, d'alguna manera indirecta també aporto alguna cosa en aquest sector.

Les enginyeries i el món de l'automoció han estat dominats tradicionalment per homes. Què creus que es pot fer per incorporar més dones en aquests àmbits?

En primer lloc, crec que una mica de divulgació. Hi ha molts nois que pel que sigui, per tradició familiar dels seus pares o per qualsevol cosa, els poden interessar les motos i els cotxes. Però penso que s'hauria d'obrir una mica perquè moltes més noies coneguin el món de l'enginyeria a l'adolescència, abans de decidir quins estudis fer. És llavors quan es podria començar a fomentar que hi hagi més noies en l'enginyeria, que cada cop hi ha més i s'està fent la feina bé, però s'ha d'anar avançant. Ara mateix, canviar els homes que estan treballant a la indústria per dones és molt difícil, més que res perquè tampoc hi ha perfils sèniors o tants perfils sèniors de dones, ja que fa un temps estudiaven poques. Per tant, l'important ara mateix és fomentar que estudiïn més aquestes carreres tècniques d'enginyeria per, en un futur, poder-se incorporar al mercat. D'altra manera és molt complicat.

Actuar des de les escoles?

Sí, des de les escoles fer divulgació del que es fa a les enginyeries. Jo penso que moltes més noies i nois se sentirien més atretes i atrets i potser tirarien per aquest camí.

Què li diries a un estudiant que no acaba de decidir si optar per una carrera d'enginyeria?

És una mica complicat; donar consells de vegades és perillós. Jo li diria que els primers anys d'enginyeria són més durs, no acabes de veure quin és l'objectiu final i és normal. Segons el que hem viscut tots els meus companys i jo, però, més endavant vas veient què et va agradant. Aleshores, si has començat una enginyeria i tens molt clar que hi ha una altra cosa que t'agrada més, doncs, penso que és bo que puguis canviar. Però si et continua agradant el món de l'enginyeria, per molt que la carrera o que els estudis siguin complicats, al final té recompensa tirar endavant. Jo estic molt content del que he estudiat.