Catalunya i, molt especialment, Barcelona s'han aconseguit fer un nom en el món dels videojocs, un mercat que l'any passat va moure uns 120.000 milions d'euros arreu del planeta i que s'espera que continuï creixent amb una taxa anual del 10% entre el 2017 i el 2021. L'avenç d'internet i de la telefonia mòbil ha propiciat que els jocs no siguin només una cosa d'infants.
Els reis dels videojocs s'ubiquen a la regió Àsia-Pacífic (que acumula un 52% de la facturació) i als estats Units (23%). Europa representa un minso 14,5% del mercat mundial. Però, dins del continent, Catalunya ocupa la segona posició en creació de llocs de treball, la tercera en nombre de projectes i la sisena en volum d'inversió, segons Inma Rodríguez, gerent d'Intel·ligència de Mercat de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat (ACCIÓ). Dins de l'estat espanyol (que és el novè país del món pel que fa a facturació), Catalunya és líder indiscutible del sector i vehicula la meitat del total del negoci.
La gran disponibilitat de talent i diversos casos empresarials d'èxit són els responsables de la bona marxa de les activitats relacionades amb els videojocs a casa nostra, un sector que ha estat construït des de sota. "Fa sis anys, no hi havia gairebé cap mena de formació acadèmica relacionada amb els videojocs, ni a Catalunya ni a la resta de l'estat, fins que un grup d'estudiants d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) vam crear primer un postgrau, que va ser un èxit rotund, després un màster i, finalment, un grau", explica Jesús Alonso, impulsor del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), adscrit a la UPC.
Des de llavors, l'oferta acadèmica ha anat creixent. Alguns exemples són el Grau en Videojocs de la Universitat de Barcelona, el Grau en Aplicacions Interactives i Videojocs de la Universitat Pompeu Fabra, el Màster en Creació de Videojocs de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Màster en Creació Multimèdia i Jocs Seriosos de la Universitat Ramon Llull o el Màster Universitari en Software Lliure de la Universitat Oberta de Catalunya.
"Gràcies a la important aposta per la formació, Catalunya disposa de personal qualificat i s'ha convertit en una regió molt atractiva que atreu talent internacional", explica Inma Rodríguez. "El talent és, sens dubte, un dels grans valors del sector i una de les raons per les quals moltes empreses aposten per Catalunya a l'hora d'establir les filials internacionals o bé invertir", assenyala l'experta d'ACCIÓ.
Rodríguez es refereix a casos com el de la multinacional King, famosa pel joc Candy Crush Saga i que té a Barcelona el seu hub per al sud d'Europa. O Scopely, que va obrir a la capital catalana la primera seu fora dels Estats Units. Pel que fa a les inversions, la directiva d'ACCIÓ destaca l'aposta de la companyia Chart-Boost, que ha ubicat l'oficina europea d'enginyeria a Barcelona.
També hi ha diversos casos empresarials d'èxit amb segell local. Un dels més coneguts és el de Social Point, una empresa creada per dos exalumnes de la UPC que, fa un parell d'anys, va ser comprada per la nord-americana Take-Two per 230 milions d'euros. Novarama i Digital Legends són altres exemples de firmes veteranes desenvolupadores de videojocs made in Catalonia que han sabut fer-se un lloc en un mercat totalment internacionalitzat.
Es tracta d'un mercat molt viu, que es troba en plena ebullició. Any rere any, neixen noves empreses, amb nous videojocs, alguns dels quals molt prometedors. És el cas de Nomada Studio i el seu joc GRIS. "Al cap de dos dies de llançar-lo, ja havien recuperat la inversió inicial", assegura Òscar Sahun, coordinador del programa d'incubació de videojocs GameBCN. No gaires empreses poden dir que han aconseguit ser rendibles en tan poc temps! Per la seva part, Jesús Alonso posa el cas d'Altered Matter i el joc Etherborn. Malgrat que encara no ha sortit al mercat "ja ha obtingut molts premis i reconeixements". Etherborn va ser incubat a GameBCN, igual que Aragami, de Lince Works, del qual s'han venut més de mig milió de còpies.
A Catalunya, l'any 2016 (últim any amb dades disponibles), hi havia 130 empreses en el sector dels videojocs que facturaven 319 milions d'euros i donaven feina a gairebé 2.500 treballadors, segons ACCIÓ. Són majoritàriament companyies amb menys de 10 anys de vida, que tenen menys de 50 treballadors i, en bona part, no passen de les cinc xifres de facturació. És a dir, es tracta d'un ecosistema empresarial molt jove i atomitzat, en què poques empreses concentren bona part de la facturació.
L'estudi La producció de videojocs a Catalunya, de l'Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) alerta de l'existència d'ombres i dificultats, però conclou que el sector està en plena expansió al nostre país. En concret, l'informe sosté que hi ha qui veu "excessiva atomització i un àmbit poblat per massa estudis amateurs, sense coneixements empresarials i que acaben tenint una vida curta per la dificultat de trobar el finançament necessari". Com a coordinador de GameBCN, Òscar Sahun també opina que hi ha una "manca de formació en negocis entre els emprenedors. Per culpa d'això, molts projectes i start-ups no se n'acaben de sortir o bé no creixen".
L'estudi de l'OPA aporta també el punt de vista dels que opinen que "un teixit de petites empreses molt connectades entre si pot facilitar l'emergència d'empreses importants en un futur". Alhora, l'informe apunta que, segons alguns dels entrevistats, "la saturació del mercat porta a una forta competitivitat i a una selecció natural. Quan el sector s'estabilitzi, serà més fort".
De moment, tot plegat, porta a una situació laboral precària, segons l'OPA. Finalment, també cal esmentar el desequilibri de gènere: només un 17% dels professionals contractats al sector a Espanya són dones, una situació que, lamentablement, també es dóna en les carreres científiques i tecnològiques com les enginyeries.
A totes aquestes realitats s'hi ha de sumar "l'impacte que, aviat, tindran els graduats de l'oferta formativa superior en videojocs que ha sorgit els darrers anys", adverteix l'OPA. "Si bé, per una banda, els estudis actuals es podran nodrir amb joves amb un alt nivell formatiu en aquest camp, també es podria incrementar l'atomització del sector. La continuïtat i el reforçament d'aquest ecosistema català (educació, inversió i empreses) serà un aspecte essencial pel futur del sector al nostre país". El joc està més viu que mai.
