Un projecte consisteix en assolir un objectiu concret, amb un pressupost determinat, amb una qualitat adequada i en un termini preestablert. El director de projectes és la persona responsalbe de l'èxit o del fracàs d'assolir l'objectiu.
Un director de projectes és com un director general d’una empresa. L’única diferència és que el projecte té un inici i un final i l’empresa, en principi, no. El “core busines” d’un projecte és la part tècnica, però un director de projectes, a part de conèixer la part tècnica, ha de gestionar recursos humans, tresoreria, facturació, recursos materials, satisfacció del client, documentació, proveïdors, pressupostos, planning, risc, seguretat i salut, conflictes legals, etc. Fins aquí igual que un director general d’una empresa, però el director de projectes, a més, té la responsabilitat addicional de tancar correctament el projecte.
Si el director de projectes no té un cert coneixement tècnic sobre el tema en que es basa el projecte, és complicat, però no impossible que assoleixi l’objectiu. Però, si no domina la part de gestió correctament, el fracàs està assegurat. Com més gran és el projecte més importància té la part de gestió sobre la part tècnica, ja que aquesta pot està coberta perfectament per l’equip col·laborador, no així la part de gestió.
La formació pluri-disciplinar que té l’enginyer industrial cobreix amb escreix la part tècnica i, amb el pragmatisme dels enginyers, sentit comú, i naturalment, formació addicional en temes de gestió, és el professional més adient per assolir l’ofici de director de projectes.
Per tant, la formació en temes de gestió és essencial per la tasca de direcció de projectes. Saber planificar, controlar, valorar, resoldre conflictes, negociar, liderar persones, gestionar clients i proveïdors, tenir capacitat d’anàlisis, etc, són tasques que es recolzen en tècniques concretes que s’han d’aprendre. Les empreses poden fer tasques de formació interna, però el més adequat i eficient és que els enginyers que passin a tenir responsabilitats de direcció de projectes, es formin externament.
La formació és imprescindible i absolutament necessària per l’evolució professional d’un enginyer. La part tècnica és molt important, estar al dia de les noves tecnologies és imprescindible, però el dia a dia de la feina fa que aquesta formació tècnica es vagi adquirint d’una manera natural. No així la formació en gestió. Hi ha persones que d’una manera intuïtiva i natural tenen una capacitat de lideratge i necessiten menys la formació addicional. Són líders naturals. Aquestes persones amb aquestes condicions naturals pròpies, junt amb la seva formació d’enginyeria, poden ser grans directors de projecte. Però el més habitual és que un enginyer no disposi d’entrada d’aquestes condicions naturals, i per tant les ha d’aprendre.
Hi ha molts tipus de projectes: organitzar un congrés, reduir el consum energètic d’una fàbrica, dissenyar un nou suport més eficient, reduir el soroll d’una zona de treball, desenvolupar una APP, fer un hospital, etc. Tots són projectes, però organitzar un congrés o la construcció d’un hospital són projectes de tipologia molt diferent. Els projectes del sector de la construcció tenen una connotació particular: es barreja la complexitat tècnica amb les responsabilitats civils i penals inherents al sector i les diferents i nombroses normatives a que tot el procés està subjecte. Són projectes on hi participen nombroses empreses i organismes, cadascun d’ells amb els seus interessos particulars. Són projectes on els pressupostos són importants, i on els errors en les decisions porten conseqüències legals i econòmiques.
La conclusió final és que la direcció de projectes és un ofici que comporta una gran responsabilitat, on la presa de decisions és constant i contínua, i no sempre amb totes les dades necessàries, on s’han d’aplicar raons molt racionals, i on la qualitat, el cost, el termini i la seguretat en l’execució comparteixen protagonisme.
