L'escassetat d'aigua a conseqüència del canvi climàtic és una urgència real. La sequera d'aquest 2022, que genera un gran impacte en el nostre territori, i altres problemes derivats es poden enfrontar a través d'una gestió eficient de l'aigua que permetrà reduir l'estrès hidrològic i augmentar la resiliència hídrica del terreny. Les reserves catalanes, actualment, es troben per sota del 30% de la seva capacitat i les dues dessalinitzadores, ubicades a Tordera i Llobregat, estan en ple funcionament des de fa un any. La indústria química, pel seu gran impacte econòmic, juga un paper important per millorar la situació i ja fa temps que du a terme accions per reduir l’ús d’aigua.
S'estima que la indústria química de Tarragona podrà reutilitzar fins a un 40% d'aigua regenerada, segons assenyala el director d’Aigües Industrials de Tarragona (AITASA), Daniel Montserrat. Des de fa deu anys, el projecte de reutilització d’aigües de l’ERA ubicada a l’EDAR de Tarragona, Vila-seca i Salou regenera fins a 6 hm³ anuals procedent d'aigües residuals urbanes per a ús industrial, el que representa un 19% dels prop de 35 hm³ que consumeix anualment la indústria. En la segona fase del projecte, es preveu fer realitat l'ampliació actual de 6 hm³ a 9 hm³ d'aigua el 2024, arribant al 25% d'aigües residuals urbanes regenerades per a ús industrial. Un altre projecte iniciat el juny del 2022 és l'EDAR per millorar la qualitat de l'aigua residual industrial i garantir, en un parell d'anys, la regeneració de fins a 14 hm³ d'aigua per any. És a dir, el volum d'aigua industrial regenerada podrà arribar fins al 40% del total de l'aigua que utilitza la indústria per al seu funcionament.
El cost energètic de la dessalinització
Pel que fa a la dessalinització, Guillem Gilabert, líder d'innovació en dessalació a DuPont Water Solutions, exposa que amb la tecnologia de filtratge per membranes optimitzades amb què treballa s'aconsegueix un consum de 3 kWh per 1 m³ d'aigua. Això suposa un 75% d'estalvi energètic per a la dessalinització respecte a altres processos d'arreu del món. Gilabert assegura que "per reduir més el cost de dessalinització cal innovar més perquè ja estem a prop del llindar termodinàmic". Altres solucions sostenibles i circulars que ja s'estan desenvolupant en el mercat són la transformació del rebuig de l'aigua de mar, per obtenir metalls per a ús industrial o les dessalinitzadores submarines que aprofiten la pressió hidroestàtica per estalviar fins a un 30% d'energia amb un impacte ambiental inferior al d'una dessalinitzadora a la costa.
El paper dels enginyers en la gestió de l’aigua
En la jornada “Aigua i Indústria Química: necessitats i solucions” organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de la Demarcació de Tarragona, el seu president, Fernando Torres, i el president de la Comissió d'Indústria Química del COEIC, Jeroni Farnós, han exposat que la previsió de la demanda d'aigua de la població per l'any 2050 se situa en un creixement de fins al 55% a escala mundial, afectant sectors com l'industrial, la producció elèctrica, l'agroalimentari i l'ús domèstic. Segons el CEFIC (European Chemical Industry Council) l'any passat, 2022, es considera l'any amb més sequera dels últims 500 anys.
S'estima que l'escassetat i l'estrès hídric afectaran el 50% dels recursos hídrics disponibles a Europa cap a l'any 2030. L'estrès hídric és considerat com el principal risc ambiental per al 2023 en diferents estudis i es preveu que afectarà de forma sistèmica a escala global. El canvi climàtic d'origen antropogènic, produït pels humans, agreujarà la severitat i afectarà la freqüència de les condicions meteorològiques. Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, recalca que "el risc de sequera ha vingut per quedar-se i ser sistèmic, no per ser concebut com un risc puntual, eventual o local". Per aquesta raó, la circularitat del procés per una gestió de l'aigua més resilient és clau per fer front a les conseqüències del canvi climàtic i la intensificació del cicle hidrològic. L'estudi 'Canvi Climàtic. Incidència en la gestió de l’aigua i els ecosistemes fluvials' d’Enginyers Industrials de Catalunya proposa desvincular el cicle de l'aigua del cicle hidrològic i incorporar noves fonts de subministrament per tal de garantir l'accés a l'aigua a tothom. Per tant, la solució resideix en dues tecnologies: en la reutilització i regeneració d'aigües residuals i en la dessalinització.
