La geotèrmia, com a font d'energia renovable, ha guanyat atenció en els últims anys a causa del seu potencial per a proporcionar energia neta i sostenible. No obstant això, la seva implementació presenta reptes, especialment en termes de disseny i coordinació amb altres disciplines de la construcció. El projecte de CaixaResearch Institute, un nou centre de recerca de la Fundació “la Caixa” a Barcelona i especialitzat en immunologia, és un exemple d’aquests reptes, ja que s’hi ha implantat una proposta de canvi en les sondes de geotèrmia.
El projecte, executat pel Grup Elecnor i Calaf, ha suposat tot una fita, precisament, per poder complir les necessitats de la geotèrmia i combinar-la amb la resta de requisits que suposa una obra d’aquestes característiques, en funció, també, de la seva ubicació. Per dur-lo a terme, el Grup Elecnor i Calaf han comptat amb la col·laboració d’altres agents: InmoCaixa, TAC Arquitectes, BBG i COTCA, Indus, Igremap i Ecopenta, Berrysar, Factors de paisatge i Ferrés Arquitectos.
Des de Fulls d’Enginyeria hem volgut conèixer els detalls que han fet possible aquest nou edifici. CaixaResearch Institute és un centre de recerca format per dos edificis, l'edifici A, format per tres plantes i amb caràcter administratiu i l'edifici B, format per cinc pavellons, destinats a laboratoris d’investigació i un espai comú “Agora”. Cadascun d’aquests pavellons, conté 24 sondes, i l’espai “Agora”, amb 48 sondes, sumen un total de 168 sondes.
Execució de la instal·lació de geotèrmia
Les sondes estan situades sota les fonamentacions de cada pavelló, fet que condiciona l'inici de l'execució de l'estructura fins a la finalització de la instal·lació de geotèrmia i que, per tant, comporta un termini d'execució global de l'obra molt extens.
Un dels problemes amb què s’han trobat els responsables del projecte a l’hora de l’execució ha estat la tipologia del terreny, format per una capa superficial de sorres i graves i restes de runa, fins a arribar a l'estrat de granit. Aquest fet provoca que calgui encamisar les sondes per a arribar al terreny resistent. La dualitat en el terreny provoca una reducció del rendiment de perforació, allargant la planificació inicial de l'obra.
Per tal de reduir el termini, s’ha tornat a estudiar la instal·lació de geotèrmia, s’ha optimitzat, però mantenint les prestacions tècniques obtingudes en l’estudi TRT, que es va utilitzar per a fer el dimensionat inicial del camp geotèrmic. Aquest estudi s’ha basat en dos conceptes principals:
● Augment de la profunditat de perforació de les sondes, passant de 110m i 90m inicials, a 120m i 110m respectivament.
● Augment del diàmetre de les sondes, passant de 32mm en el projecte original, a 40 mm.
Això ha permès reduir el nombre de sondes, passant de 168 sondes a 120, i s’ha aconseguit que dos pavellons quedin lliures de perforacions i, per tant, l’inici de l’execució de la seva estructura pot avançar-se respecte de la planificació inicial. Tota aquesta optimització es recolza en un nou estudi del camp geotèrmic, que manté l’energia i potència del camp de forma equilibrada i sense saturar el terreny.
Coordinació BIM
Un altre aspecte que s’ha hagut de considerar és la integració de la instal·lació de geotèrmia amb la resta de disciplines. Gràcies a la coordinació BIM, s'ha detectat la necessitat de reubicar algunes sondes que interferien amb les fonamentacions dels pavellons i les xarxes de sanejament enterrat. Segons comenta Eva Vives Montijano, enginyera col·legiada i responsable BIM del projecte, “s’ha requerit d’una coordinació estreta entre els equips de disseny i construcció, utilitzant eines BIM per a visualitzar i analitzar la interacció entre les diferents parts del projecte”.
La proposta de canvi en les sondes de geotèrmia i la coordinació BIM amb altres disciplines de construcció són aspectes clau per a millorar el rendiment i l'eficiència de l'execució d'aquest projecte.
A través d'una planificació acurada i una col·laboració efectiva entre els equips de disseny i construcció és possible optimitzar els processos constructius, aconseguint un avanç de dos mesos respecte a la planificació inicial. Segons explica Rubén Puente Betes, enginyer i responsable del projecte d’instal·lacions, “la integració amb èxit de la geotèrmia en projectes de construcció requereix una visió holística i una coordinació meticulosa en totes les etapes del procés d'execució”. En aquesta línia, Puente assenyala que cal tenir-ho en compte des del disseny inicial fins a l'execució i operació del sistema.
