Fa unes setmanes, a Fulls d’Enginyeria es publicava un article sobre les tendències que ens esperaven aquest 2025. No n’hi havia cap de trencadora, sinó que es van recollir les set paraules que més sonen en els mons dels enginyers: sostenibilitat, transformació, energia, descarbonització...
Logística també hi era. Em va cridar l’atenció, però, que a la resta de mots, malgrat la diversitat de sectors que implicaven els temes escollits, tots tenien, de rerefons, la logística, com a punt comú que, i ja m’avanço, no se li dona prou importància des del punt de vista empresarial, però que, en canvi, té impacte en tota l’activitat d’una empresa i, fins i tot, de tota la societat.
En la descarbonització té un paper cabdal. Primer, per la gestió de flotes que permeti, des del punt de vista de la mobilitat en el transport de mercaderies, retallar emissions per l’ús de combustibles. Segon, per la importància que en la construcció de naus logístiques s’aconsegueixi deixar, precisament aquestes emissions, el més a prop possible a zero. Les disrupcions de les cadenes logístiques afecten el model de negoci, i s’hi haurien d’incloure, de qualsevol empresa perquè condiciona la planificació i la gestió de totes les incidències: des de la manca de conductors de camions, fins a les guerres, passant pels talls de vies de comunicació per obres. Tot acaba encarint el transport, alentint els subministraments i empitjorant la qualitat del servei.
"Tenim temes molt importants sobre la taula on la logística juga ‘el paper’ primordial i, en canvi, no se li dona prou pes."
Mirar per a millorar tota aquesta logística, de retruc, afecta la sostenibilitat. O més ben dit, ens fa més sostenibles. No només en el terreny mediambiental, en el qual, menys emissions equival, en molts casos, a més sostenibilitat per un ús més eficient de l’energia, per exemple, sinó també en la sostenibilitat econòmica de les empreses i en la sostenibilitat del sistema. Aquest sistema requereix transformacions i, aquí, també hi ha logística. Actualitzar els programaris i les plataformes utilitzades que han quedat obsolets és un primer punt per a la transformació digital de la logística que inclou la gestió interna de magatzems, per exemple, com la gestió externa del transport i la distribució. Amb IA i big data, els sistemes cal tenir-los més actualitzats per tal que recullin totes les funcions possibles. Això genera demanda als desenvolupadors i implantadors i, alhora, d’experts en ciberseguretat. Prevenir atacs quan s’informatitzen els sistemes és clau per garantir la seva funció. Aquí, la cinquena paraula i també la sisena. Perquè buscar solucions siguin informàtiques o altres, als problemes dels sectors què és sinó innovació.
Amb aquesta perspectiva, com a president de la Comissió de Logística del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya volem reivindicar-nos. Tenim temes molt importants sobre la taula on la logística juga ‘el paper’ primordial i, en canvi, no se li dona prou pes.
Sense anar més lluny, la gestió de la DUM – B2B, que serà objecte de reflexió en una jornada la setmana vinent, és cabdal per poder donar resposta a les necessitats de l’aprovisionament de les mercaderies al comerç de proximitat i de la disponibilitat de zones de càrrega i descàrrega cada vegada més inexistents en superfície i que, de retruc, satura les actuals i obliga els vehicles a parar en llocs no permesos mentre col·lapsen el trànsit habitual. A tot això s’hi afegeix la manca de productivitat dels conductors que per fer els mateixos lliuraments necessiten més temps.
També ens afecta el canvi de tendència en relació a la DUM – B2C. Les empreses de distribució urbana de l’última milla prefereixen, cada vegada més, tenir el seu propi hub a les ciutats grans i mitjanes i no compartir-lo amb la competència com es tendia fins ara. Això fa que alguna d’aquestes empreses s’estiguin plantejant el seu model de negoci i que fins i tot s’incrementi la necessitat de sòl, ja amb poca oferta.
I per últim, i que no menys important, la manca de sòl logístic a les àrees metropolitanes o a uns preus desorbitats. Amb aquest punt, acabaré les meves reflexions perquè lliga amb la idea que exposava unes línies més amunt: la logística no té la mateixa concepció que altres activitats econòmiques i que, en el fons, està darrere de totes elles. La manca de sòl logístic es deu a la preferència, per part de municipis i administració, pels polígons industrials. Es considera que generen més llocs de feina i més qualificats, però aquesta tesi és un error: en un món tan globalitzat com l’actual, la logística genera molta ocupació perquè a les naus s’hi fan operacions de manipulació i assemblatge per acabar els productes que, de fet, es podrien considerar fins i tot activitats industrials. De fet, Les CKD (Completely Knocked Down) o SKD (Semi Knocked Down) són activitats que es realitzen per muntar i acabar de construir un vehicle elèctric. Es consideren industrials, però perfectament podrien ser considerades activitats logístiques perquè generalment no s’hi fabrica cap component.
Així doncs, la setena paraula, la logística, ben entesa i ben considerada, és imprescindible i dona resposta a les necessitats del sector industrial, principalment, però també a tota l’activitat econòmica que requereix transport, emmagatzematge i distribució, des de l’inici del projecte fins que arriba a les mans del consumidor o usuari. No prestigiar-la ens aboca al risc de deixar de banda inversions i oportunitats que no farien més que aportar riquesa i desenvolupament al territori. Apostem-hi!
