Espanya és el cinquè productor de la indústria química europea, segona al món. Catalunya és la primera regió espanyola en aquest sector per nombre d’empreses, facturació i llocs de treball, i Tarragona destaca com a principal pol petroquímic del sud d’Europa. El 2024, la producció química mundial, liderada per la Xina, va créixer un 6,1% durant el primer semestre, i és una dada superior al 2,7% de l’any passat. A la UE, aquesta producció va créixer un 3,6% i ha estat un creixement desigual entre els vint-i-set països. Alemanya, Bèlgica i Espanya van augmentar moderadament, Grècia i Polònia van experimentar creixements de dos dígits. Les exportacions i les importacions també han augmentat. En el cas de les primeres, un 8% al primer semestre, respecte al mateix període de l’any passat. Les segones, un 3%.
Són dades que es donen en un context de preus alts de l’energia. El gas natural ha estat prop de quatre vegades més car als països europeus que no pas als Estats Units, almenys fins al mes d’agost i això, és un desavantatge competitiu per a Europa. El petroli també ha estat un 3,8% més alt que l’any anterior i, per tant, els preus del gas i l’electricitat es poden considerar un fre important per a la competitivitat de la indústria en general, però sobretot per la química bàsica que és una gran consumidora d’energia i matèries primeres.
Solucions màgiques no n’hi ha, però entre el sector, el sentiment generalitzat és que Europa ha de configurar un model industrial orientat a la sostenibilitat i també la competitivitat des de la neutralitat tecnològica, que aposti per la simplificació reguladora i de càrregues administratives. Sense aquest model industrial sostenible i competitiu, la indústria química europea continuarà perdent posicions en el mercat internacional, com ha passat els últims vint anys que del 27% de quota del mercat químic mundial ha passat al 14%.
Aquest model industrial també ve condicionat per les decisions i els compromisos que es prendran a escala internacional pel que fa a transició energètica, descarbonització fòssil i circularitat. La nova administració americana, amb Donald Trump al capdavant, té molt a dir, així com la nova Comissió Europea. Són decisions d’alt nivell que acaben afectant la transformació industrial i les economies dels països respecte al canvi climàtic. Cal recordar que, segons algunes estimacions, només hem avançat un 10% en la transició energètica i ens falta encara el 90%.
El sector, doncs, tot i el pes econòmic que suposa, afronta una transformació cap a la sostenibilitat i la neutralitat climàtica que s’exigeixen des de la Comissió Europea. Alhora, cal que es mantingui competitiu, un equilibri difícil i pel qual, és imprescindible l’adopció de tecnologies sostenibles i digitals que necessiten el suport de les institucions amb inversions estatals i europees. Els pròxims anys seran clau per assolir aquests objectius de descarbonització i circularitat, mentre es garanteix la competitivitat del sector en un context global. El gran repte és, per tant, transformar-se per avançar en la descarbonització i la circularitat sent competitius.
Per al 2030 les emissions s’haurien hagut de reduir un 40% respecte a les del 1990. Per al 2050, un 90%. És una tasca complicada per la naturalesa dels processos químics, alguns dels quals són difícils d’aconseguir "Hard to abate" i requereixen tecnologies com la captura i ús de CO₂ (CCS/CCUS), però no és una tasca impossible. Cal, això sí, sumar esforços. A Catalunya, i a Tarragona, on es concentren una bona part de les emissions del sector, es calcula que es poden reduir:
- Un 10% amb mesures d’eficiència energètica
- Entre un 10 i un 20% amb electrificació i energies renovables
- Entre un 10 i un 20% més amb l’ús de biomaterials no fòssils
- Entre un 50 i un 60% amb l’ús d’hidrogen
Amb aquestes accions, el sector espera reduir emissions en un 90% per al 2050. Per arribar al 100%, caldrà capturar el CO₂ restant. Un altre repte majúscul. Queda clar, però que si hi volem arribar és imprescindible disposar d’energia elèctrica renovable i xarxes que permetin el subministrament fiable a les diferents indústries i usuaris. I per tirar endavant aquesta transformació, caldran inversions pel que és necessari la col·laboració empresarial i el suport de les administracions. Es calcula que Europa necessita invertir en aquest sector un bilió d’euros fins al 2050, mentre que la indústria química a Espanya requereix 75.000 milions d’euros per complir aquests mateixos objectius i donar suport a tecnologies netes i contractes per diferència per mantenir la competitivitat en el procés de transformació.
"Que tot avanci, que el sector evolucioni i que es compleixin els compromisos. És la voluntat de la indústria química"
Si ens centrem en Tarragona, on les empreses químiques de Tarragona produeixen productes d’alt valor afegit i concentren el 50% de la indústria química catalana i el 25% de l’espanyola – que mou 86.453 milions d'euros cada any, el sector vol apostar per mantenir la competitivitat del clúster químic i afavorir l’autonomia estratègica del país. Projectes com l’ecoplanta de -que ha de transformar residus en metanol- o altres iniciatives de producció d’hidrogen verd i altres en són un exemple. Són millores que han de seguir la línia del pla estratègic del sector, estructurat en cinc eixos: seguretat i medi ambient, descarbonització i circularitat, competitivitat i innovació, entorn i infraestructures i comunicació i posicionament.
Que tot avanci, que el sector evolucioni i que es compleixin els compromisos.És la voluntat de la indústria química. Fer-ho possible depèn d’aquesta mateixa indústria, sí, però també de les polítiques que fan els governs, de les inversions i de l’acció col·laborativa d’administracions, empreses i societats. El sector, doncs, demana en àmbit nacional i europeu el suport al desenvolupament competitiu industrial de manera urgent amb polítiques efectives per no posar en risc la continuïtat de la indústria bàsica europea i garantir l'autonomia estratègica. Tots podem posar-hi el nostre gra de sorra i, ben segur, que els desafiaments que se’ns presenten aquest 2025 es podran convertir en oportunitats per continuar creixent i aportant valor d’una manera més sostenible i circular.
