L'any 2021, la Comissió Europea va adoptar un conjunt de propostes per adaptar les polítiques de la UE en matèria de clima, energia, ús del sòl, transport i fiscalitat amb la finalitat de reduir les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle en 55% d'aquí a 2030, en comparació amb els nivells de 1990. La UE ha reforçat el seu compromís amb el Pacte Verd des de la invasió Russa d'Ucraïna i la majoria de les propostes del paquet "Objectiu 55" ja han estat adoptades pel Parlament i pel Consell. La reforma plantejada pel Sistema de Comerç d'Emissions de la UE, ETS o Emissions Trading System, ha estat exposada per Marcos González-Álvarez, Deputy Head of Unit a la Comissió Europea, durant la jornada Els drets d'emissió. Estat actual i futur, en el marc del cicle Reforma del comerç d'emissions de CO₂. Aquest ha estat organitzat per la Comissió d'Indústria Química d'Enginyers Industrials de Catalunya.
L'ETS es basa en el principi de cap-and-trade, un sistema de límits i comerç de drets d’emissió. Aquest limita les emissions agregades d'un grup d'emissors, establint un límit o "cap" a les emissions màximes, una política per regular el mercat amb l’objectiu de reduir les emissions globals de contaminants i fomentar la inversió empresarial en alternatives de combustibles fòssils i eficiència energètica. Dins del límit, els operadors compren o reben quotes d'emissions, que poden negociar entre si segons sigui necessari. El límit del nombre total de bonificacions disponibles garanteix que aquestes tinguin un valor.
La nova revisió és molt ambiciosa, ja que busca una reducció d'emissions a l'ETS del -43% al -62% en el 2030. Això s'assolirà a través d'incrementar el factor lineal de reducció, perquè és el que redueix les emissions any rere any comparades amb les emissions de referència de l'any 2005. S'aplica aquest factor a les emissions que es van restant cada any del qual és el límit màxim de les emissions que pot tenir el sistema. Aquest factor ha passat del -1,74% en el període 2013-2020 al -4,3% en el període 2024-2027. A més, durant les negociacions amb el Parlament i el Consell es va decidir tenir dues reduccions instantànies en els anys 2024 i 2026 per arribar a la reducció del 62%. González ha assegurat que "aquests números demostren que els sectors coberts per l'ETS són sectors que contribueixen més que d'altres que són més difícils de descarbonitzar pels objectius de 2030".
El senyal de preu, la informació transmesa als productors i consumidors de les quotes a través del seu preu, incentiva la reducció d'emissions i promou la inversió en tecnologies innovadores i baixes en carboni, mentre que el comerç aporta la flexibilitat que garanteix que es redueixin les emissions allà on costa menys fer-ho. La "Reserva d'Estabilitat del Mercat" ajuda a abordar l'excedent de drets que es va acumular a conseqüència de l'entrada de crèdits internacionals i la crisi econòmica. Aquest ajusta l'oferta de drets que se subhasten.
La darrera revisió de la Directiva ETS s'ha completat aquest any 2023 i preveu un augment de l'ambició mediambiental mitjançant uns límits establerts més estrictes i la incorporació de nous sectors, el marítim a partir del 2024 i l’"ETS2" (Emissions Trading System per edificis i transport de carretera). “L'objectiu de l'ETS, a part de fomentar la descarbonització, és que els ingressos que els estats membres i la comissió obtenen a partir del sistema siguin reinvertits en descarbonització” ha afirmat González. Aquest és un dels grans canvis que es van assolir en la revisió 2023, on es va acordar que els estats membres han de fer servir el 100% dels ingressos que aconsegueixen de l'ETS en objectius climàtics, energètics o socials. Això vol dir que aquests fons es poden revertir en els sectors afectats a través de mesures per la seva descarbonització.
Les dues maneres de repartir drets en el sistema són les subhastes per augmentar els ingressos i les assignacions gratuïtes. Les subhastes són organitzades cada dia i és subhasta el 57% dels drets disponibles màxims de l'any. Una part important d'aquestes subhastes són comprades pel sector elèctric, ja que no reben assignació gratuïta. D’altra banda, per protegir a la indústria del risc de fuga de carboni sempre hi ha hagut un mecanisme per assignar drets gratuïts per evitar que la producció de productes amb una major petjada de carboni, procedents d'altres països o mercats on no hi ha un alt nivell d'exigència o similar. Aquests drets gratuïts poden representar com a màxim el 43% del volum, que representen al voltant de 550 milions de drets anuals, entre el període 2021-2025. L'assignació dels drets es basa en productes de referència, derivats del rendiment del 10% de les instal·lacions més eficients a la UE.
L'ETS europea és el primer gran mercat de carboni del món. Va iniciar l'any 2005, és l'ETS més antiga i més gran pel que fa al volum negociat. L'any 2022, el valor del volum intercanviat pels participants del mercat va superar els 1,7 milions d'euros. Aquest opera a 30 països (els 27 països de la UE més Islàndia, Liechtenstein i Noruega). S'aplica a les emissions generades per l'electricitat i la calor, la fabricació industrial i l'aviació a Europa. Cobreix el 36% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la UE de 8.500 instal·lacions estacionàries i 400 operadors d'avions.
Pacte verd europeu
L'ETS de la UE ajuda a augmentar els ingressos per a la transició verda. La reducció d'emissions aconseguides el 2022 va ser de -37,3%, per sota dels nivells de 2005. Gràcies a aquest sistema, el preu actual del carboni és estable, d'entre 80-90 EUR/CO₂. L'augment del preu del carboni significa un augment dels ingressos. A més, només el 2022 es van recaptar 38.700 milions d'euros en subhastes.
Tota la reforma s'entén dins del context del Pacte Verd Europeu, la llei climàtica europea amb un objectiu climàtic amb l'objectiu d'arribar a una neutralitat climàtica per al 2050 i reduir les emissions l'any 2030 a almenys un -55% en comparació amb els nivells de 1990. Els preus del carboni seran un factor clau per assolir almenys el -55% el 2030. Això afavorirà l'enfortiment de l'ETS de la UE i l'ampliació del seu abast al transport marítim i l'aplicació d'una nova ETS2 per a edificis i el transport per carretera. Amb aquests nous sectors, l'ETS i l'ETS2 junts cobriran el 75% del total de la UE.
Aconseguir aquestes reduccions de les emissions és crucial perquè Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre del món d'aquí al 2050 i per fer realitat el Pacte Verd Europeu.
