Històricament, les dones han estat relegades a l’esfera privada, és a dir, a les cures, la casa i la família. Els homes, en canvi, han ocupat l’esfera pública, un espai on es competia, es comerciava i es legislava. Explica Mercè Brey que aquesta divisió de tasques i espais va permetre desenvolupar particularitats diferents a homes i dones i ha creat diferents maneres d’actuar. “Això no fa tant que ha canviat”, alerta l’experta en lideratge, “les dones no s’han incorporat a l’esfera pública fins a la revolució industrial”. Que en aquest espai copat, tradicionalment, pels homes hi ha unes “regles del joc” concretes fa que sovint, les dones s’hi sentin com “un pop en un garatge”. Per això, especifica Brey, les dones han de seguir un procés d’adaptació a unes normes que no premien precisament les habilitats que han desenvolupat durant milers d’anys a més d’afegir-ho a la responsabilitat domèstica que tenen “assumida”.
Amb aquest marc, Brey reconeix que les dones sempre estarem “en desavantatge” i per això proposa la creació d’una nova esfera amb unes noves regles del jo. Ho ha explicat a la jornada ‘Cocreant el futur: Lideratge estratègic més enllà del 2025’, organitzada per la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur d’Enginyers Industrials de Catalunya al costat del Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) que hi ha posat, també, l’espai.
Brey ha desenvolupat les seves tesis al costat d’una altra experta en lideratge però sobretot en neurociència, Katharine D’Amico, que hi ha aportat els seus coneixements en neurociència per relacionar la seva aplicació en el lideratge “del futur”. “La neurociència és una aliada per conèixer les regles del joc”, diu D’Amico.
Per D’Amico, les emocions tenen molt pes a la presa de decisions, molt més que la raó, malgrat que tinguin “mala fama”. “Les emocions hi són, guien tot el que fem però les tenim poc en compte en moments crítics”, diu l’experta, “la persona racional, sense biaixos i objectiva encara no ha nascut”. En aquest sentit, considera que el que guia l’ésser humà són “els hàbits, els valors i les creences” i que el cervell és “l’estructura més complexa de l’univers”. D’Amico destaca la importància del llenguatge i de conèixer l’audiència per poder liderar de manera exitosa i poder superar la reticència al canvi innat en les persones. “El canvi és violent, al cervell no li agrada” i per això, moltes empreses no aposten per aquest canvi de mentalitat que cal per obrir-se a la diversitat.
Igualtat i diversitat a favor de l’empresa
Al llarg de la seva trajectòria, Mercè Brey s’ha trobat organitzacions poc diverses que no són conscients del valor que aquesta condició. Explica que pot rebatre qualsevol reticència amb les millores dels indicadors i els resultats. Convèncer els líders d’organitzacions, amb aquestes dades, és fàcil però sovint es poden trobar amb límits que fan retrocedir. És el canvi de ‘mindset’ que cal per poder avançar, diu Brey. D’Amico corrobora que la neurodiversitat aporta beneficis a les empreses perquè els equips “són més exitosos quan hi ha ments diferents”. “S’aprèn més de la gent diferent que de la gent igual amb qui compartim experiències i pors que poden ser limitants”, diu D’Amico, “això no permet innovar”.
