Descarbonització, transició energètica, fusió nuclear, gas natural, hidrogen, gasos renovables i vehicle elèctric. Amb una data reservada fa més d’un any i molta expectació, el president d’Enagás, Antoni Llardén, ha repassat, en una conferència a Enginyers Industrials de Catalunya, el seu punt de vista de bona part dels temes energètics que l’enginyera té, avui dia, damunt la taula. “La descarbonització implica electrificar tot el que es pugui, però no es podrà arribar massa més enllà del 50%”, considera el qui va ser degà del Col·legi entre el 2005 i el 2007. Insisteix que l’electrificació ha de ser a base de més renovables i recorda que els combustibles fòssils “no desapareixeran de cop”. “No deixarem de consumir gas i petroli immediatament, però s’ha de tenir en compte que són menys contaminants que el carbó”, ha recordat Llardén. Per això, ha recalcat que és un “camí important” que l’electricitat produïda amb energia nuclear es consideri “descarbonitzada”.
De cara al futur més immediat, Llardén augura un desenvolupament més gran de les tecnologies de captura de CO2. Malgrat que “els ecologistes més radicals no ho acabin de veure bé”. El president d’Enagas ha explicat, en l'acte de cloenda de l'Aula d'Extensió Universitària, que la companyia, al costat de Repsol, ja té un projecte amb Molins i Cemex per capturar Co2 i transportar-lo fins a Tarragona on la petroliera l’enterraria en un dipòsit sota el mar. “Són solucions que fa cinc o deu anys no eren possibles tècnicament o no interessaven”, ha recordat Llardén.
Els avenços tecnològics també fan més propera la fusió nuclear malgrat que encara no sigui una tecnologia possible. “És un camí que potser veiem llunyà; qui sap si d’aquí deu o quinze anys”, ha augurat Llardén.
Tres objectius de la transició energètica
Per Llardén, és positiu que la Unió Europea ja s’hagi adonat que “la transició energètica és imprescindible però costa diners”. Per això creu que s’ha de fer tenint en tres objectius. El primer, no desplaçar la indústria per evitar les emissions de CO2. “El CO2 no és local”, diu Llardén, i per això creu que no se li pot demanar a la indústria que pagui més per l’energia si en un altre país no li costa. Així doncs, el segon objectiu, i lligat al primer, és que calen preus raonables de l’energia. I el tercer, fer més renovables que reconeix que no és fàcil “perquè tothom ho vol però no al costat de casa seva”.
En aquest sentit, Llardén celebra que Europa també s’hagi plantejat mesures per regular els preus de l’energia després dels efectes de la guerra d’Urcraïna. “No podem permetre que una conseqüència de la transició energètica sigui la desindustrialització”. Actualment, Algèria és el primer proveïdor de gas natural d’Espanya, seguit d’EUA i de Rússia, d’on s’importa gas liquat. La diversificació de productors ha estat un avantatge per garantir el subministrament.
Hidrogen i el gasoducte Barcelona- Marsella
Llardén recorda que els darrers temps Europa està apostat per l’hidrogen “com una de les solucions” i està treballant per dissenyar una xarxa de transport d’aquest vector per tot Europa que connectaria Espanya i Portugal amb la resta del continent. Per això, l’H2Med, el gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella pren importància. Segons Llardén, els estudis fets fins ara demostren que en condicions d’estabilitat, amb el volum que produeix d’hidrogen “Espanya podria consumir-ne el 50% i exportar la resta”. “Per això pren sentit el Barcelona- Marsella”, ha insistit: “si Europa vol fer la transició energètica, necessitem aquesta gran infraestructura”.
Per posar en marxa infraestructures d’aquest tipus, necessàries per a la transició, cal finançament. Per Llardén, una part ha de ser públic però també privat. Ha insistit que hi ha molt inversor privat interessat en el sector però que cal un mínim d’estabilitat regulatòria. “Hi ha diners però necessiten un marc segur”, ha afegit.
Una situació similar viu el vehicle elèctric que Llardén veu com una de les “solucions del futur”. “Pensar que farem una electrificació total no és factible”, ha conclòs Llardén, “no tenim punts de recàrrega ni la capacitat de produir tant”. Per això, aposta per diferents solucions, com en tot el sector energètic i creu que el cotxe pot ser elèctric però l’hidrogen, per exemple, pot servir per a altres modes de mobilitat: “Hauríem de ser una mica més neutres i provar diferents solucions”.
