Fa més de cinquanta anys que, sabíem que l’actual model energètic basat amb el carboni conduiria cap un escalfament global del planeta degut a la captació de calor per part del CO2. Era un tema tabú, que només alguns activistes estaven plenament conscienciats. Alguns no ho veien clar i tenien plena confiança amb la ciència: una espècie capaç d’anar a la Lluna no hauria de tenir cap problema amb trobar una solució abans d’arribar a nivells perillosos.
Les coses han evolucionat molt millor de l'esperat amb l’evolució de la tecnologia, tant la militar com la de consum. Hi ha una motivació extraordinària per avançar amb televisors, telèfons mòbils. 3G, 4G, 5G…, tauletes, ordinadors personals, intel·ligència artificial, domòtica, electrodomèstics intel·ligents, etc. Cada dia podem tenir una sorpresa trobant algun dispositiu nou.
El sector energètic no va a la mateixa velocitat. Els darrers anys, davant l’evidencia de els països avançats s'han activat per a buscar solucions, però es necessiten moltíssims recursos econòmics, molts canvis polítics, molts canvis en els hàbits de consum, però sobretot un canvi de model de producció i distribució d’energia que permeti l' eliminació dels combustibles fòssils. La producció d’electricitat amb centrals nuclears, que podria ser una solució, presenta greus problemes de seguretat i de contaminació no resolta amb les restes radioactius, que es generen i que perduren durant desenes de milers d’anys.
Actualment hi ha brots verds com ara el cotxe elèctric, l’augment de la producció fotovoltaica i eòlica, les noves bateries per acumular electricitat, la disminució de consum dels sistemes de climatització mitjançant les bombes de calor, la geotèrmia i la captació solar; l’eficiència amb la il·luminació led, els nous electrodomèstics, etc. S’està investigant amb nous combustibles, fins i tot recuperant CO2 de l’atmosfera per fer volar els avions.
La Xina amb un consum pròxim a les 4.000 milions de Tm de carbó a l’any es el principal emissor de CO2 mundial. Només les emissions de CO2 del carbó a la Xina, en un 80% produït al mateix país, són superiors a les dels vehicles i avions junts a nivell mundial. Si no hi han taxes per l’emissió de CO2, cremar carbó és el sistema més econòmic per generar electricitat. Sens dubte, la humanitat té un repte importantíssim.
El moment actual, és històric, de canvi, per l'equilibri de forces entre les diferent nacions i també entre les cultures i les races existents al planeta. Els Estats Units, que fins ara era la nació predominant, ara mateix té greus problemes socials interns i ha perdut molt del respecte de la resta del món. Manté intacte, això sí, tot el seu poder militar.
La Xina ha aparegut com el gran rival. És l'actual fabrica del món però ha millorat la tecnologia aportada per les fàbriques i les universitats occidentals, ha creat una capacitat militar suposadament superior a la dels americans, amb armament nuclear inclòs. De moment no sembla una prioritat de la Xina, eliminar l’ús del carbó per a la producció d’electricitat.
En un futur pròxim es podrà produir electricitat amb centrals de fusió, que no generaran, en principi, ni problemes greus de funcionament, ni d'impacte mediambiental. Al sud de França s’està construint l'ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor), un reactor de fusió mitjanant un projecte internacional participat per l’Unió Europea, USA, Xina, Rússia, l’Índia i Corea del Sud. Està previst que comenci a funcionar al 2035. Tot i que només és un prototip, sembla que serà el camí a seguir.
Els estudis actuals sobre l’essència de la matèria, dels camps electromagnètics, de la gravetat i els forats negres juntament amb l’observació de l’univers i la investigació espacial, podran donar coneixements que portin a la utilització de fons d’energia, que solucionin el problema energètic per mil·lennis.
