Els enginyers industrials, quan dirigim la mirada a les administracions públiques, ens fixem en la política industrial, les infraestructures energètiques, la tecnologia -i ara, especialment, en la intel·ligència artificial-, les infraestructures de mobilitat, la burocràcia, etc. De fet, corresponen, molt aproximadament, a les especialitats en les quals s’ha dividit l’enginyeria industrial. I També les nostres comissions. Però poques vegades, segons la meva opinió, les connectem amb una visió de conjunt de l’Administració Pública. I això, crec que és una mancança.
L’administració de la Generalitat és una autèntica “fàbrica” de polítiques públiques. Per què dic això? Els partits polítics arriben al Govern amb un programa, però sovint les polítiques incloses en aquests programes no passen de ser mers desitjos, que tenen el seu origen en la captació d’unes necessitats públiques. Falta, en conseqüència, la seva conversió en polítiques coherents i viables. Aquest procés de transformació correspon a l’activitat essencial d’aquesta “fabrica” i és una autèntica activitat productiva complexa, que requereix una visió sistèmica. La política d’habitatge és un bon exemple de la manca d’una visió sistèmica.
"Sense una bona configuració de l’administració de la Generalitat, difícilment sortiran bones polítiques de les seves divisions"
En conseqüència, sense una bona configuració de l’administració de la Generalitat, difícilment sortiran bones polítiques de les seves divisions: energia, indústria, infraestructures, etc. És una condició necessària, tot i que no suficient. Se’m pot dir que no totes les necessitats públiques corresponen a competències exclusives de la Generalitat. I és cert. Algunes són competència exclusiva de l’Estat. Però en aquest cas, el Govern de la Generalitat també té un important paper: influir, d’acord amb el seu poder polític, en el Govern de l’Estat per alinear aquestes polítiques i ser extremadament fiscalitzador en la seva execució.
Assenyalo algunes patologies per ajudar a entendre el que dic. ¿Algú creu que poden sortir bones polítiques públiques si a cada canvi de govern es remouen més de 600 càrrecs, tan alts càrrecs com directors d’empreses públiques, agències i altres entitats del sector públic? ¿I, a més, els nomenats no tenen altra credencial que la pertinença o proximitat al partit de govern? ¿Té sentit avui que el servidor públic tingui una ocupació vitalícia per activitats que no són d’autoritat, com són sanitat, educació, cultura, serveis socials, etc.? I així podríem seguir.
Per impulsar els canvis necessaris, el Col·legi/Associació va ser promotor, fa més de deu anys, del Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA), i ara n’és un participant actiu.
L’actual Govern de la Generalitat ha emprès un procés de transformació. Amb aquest objectiu va crear el novembre del 2024 una Comissió d’experts (CETRA). El conjunt de mesures proposades va ser lliurat al president de la Generalitat en un acte el passat mes de novembre. Una mesura que entrarà pròximament al Parlament preveu que els directius públics siguin escollits pels seus mèrits i capacitats en un concurs obert i que el seu contracte no tingui dependència del cicle polític.
D’altra banda, tot i les valuoses mesures proposades per la CETRA, avui encara no es disposa d’un projecte constructiu sobre l’estació d’arribada d’aquesta nova administració. És a dir, que respongui a la pregunta: ¿Quina administració voldríem tenir? Per als enginyers això és un dèficit que ens costa entendre. La suma de bons picapedrers, marbristes, vitrallers, ferrers, formigoners, gruistes... No dona la Sagrada Família. No hauria estat possible concloure l’obra, 140 anys més tard del seu inici, sense el projecte del qual el seu creador volia que fos.
És per això, que la Comissió d'Enginyers a les Administracions Públiques hem elaborat el document “Orientats al progrés: proposta d’una nova administració” en el que tractem de donar aquesta visió global, sistèmica, que tenim de l’administració. Faig una síntesi d’algunes de les propostes que conté.
1. Una organització que distingeixi dues divisions estructurals del treball. Una primera divisió, entre la política i la gestió. I una segona divisió segons la prestació dels serveis: d’una banda, per òrgans de l’administració i, preferentment, per les seves entitats instrumentals; i per l’altra, per operadors privats que presten serveis públics. En tots aquests casos cal establir els mecanismes necessaris de coordinació (control i avaluació).
2. Creació de la figura del directiu públic professional, que és la figura que dirigeix la gestió en la prestació dels serveis i està dotat d’un estatut singular.
3. Avaluació ex-ante i ex-post de les polítiques públiques, amb transparència dels resultats.
4. Els treballadors públics, per a totes aquelles activitats que no impliquin exercici d’autoritat, haurien de ser regulats pel dret laboral, evitant un estatut de treball vitalici. Aquestes activitats són la majoria a l’administració pública: educació, sanitat, activitats culturals, serveis socials, etc. Aquest règim afectaria els nous treballadors.
5. Una Agència Catalana d’Ocupació Pública amb funcions de selecció dels treballadors públics, actuant com un òrgan expert de selecció; i creant un mercat intern de treballadors públics que garanteixi la mobilitat entre les diferents administracions catalanes. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) podria tenir aquest paper, però hauria de modificar el seu ADN constitutiu.
6. L’Administració ha de treballar en la frontera tecnològica, però posant el ciutadà en el centre, és a dir creant vàlua. No té sentit digitalitzar -o ara posar IA- a les patologies administratives. S’obtenen, simplement, patologies digitalitzades.
7. Ètica i valors públics. Constitueixen una superestructura que envolta l’organització pública, però sobre una estructura prèvia ben constituïda.
En resum, el Col·legi/Associació, junt amb el focus en les polítiques públiques de la nostra competència, no pot oblidar la voluntat d’influir en la constitució d’una administració pública moderna, fent bo l’eslògan: “No pot haver-hi un bon país sense una bona administració”.
