La famosa paradoxa del gat de Shrödinger fa referència a la complexitat lògica d’una situació on un esdeveniment i el contrari passen simultàniament. Sovint sembla un exercici abstracte, que no acabem de saber ben bé quina aplicació té al nostre entorn, però la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ens n’acaba de proposar un exemple claríssim. Per una banda, uns dos mesos després del greu incident, encara s’estira el xiclet de repetir que les causes exactes es desconeixen, que és una qüestió d’enorme complexitat que requerirà una anàlisi minuciosa, la qual cosa pot ser un procés que s’allargui diversos mesos més, sense un horitzó concret. Però alhora, la Sra. Corredor defensava recentment, de forma taxativa, que “no van cometre cap error i, per tant, no es pagarà cap indemnització”. Talment com el gat, es veu que les causes de l’apagada són alhora conegudes i no conegudes.
Resulta molt evident, i potser fins i tot vulgar per la seva baixa elaboració argumental, l’intent de passar la patata calenta d’unes indemnitzacions estratosfèriques a un altre actor de la cadena de valor, concretament a Endesa i Iberdrola, sobre les quals s’insisteix gairebé des del mateix dia 28 que podrien haver patit incidències a dos o tres grans nodes de generació i que aquest seria un probable desencadenant dels fets. En tot cas, fins i tot si l’operador privat d’una o dues centrals connectades al sistema incomplís els paràmetres de qualitat i seguretat de subministrament que dicta la norma, semblaria agosarat dir que no hi ha “cap error” per part del gestor de la xarxa de transport, en la mesura que la xarxa hauria de tenir prou resiliència per identificar i desacoblar les instal·lacions que estan injectant un senyal de baixa qualitat o fora dels paràmetres previstos. I si s’hagués produït el desacoblament de dos parcs fotovoltaics a Extremadura dins de la correcta aplicació del protocol d’aïllament de planta problemàtica, aquest fet estaria lluny de ser una pèrdua imprevista de generació que, pel seu volum relatiu sobre el total de generació elèctrica del moment, impliqués necessàriament arrossegar tot Espanya i Portugal al zero. Els protocols de gestió de la xarxa estableixen valors llindar de la pèrdua màxima de potència que s’ha de poder absorbir, i les dimensions de les plantes del sud-oest peninsular a qui s’intenta fer encaixar la responsabilitat amb calçador aparentment estan molt per sota d’aquesta xifra.
Tot plegat presenta encara més esquerdes si ens fixem en algunes observacions que des de dins de la indústria electrointensiva es veuen amb claredat. Per una banda, el 23 d’abril la petroquímica Repsol manifesta que s’ha aturat abruptament la producció a la seva refineria de Cartagena per “una fallada elèctrica”, un esdeveniment totalment atípic. Entorn de les mateixes dates, hi ha incidències en la circulació de trens AVE per problemes de tensió. A LC Paper, la indústria manufacturera que m’ocupa, ens trobem amb un missatge intern datat del 10 d’abril on es fa esment del “nombre molt superior a l’habitual d’incidències elèctriques les darreres setmanes” i es reflexiona sobre “un possible problema de freqüència de xarxa”, atès que es detectava ja un patró pel qual no fallaven elements elèctrics de qualsevol naturalesa sinó d’unes tipologies molt acotades, com els variadors de freqüència de motors. L’apagada té lloc el dia 28 d’abril, i el 16 de maig observem també a LC Paper que, per primera vegada a la història de l’empresa, apareix una flama, una combustió espontània, al connector d’entrada de xarxa elèctrica al complex industrial. Un connector que s’havia substituït pocs mesos abans precisament perquè amb el pas dels anys podria degradar-se i provocar incidents, però en aquest cas era pràcticament nou quan es crema sense cap raó concreta. Les sobretensions i grans oscil·lacions de freqüència de xarxa serien causes compatibles amb aquest incident. Els tècnics encarregats de substituir el connector sinistrat ens intenten calmar dient que no som l’única indústria on s’han produït incidències d’aquest estil. Finalment, els dies 31 de maig i 1 de juny es registren quatre aturades de línia productiva en moments en què no es detecta cap zero de voltatge, la qual cosa – descartada l’opció de patir un Poltergeist – fa pensar, de nou en problemes de freqüència o, de manera més àmplia, de qualitat de subministrament.
"Si atribuïm els fets a unes causes que no són, continuem convivint amb un problema sense resoldre."
Podria ser que Beatriz Corredor no fos coneixedora de totes aquestes casualitats anteriors i posteriors al dia del principal incident, l’apagada. Però permeteu-me que ho consideri improbable perquè algun dels fets fins i tot ha aparegut a premsa. En canvi, si Corredor coneix que hi ha situacions estranyes, poc freqüents, setmanes abans de l’apagada i que encara arrosseguem potencialment avui dia, aleshores estem davant d’una irresponsabilitat majúscula: una possible tergiversació calculada dels fets que persegueix l’únic objectiu de treure’s de sobre el fantasma de les indemnitzacions. Aquest camí és un autoengany: primer, perquè cap empresa privada executarà pagaments milmilionaris sense lluitar-ho judicialment, i per tant tard o d’hora la qüestió serà contrastada per un peritatge aliè a les necessitats de la Sra. Corredor. I segon, perquè si atribuïm els fets a unes causes que no són, continuem convivint amb un problema sense resoldre, per la qual cosa en algun moment caldrà tornar al món real i analitzar-ho tot plegat des d’un punt de vista aïllat de contaminacions polítiques; estrictament tècnic. Unes coordenades d’on no n’hauria d’haver sortit mai.
