L’autogeneració compartida, un repte per als ajuntaments

Catalunya va tancar el 2020 amb 8.224 instal·lacions fotovoltaiques d’autogeneració i, en el que portem de 2021 ja se n’han instal·lat 5.071 més. Creix doncs, l’autoconsum fotovoltaic, de manera exponencial però, malgrat això, aquesta forma de generar energia encara suposa una proporció minoritària al mixt de l’energia elèctrica consumida al país. Per això, i malgrat que “cada trimestre se superen les dades de l’anterior”, des de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) es considera que és insuficient s’hi s’ha d’arribar al 100 % d’energia d’origen renovable el 2050.

Així ho exposa el cap de l'Àrea d'Energies Renovables i Internacional, Francesc Vidal, que assenyala l’autogeneració compartida com una fórmula a potenciar ja que actualment no arriba a l’1 %. “És una tipologia d’autoconsum que ha de créixer si volem l’autoconsum de forma massiva”, ha dit Vidal. Per fer-ho, creu Vidal, els ajuntaments poden tenir un rol molt important tant per propiciar l’autoconsum compartit entre veïns com per promoure’l en els edificis i equipaments públics. Ho ha explicat en dues jornades organitzades per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya al voltant del paper dels ajuntaments en aquest nou marc legal arran del decret 244/2019.

Vidal destaca que el nou decret simplifica la gestió administrativa d’aquests projectes i requereix, per exemple, només una comunicació prèvia, però que l’administració local encara hi pot fer més, com és promoure bonificacions fiscals, campanyes d’informació i comunicació sobretot al sector serveis i a la indústria o apostar per l’autogeneració en les cobertes municipals.

En aquesta línia, la Diputació de Barcelona, dona suport econòmic als ajuntaments, però també el suport tècnic necessari per a la redacció dels projectes i edita guies per ajudar incentivar les comunitats energètiques locals als ajuntaments que els interessi tirar endavant iniciatives d’aquest tipus.

Els exemples de Rubí i Sant Boi de Llobregat

A Rubí, l’actual directora de l’ICAEN Marta Morera, ha estat responsable del programa ‘Rubí Brilla’. En deu anys, s’han impulsat diferents mesures per impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica al municipi així com l’ús de l’energia renovable a tots els sectors. En aquesta línia, s’han promogut incentius fiscals per a instal·lacions que han procurat que no siguin sobredimensionades. Morera explica que promouen instal·lacions que cobreixin el màxim consum sense generar massa excedent.

Amb ‘Autoconsum 0/0’, estrenat en un polígon industrial en el marc d’un projecte d’economia circular, s’ha fet una prova pilot amb vuit empreses que ha suposat un estalvi de 450 Tn de CO2 a l’any. I seguint aquest exemple, també a Rubí s’ha fet una prova pilot en el sector residencial. Morera defensa el suport de l’administració en tots aquests projectes per acompanyar els ciutadans que poden sentir-se “una mica perduts en aquests tràmits”. Així, es tiren endavant projectes de rehabilitació energètica d’edificis que permet als seus inquilins reduir-ne el consum i, alhora, instal·lar plaques en comunitats de veïns.

Defensant la filosofia que la ciutadania es pugui beneficiar de les oportunitats que genera el sector de l’autogeneració amb plaques solars, a Sant Boi de Llobregat també tenen projectes comunitaris en marxa. Segons explica Josep Escarrà, Cap de la Unitat de Medi Urbà i Sostenibilitat a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la idea de l’autoconsum al municipi va més enllà de l’autogeneració elèctrica perquè entén que aquest sistema no és suficient per a assolir la descarbonització. Per aquest motiu, estan desenvolupant també un projecte d’abastiment  de la demanda tèrmica substituint el gas amb biomassa autoproduïda localment. El  20 % del municipi és massa forestal, i al polígon de La Parellada han trobat les condicions idònies per poder estalviar fins a 63.000 euros. En aquests moments ja tenen dos magatzems, la caldera de biomassa i una xarxa de calor de 500 kW per a tres edificis municipals.

I les comercialitzadores i distribuïdores d’electricitat, quin paper els queda?

Les empreses comercialitzadores i distribuïdores d’energia també tenen un paper en tota aquesta nova situació de l’energia. Des de Factor Energia, es veu l’autoconsum compartit com una “oportunitat” perquè el marc legal cobreix prop del 85 % del que es pot fer. Tot i el retard que creu que hi ha amb la resta d’Europa, Antoni Franquesa, director del Departament d’Eficiència Energètica, Vehicle Elèctric i Autoconsum a Factor Energia, veu que el canvi que s’ha fet els darrers anys és molt gran i anima les corporacions locals a sumar-s’hi. “L’autoconsum compartit permet que un veí sense coberta sobre la qual instal·lar la generació solar, pugui beneficiar-se de la coberta del veí’’, explica Franquesa. Aixi, tots dos poden ser consumidors i productors a la vegada. A banda de la limitació d’un radi de 500 metres entre el generador i el consumidor, aquest sistema també està condicionat pel percentatge d’energia generada que rep cada membre de la comunitat però ha avançat que la nova regulació ho repartirà en funció de les 8.760 hores de l’any acostant-se al que demana el sistema per fer-ho el més automatitzat possible.

Franquesa destaca que hi ha moltes opcions per a un ajuntament que pot tenir “espai de sobres” per col·locar les plaques i cal recorda que l’empresa comercialitzadora compensa l’energia excedent que s’injecta a la xarxa. També destaca que algunes empreses proposen assumir la inversió amb contractes  al voltant dels 15 anys i que, després d’aquest període, la instal·lació passa a ser totalment propietat del client.

Per Oriol Xalabarder, conseller delegat d’Electra Caldense, la fotovoltaica ha estat “disruptiva” en el sistema elèctric i obre una etapa en què els distribuïdors han d’assumir un paper “neutral” com a garants de la circulació elèctrica ordenant-hi l’accés, gestionant les dades i assegurant el bon funcionament de la xarxa. “Hem de ser facilitadors”, diu l’enginyer. L’objectiu final, a l’hora de tenir coneixement de les instal·lacions amb excedent o sense, és controlar el voltatge de la xarxa a 230 volts. Per “buscar aquesta estabilitat”, cal, diu Xalabarder, invertir en digitalització sobretot a la xarxa de baixa tensió.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.