Tots els estudiants han d'escollir, en algun moment, cap a on anirà la seva trajectòria acadèmica. Ciències o lletres? Aquesta és la gran pregunta que molts joves indecisos es fan durant la secundària i, fins i tot, al batxillerat. Així i tot, les tendències naturals, la facilitat i les preferències de cada estudiant cap a un àmbit o l'altre s'acaben imposant a l'hora de triar uns estudis universitaris. Així mateix, la dificultat que suposen unes carreres o altres és un factor decisiu per molts a l'hora de decantar-se per un grau o un altre i, en aquesta línia, l'Oxford Royale Academy ha elaborat un rànquing de les 15 carreres universitàries més complicades. Com era d'esperar per la seva fama, les ciències i l'enginyeria lideren el rànquing, ocupant la majoria de les posicions: de les 15 carreres, 13 pertanyen a l'àmbit científic i 2 al social.
En la primera posició del rànquing es troba una de les enginyeries, l'aeroespacial, que es divideix en els àmbits de l'aeronàutica, l'aviònica i l'astronàutica. Aquests estudis inclouen el disseny, manufactura i testatge de les aeronaus i la nota de tall de la carrera a Catalunya és d'un 12,7 sobre 14. A la segona i tercera posició es troben les carreres de dret i de comptabilitat i finances, respectivament. Sobre dret, des de l'acadèmia afirmen que la seva dificultat ve per la competitivitat de l'entorn i l'exigència dels estudis. D'altra banda a comptabilitat l'alumnat es prepara per desenvolupar-se en l'àmbit dels negocis i de les finances. Les notes de tall d'aquestes dues carreres fluctuen en funció de cada universitat, i se situen entre el 7,3 i el 10,9 en el primer cas, i entre el 7,3 i el 8,2 en el segon.
Les següents posicions les ocupen arquitectura, química i medicina, amb unes notes de tall de 9,5, 10,07 i 13,04 respectivament. Les matemàtiques són un dels principals motius pels quals algunes carreres com arquitectura i química es troben en una posició elevada en el rànquing. Pel que fa a la medicina, la seva durada és d'entre sis a vuit anys i el grau d'exigència per esdevenir doctor és alt, a més, és la carrera amb la nota de tall més elevada en aquest rànquing.
La carrera de farmàcia i la de psicologia ocupen la setena i vuitena posició respectivament, i les segueix l'estadística, la branca de les matemàtiques que recopila, estudia i interpreta dades per elaborar anàlisis en diferents escenaris. Els estudiants que vulguin estudiar estadística a Catalunya han d'obtenir un 9,9 a la selectivitat. La carrera d'infermeria ocupa el desè lloc, en tractar-se d'uns estudis amb terminis exigents i basats en el desenvolupament d'habilitats de laboratori. Segons el centre, a Catalunya la nota de tall ronda entorn del 10 i el 12. Les dues següents posicions són per la física i l'astrofísica, una carrera que no s'ofereix ni a Catalunya ni a l'Estat.
L'altra enginyeria del rànquing la trobem a la posició número tretze, la carrera d'enginyeria biomèdica, que requereix una nota de tall d'un 12,6. La definició més acceptada d'aquesta carrera podria ser l'aplicació dels principis de l'enginyeria a les ciències de la vida. Aquesta combina els criteris de disseny en enginyeria i les eines d'anàlisi provinents de les matemàtiques, la física i la química a la resolució de problemes en medicina, biologia, biotecnologia, farmàcia, etc. Seguidament, trobem la carrera d'astronomia que, com altres, tampoc s'ofereix a Catalunya i, finalment, la d'odontologia amb un 12,5 de nota de tall.
Ciència i enginyeria
Queda clar que la ciència i la tecnologia domina la llista i que, tot i la dificultat d'aquestes carreres, l'enginyeria continuarà sent un camp fonamental en el futur, i la seva importància continuarà creixent a mesura que la tecnologia avanci i les societats cerquin solucions a desafiaments cada cop més complexos. Així ho demostra l'avenç de noves tendències com la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic, la robòtica, la nanotecnologia o la computació quàntica, a les que les universitats i centres educatius s'hauran d'adaptar per encarar els nous reptes i formar de manera completa als enginyers del futur.
