Els problemes que presenta l'actual model de producció i consum en relació amb el canvi climàtic estan relacionats amb els residus, l'esgotament de les fonts d'energia fòssil i l'escalfament global. En paral·lel tenim la necessitat d'un augment del PIB mundial i de cada país per mantenir l'ocupació en un escenari d'augment continu de la població i de les seves exigències d'energia i benestar. Espanya recull tota aquesta problemàtica per als propers 10 anys al Pla Nacional Integrat per Energía y Clima (PNIEC).
Reduir els gasos d'efecte hivernacle significa subministrar, en el possible, l'energia que es necessiti per a la indústria, els transports i les llars amb energies renovables ampliant i adaptant la xarxa elèctrica actual.
Per a la gestió de les energies eòlica (és nul·la si no hi ha vent) i fotovoltaica (és nul·la si no hi ha sol) a més de les bateries, podrem utilitzar l'hidrogen com un acumulador. Prèviament cal obtenir-lo per electròlisi de l'aigua utilitzant electricitat produïda per energies renovables. Després comprimir-per al seu emmagatzematge o per fabricar gas natural sintètic (SGN) mitjançant el procés de “methanation”. El metà obtingut es pot utilitzar per injectar-lo en les conduccions actuals de l'GN o emmagatzemar-lo per alimentació de maquinària pesada, camions, vaixells i avions en els quals les bateries no són adequades per la seva baixa densitat de càrrega. Es minimitzen els perills d'explosió de l'hidrogen pur.
L'escenari a què ens enfrontem
Per evitar la desocupació necessitem augmentar el PIB al voltant d'un 22% en 10 anys. S'ha de deixar de pensar en seguir creixent. No serà físicament possible. El model del capitalisme d’estat no serveix perquè necessita del creixement. I no tenim model alternatiu. El socialisme d'estat ha demostrat ser ineficaç.
La societat està convençuda que els polítics poden evitar el canvi climàtic i l'esgotament de les fonts d'energia i que és només qüestió de voluntat. La gent no creu que siguin necessaris sacrificis. Però:
• Per complir amb el PNIEC hem de construir instal·lacions per captar, distribuir i gestionar les energies renovables per tal de, conjuntament amb l'estalvi, reduir l'ús de carbó i petroli a el 60% de 2020 a 2030.
• En 10 anys el PNIEC preveu reduir els reactors nuclears de 10 a sis. Aquests quatre caldrà substituir-los per més instal·lacions d'energies renovables.
• Avui dia les centrals elèctriques subministren un 25% del consum final d'energia. Han de subministrar el 35% en 10 anys. Això vol dir invertir enormes quantitats de terrenys, materials i energia en línies, terrenys, aparellatge, transformadors, etc, a més de les noves instal·lacions eòliques, fotovoltaiques i d'emmagatzematge.
• Qualsevol acció per aturar el canvi climàtic basada en el civisme aconseguiria sobretot beneficiar els incívics (persones o països). Cal una important regulació.
• No se sap si hi ha prou terrenys a Espanya prou ventosos per a col·locar els aerogeneradors necessaris sense que disminueixi el factor de càrrega, fins i tot comptant amb els panells fotovoltaics. I cal tenir en compte l'oposició dels activistes.
Què s'ha de fer, doncs?
Les inversions previstes en el PNIEC representen una despesa anual semblant a el pressupost de l'Estat per a l'Educació. Són molts diners i implica sacrificis.
Volem seguir creixent en PIB al mateix temps que fabriquem aerogeneradors, panells, bateries, automòbils elèctrics, vies fèrries, material mòbil, xarxes elèctriques, aparellatge, transformadors, etc. Durant aquests processos generarem més CO2 que mai. Aquest CO2 s'afegiria a què ara hi ha a l'atmosfera i que trigarà a desaparèixer. Per compensar-ho caldria reforestar a un ritme que desconec.
Els escenaris en què s'haurà d'actuar són encara molt confusos. Només cal reparar en l'enorme dificultat que existeix per calcular les TREext. I conèixer el seu valor és crucial. TRE, TREext i factor de càrrega són conceptes que ni s'esmenten a l'PNIEC. Queda poca energia fòssil.
