La situació que afronta la societat, les empreses, els professionals, avui en dia està definida per l’acrònim VUCA ( volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat). En paraules del que va ser CEO de GE, Jack Walsh, “Si la velocitat de canvi de l’entorn és més ràpida que la del teu negoci, el fi de la empresa està molt a prop”.
En aquest entorn moltes indústries i models de negoci seran radicalment diferents en els propers cinc o deu anys. La transformació s’està produint i ho fa fora de la nostra organització. S’està produint una convergència entre el mon digital i físic, el nombre de dades que representa la part física està creixent exponencialment.
Desprès d’haver assistit a la disrupció de molts models de negoci en les últimes dues dècades (premsa, indústria musical, fotografia...) és generalment acceptat que la contínua revisió dels models de negoci, dels mecanismes de producció i logístics, de la interacció amb uns clients cada cop més digitalitzats; és una eina de supervivència fonamental per les nostres empreses.
Per tot això, eines com la innovació, la digitalització i l’aplicació de les tecnologies de la industria 4.0 són elements fonamentals per la supervivència i per la millora competitiva de les nostres empreses.
Per on comencem?
Identificar quins són els nostre reptes com a organització, entendre, recopilar dades, des d’aquesta informació iniciar un procés d’ideació i generar una solució o prototip, generar llavors un POC una prova de concepte a petita escala però representativa que ens permeti confirmar la solució, testejar i finalment basat en aquest POC decidir, si fem més proves, si hem de modificar la solució testejada (pivotar) per obtenir el resultat final i llavors escalar-la, per generar l’impacte esperat.
Aquest nou procés o nova metodologia ha d’estar íntimament lligat als nostres clients. Hem de convertir el nostre model de projectes del tradicional model lineal de baix risc (on tenim un entorn estàtic, la solució està ben definida, la prioritat és complir els cronogrames i té baixa implicació del client) a un model iteratiu on el risc és elevat: la solució està poc detallada, la prioritat és aportar valor i requereix una alta implicació dels nostres clients.
Les nostres empreses no han nascut digitals. El fer créixer aquestes dades que representen el món físic no és acte natural per les nostres organitzacions. Tampoc ho és el canviar les metodologies per focalitzar-se en aportar valor als clients. Per tant es requereix d’un canvi cultural per tal d’assegurar l’èxit. En paraules del pare del management modern, Peter Drucker, “La cultura es menja l’estratègia per esmorzar.
De fet, en realitat, el que succeirà serà la convivència de dos models culturals. El negoci i el funcionament actual haurà de conviure amb el nou model, provocant aquest funcionament bimodal de guanyar i aprendre.
En aquest nou model cultural tindran un paper clau l’aplicació de les anomenades tecnologies de la industria 4.0, que actuaran com tecnologies facilitadores de la transició digital dels models operacionals i de negoci de les empreses. Serà clau entendre com cadascuna d’elles donarà suport al nou model, caldrà fer proves de concepte per assegurar la seva contribució al negoci i desprès escalar els resultats per obtenir l’impacte desitjat.
Aquestes tecnologies estan ja succeint fora de l’àmbit del nostre negoci i és per això que els programes d’innovació oberta, els mecanismes d’observació, etc.. seran clau per entendre com la ràpida evolució d’aquestes tecnologies pot ajudar a millorar la competitivitat i sostenibilitats dels negocis.
Tecnologies i exemples d’aplicació en entorns industrials
Les tecnologies 4.0 mes populars actualment es veuen en el següent esquema (però no són les úniques):
I doncs, quines són “les Tecnologies de la Industria 4.0” que més s’estan utilitzant dins el sector de l’automoció? En aquest article ens centrarem principalment en l’àrea productiva del Sector de l’automoció; si bé és cert que també s’estan aplicant en àrees de desenvolupament (sobretot Simulació i Realitat virtual) com en les àrees comercials (Big data, Intel·ligència Artificial, ....).
A nivell general podem dir que el “Cloud computing” s’ha generalitzat. És a dir, la major part d’empreses han posat al “núvol” una part de la seva informació de manera a que els seus treballadors puguin tenir accés a totes les informacions necessàries des de qualsevol punt on hi hagi una connexió a Internet. Això facilita la mobilitat dels nostres empleats: permet conciliar la vida laboral amb la personal i també permet obtenir suport des de qualsevol part del món.
Aquest fet ha impulsat a instaurar fortes polítiques de ciberseguretat per evitar que els “delinqüents tecnològics” tinguin accés a les dades o a les instal·lacions de les empreses. Aquestes mesures s’han anat augmentat any darrera any vist que la capacitat dels ciberdelinqüents i les eines utilitzades per aquests també s’han sofisticat molt. Moltes empreses, ja tenen cursos i formacions per tots els seus empleats, que s’actualitzen periòdicament, per explicar i conscienciar de la vulnerabilitat dels nostres sistemes i aprendre a detectar i evitar possibles atacs.
Dins de l’àrea productiva cada departament potencia aquelles tecnologies que li permetran ràpidament guanyar productivitat.
Si comencem per el departament de Manteniment (Big Data / IA – Realitat virtual / realitat augmentada/cloud computing / Simulació – Impressió 3D)