La pandèmia va posar de manifest que les cadenes de subministrament llargues que han provocat els processos de deslocalització de les indústries, de tots els sectors, podien suposar, en moments de crisi, problemes d’abastiment de productes. Els productes hospitalaris en van ser un exemple, el març del 2020 però la mateixa situació es pot repetir sempre que hi hagi una incidència a les fàbriques d’origen o durant el seu transport, com també va evidenciar l’incident del vaixell atrapat al Canal de Suez.
Aquests han estat alguns dels motius que han posat la relocalització al centre d’un debat en què també s’ha de tenir en compte el cost ambiental d’aquest allunyament dels punts de producció que s’ha anat donant, principalment, per l’ús de la mà d’obra barata. I és que el transport, sense anar més lluny, o l’ús de recursos naturals tenen un impacte en el medi ambient i per tant, en el canvi climàtic i cada vegada són més els consumidors que, abans de comprar, volen saber la política de cada empresa en aquesta matèria.
Això és el que ha explicat Clara Mallart, responsable de l’Àrea de Sostenibilitat i Economia Circular de ModaCC, i Membre de l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona, en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya – organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular. Mallart creu que les generacions més joves estan cada vegada més demanen “més sostenibilitat i més transparència” encara que sigui a un preu una mica més alt.
Mallart ha reconegut que la cadena de subministrament del tèxtit és “llarga i complexa” per la qual cosa sovint es perd la traçabilitat. Hhi intervenen diversos impactes químics, l’ús de l’aigua i la generació de residus tant en producció com després, i per això creu que el sector ha d’apostar pel reciclatge però també per allargar el cicle de vida de la roba. I és que només utilitzant el doble de vegades una peça es pot reduir a la meitat l’impacte ambiental de la seva producció i residus.
Tot i que és difícil pensar que el sistema del sector tèxtil actual pugui apostar per la relocalització de les fàbriques que actualment hi ha als països asiàtics (el 80 % de la roba que es consumeix a Catalunya es fabrica al país) Mallart defensa que la indústria tèxtil catalana ha de treballar per potenciar el reciclatge i l’elaboració de noves matèries primes provinents dels residus d’aquest sector i potenciar, al costat d’aquesta reforma del sistema, un “canvi cultural” més general que reduiria aquest impacte climàtic.
El cas de l’automoció
En un sector diferent, el de l’automoció, la deslocalització també va prendre força al mateix temps que es potenciava la logística que havia de fer possible fabricar en un lloc del món i vendre a l’altra punta. Segons José Antonio Sánchez Simón, gerent de Planificació Logística de Seat, això ha donat també cadenes de subministrament molt llargues amb un increment del cost del transport i per tant, de les emissions de CO2. Sánchez Simón reconeix que des d’aquest àmbit es pateix per qualsevol situació “no planificada” i l’impacte que genera al programa de fabricació de vehicles”.
Per això reconeix que també hi ha una reflexió al voltant dels reptes que s’han d’afrontar, ja sigui a l’hora de donar resposta a les noves generacions, a les tendències de la societat i sobretot, a les inquietud dels clients. Aquest darrer punt, diu Sànchez, els ha de fer redefinir l’estratègia de ‘Supply Chain’ cap a un ‘Supply Chain 4.0’ amb cadenes logístiques “simples, fàcils, ràpides i orientades al valor afegit”.
A banda de procurar sistemes de transport més verds, com pot ser amb camions d’hidrogen per a “l’última milla”, Sánchez creu que les empreses han de retornar la producció de components “que condicionen el procés de fabricació” per no posar-lo en risc, i aquesta situació podria solucionar-se, en part, amb la fabricació additiva. Així ho considera Carlos López, soci director de Cerveris Consulting i expert en cicle de vida del sector alimentari, que veu que la irrupció d’aquestes noves tecnologies han d’afavorir la producció més propera i per tant, la reducció de les incerteses que produeixen les cadenes de subministrament llargues. Per López, apropar la producció d’alguns components redueix els riscos que té associada la deslocalització com són el logístic, el del control de qualitat, la capacitat ociosa o els costos de desproveïment. Per això, veu la situació actual i la reflexió que s’està fent, també amb el canvi climàtic, com una oportunitat.
