Les fusions i adquisicions (M&A) han deixat de ser una opció tàctica per convertir-se en una necessitat estratègica per a les empreses que volen sobreviure i prosperar. A la primera jornada del cicle “M&A amb propòsit”, organitzada per la Comissió de Lideratge empresarial d'Enginyers Industrials de Catalunya, tres veus destacades del món empresarial català han compartit les seves experiències, lliçons i advertències en un debat.
Vivim en una època de transformació accelerada. Tant les grans corporacions com les PIMEs i les empreses familiars es troben sotmeses a pressions múltiples: innovació tecnològica, exigències reguladores, mercats globals, consumidors més exigents i un entorn financer volàtil. En aquest context, el creixement orgànic sovint es queda curt.
“Hi ha un moment en què tot et funciona: guanyes diners, tens el mercat controlat, tot flueix. Però això no dura. Si no creixes, et quedes enrere”, ha explicat Manel Romero, president de Condis Supermercats. Romero ha parlat segons la seva experiència des de dins i des de fora, com a comprador, com a empresa familiar i com a companyia participada per un fons d’inversió.
Romero ha descrit el creixement inorgànic com una manera natural i eficient d’augmentar la presència territorial i de competir amb grans actors. “Comprar supermercats és més ràpid que construir-los des de zero. I a mesura que tens més escala, pots assumir les inversions en logística, tecnologia i sostenibilitat que el mercat t’exigeix.”
Els motius estratègics del M&A: molt més que créixer
L’objectiu més citat és, efectivament, l’escala. Enrique Tombas, president de Suma Capital, ha subratllat la importància de consolidar sectors en un entorn de competència ferotge, ja que “amb més dimensió tens accés a més talent, més capital i més capacitat d’internacionalitzar-te. També et facilita complir amb normatives cada vegada més exigents.”
Però no tot és volum. Helena Torras, inversora i consellera en empreses tecnològiques, ha aportat una visió complementària, assegurant que “moltes empreses compren start-ups per innovar. Una start-up pot fer en sis mesos el que una corporació trigaria dos anys a fer. És com tenir un laboratori extern d’agilitat.”
També s'ha parlat d’integració vertical, comprar proveïdors o distribuïdors per assegurar la cadena de valor, i de diversificació per protegir-se davant de la inestabilitat econòmica o geopolítica.
Fases d’una operació d’èxit: de la visió a la convivència
La primera fase clau en qualsevol operació de M&A és definir amb precisió els motius que justifiquen la compra. No ha de ser una decisió oportunista ni basada en la simple disponibilitat d’una empresa al mercat. Tal com ha advertit Helena Torras, si no se sap clarament per què es compra, difícilment s’encertarà. La compra ha de respondre a una necessitat alineada amb el pla estratègic de la companyia: ampliar mercats, accedir a tecnologia, consolidar posicions, entre d’altres. Enrique Tombas ha afegit que, quan es coneix a fons el mateix sector, és més difícil equivocar-se, ja que es té clar què falta i com complementar el model de negoci existent.
La segona fase, l’execució de l’operació, exigeix un alt nivell de rigor tècnic. La due diligence s’ha convertit en un procés multidisciplinari essencial, que inclou anàlisi fiscal, legal, tecnològica, ambiental i laboral, entre d’altres. Tombas ho ha descrit com un “escàner d’aeroport” que pot resultar incòmode però imprescindible per evitar sorpreses. Manel Romero ha aportat una mirada des de l’experiència: per molt ben feta que estigui la due diligence, fins que no s’entra a treballar a dins de l’empresa, no es coneix realment la seva cultura ni les dinàmiques internes. Per això, cal estar preparat per adaptar-se i interpretar el que no surt als informes.
La fase d’integració és, sens dubte, la més delicada i determinant per a l’èxit de l’operació. Com ha explicat Tombas, les empreses són persones, i si s’imposa una nova cultura sense escoltar, l’adquisició pot fracassar. Cal respectar allò que funcionava abans i construir una relació basada en la confiança. Torras ha comparat aquesta etapa amb un matrimoni: la relació ha de començar abans de la firma i continuar després, amb una comunicació fluida i transparència. L’objectiu no és simplement sumar dues organitzacions, sinó aconseguir una combinació que multipliqui valor.
Governança i lideratge
El Consell d’Administració té un paper crític en tot el procés. “És qui ha de validar que l’operació tingui sentit, que hi hagi recursos, que el risc sigui assumible, i que s’hagi estudiat bé”, ha explicat Torras. Un cop aprovada, la responsabilitat passa al comitè de direcció, però el Consell ha de continuar monitorant.
Romero ha destacat com l’entrada d’un fons d’inversió com Portobello Capital va ajudar Condis a professionalitzar la seva gestió. “Vam aprendre a fer operacions amb minories, a delegar, a treballar d’una altra manera.”
Sectors més actius i tendències de futur
Els sectors on s’espera més moviment M&A en els anys vinents són aquells alineats amb megatendències globals: digitalització, salut, sostenibilitat i serveis vinculats a l’envelliment de la població. Segons Tombas, “els inversors busquen empreses que naveguin a favor del corrent. Si tens una proposta de valor sòlida, en un sector amb tendència positiva, tens moltes més opcions de créixer i de ser atractiu.” Torras ha afegit que “els sectors poc automatitzats, però amb molt potencial de millora amb tecnologia i IA, són especialment interessants per a fons inversors.”
Una reflexió final ha posat l’accent en la realitat de moltes empreses familiars. “El relleu generacional ja no està garantit. Els fills volen fer la seva vida. I això porta moltes empreses familiars a vendre”, ha explicat Tombas. No obstant això, també s'ha reivindicat la capacitat d’algunes empreses familiars catalanes per esdevenir compradors potents, consolidant-se com a líders globals.
Tots els ponents han coincidit en el fet que les fusions i adquisicions poden ser una palanca formidable de creixement i transformació, però només si es fan amb una estratègia clara, una execució rigorosa i una integració respectuosa. “No es tracta només de comprar empreses, sinó de fer créixer un projecte compartit”, ha sentenciat Torras.
