Tothom sap que l’enginyeria no té una manera fixa de representar-se, és una ciència molt àmplia amb moltes branques temàtiques diferents. Una d’elles és el motor, més particularment l’enginyeria mecànica. Aquesta setmana a  Fulls d’enginyeria entrevistem Marc Martínez Maestre (Girona, 1997), enginyer mecànic i dissenyador de materials compostos per l’empresa Williams Racing, un equip de la Fórmula 1. Martínez és gironí de tota la vida, ha estudiat a la UdG la carrera professional d’Enginyeria Mecànica i més tard va fer el màster en Materials Compostos a la UdG. Ara viu a Oxford, Anglaterra i des de petit ha tingut un únic objectiu, dissenyar cotxes de la F1, un somni que amb 26 anys s’ha complert.

Ser dissenyador de cotxes F1 és el somni de molts enginyers no, és el teu?

Sí, des de petit que mirava F1 sempre he volgut formar part d’aquest món i és per això que vaig estudiar una enginyeria i totes les decisions acadèmiques han anat pel mateix camí, el mateix objectiu. Quan em va arribar l’oferta de Williams no m’ho podia creure al principi.

Com s’hi arriba a la posició que has arribat tu?

No puc descartar una mica de sort, va coincidir que necessitaven a algú urgentment i jo estava disponible. Però bàsicament esforç i dedicació, anar construint currículum ja que no saps on estaràs el dia de demà, totes les decisions anaven encaminades a aquest objectiu de la F1.

Va ser fàcil?

No, gens, des de principis de la carrera que aplicava a ofertes i al final va ser més aviat centrar-me, formar-me i va coincidir amb què buscaven a algú i jo podia estar-hi.

A què més aspires?

Al dia de demà m’agradaria liderar part de l’equip pel que fa al disseny. Estem dividits en seccions i jo estic a la part de darrere del vehicle, m’agradaria el dia de demà liderar el projecte del cotxe en aquest àmbit i seguir a la F1.

Què feu exactament els dissenyadors com tu?

Ara mateix, els dissenyadors de materials compostos fem bàsicament la dinàmica de dissenyar una superfície del cotxe, ens arriba tota la informació i fem el disseny de la peça en detall, tots els components que formen la peça. És a dir, ens passen una peça i nosaltres la dividim en parts més petites, fem el disseny de cada un d’aquests components, supervisar la producció i vigilar que el producte final és el que volem. També, una vegada finalitzat tot, quan la peça ja està en el cotxe es fa un seguiment continu, per exemple si té un accident, veure si es pot salvar, si es pot millorar, fer un seguiment complet.

El teu dia a dia com és?

Un pèl estressant, però si t’agrada la Fórmula 1 es viu amb ganes. Estem acabant temporada i ja comencem a encarar el cotxe de l’any vinent, el dia a dia depèn molt de la setmana anterior, si hi ha hagut un error o no i respondre de la manera més ràpida possible. Tenim pics de feina, on desenvolupem molts components per aquest any o el vinent, després fem el seguiment i hi ha moments en els quals no, però sempre varia. El dia a dia de la F1 és molt dinàmic, sempre s’estan fent coses noves.

És una feina molt exigent?

Si, sobretot quan estem en la construcció del cotxe de l’any vinent. Aquesta temporada tenim entregues molt ajustades. Saps l’hora a la qual entres, però no a la que surts. Si t’agrada la F1 ho vius amb ganes per saber quin és el cotxe de l’any vinent. Hi ha pressió, però al treballar en un equip, la pressió es distribueix i treballem tots per un mateix objectiu.

La pressió com equip augmenta per entregar un cotxe bo?

Clar, clar, però al cap i a la fi, si comets un error pots perjudicar molt l’equip. El més important és que el pilot estigui segur, sempre, i després, poder-ho fer sempre millor que la resta d’equips, per aconseguir estar a la primera posició. Al final és un companyerisme però sempre mirant cap endavant i que l’equip vagi a més.

Deies que saps quan entres però no quan surts... La teva és una posició que t’obliga a sacrificar altres temes de la vida?

És complicat, són moltes hores i on acabes fent més vida social és amb els de la feina, cosa que acaba creant també més companyerisme. Estàs treballant tot el dia i després surts a sopar o el que sigui. Ara a l’hivern és complicat, perquè estem en la construcció del cotxe de l’any vinent i treballem moltes hores, però cap al febrer ja baixa força la feina, i per tant fem més vida social.

Ha estat fàcil la integració?

Si, sempre m’he trobat espanyols que estan a la mateixa situació que tu, i si no són espanyols, d’altres llocs d’Europa. Sempre hi ha hagut molt bona relació i ens intenten ajudar per haver vingut al país.

Quina consideració teniu els enginyers catalans a l’estranger? Esteu ben valorats?

Crec que sí, a Catalunya tenim una formació molt bona en enginyeria. Quan arribem a l’estranger tenim uns coneixements molt amplis gràcies a l’educació. En arribar tenim una millor formació i base que fa que estiguem ben valorats.

Què els diries als joves que estan començant?

Que és complicat, són moltes hores i molta dedicació, però si no ho intentes és impossible aconseguir-ho. No és senzill, però es pot aconseguir, ho has d’intentar.

Els enginyers o enginyeres que vulguin arribar a la F1 els hi recomanaria que estudiïn enginyeria mecànica, és un món molt ampli i si no arriben a la F1 poden arribar molt lluny igualment.

És com t’esperaves l’experiència de treballar a F1?

Ho havia idealitzat molt i els dos primers mesos no m’ho creia, però la veritat és que si, és exactament el que volia i veure el cotxe que veus per la televisió davant teu i formar part de la seva creació és increïble. És exactament el que volia i estic molt content d’estar aquí.