Des de petita havia desitjat estudiar al MIT. I ho va aconseguir quan tenia només 16 anys. Va ser gràcies al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera a partir del qual va entrar al món de l’astronomia i l’espai. Hi va anar convençuda que era el millor lloc per estudiar física, astrofísica o enginyeria aeronàutica. L’interès, explica, ja li venia d’abans, però gràcies a aquesta participació va poder-hi entrar en contacte des d’un punt de vista científic.
Mariona Badenas Agustí és ara doctorand al MIT. Té 27 anys i es dedica a la recerca dels exoplanetes. Des d’aquell primer contacte han passat només deu anys però a la seva esquena té un currículum que fa enveja i ha pogut començar a complir els reptes que s’havia fixat. “Jo volia estudiar al lloc on es formen els millors astrofísics”, diu Badenas. Ho ha aconseguit amb molt d’esforç i sobretot, tenint les coses molt clares. Aquest primer contacte amb l’astrofísica, al Joves i Ciència, li va obrir les portes per estudiar als Estats Units i va ser l’objectiu per després del batxillerat. Per fer-ho, va sol·licitar plaça a cinc universitats americanes, les cinc que establien ajuda financera als estudiants internacionals. I va tenir la “sort”, explica que la van acceptar al MIT però també a Yale. Contra tot pronòstic, va apostar per Yale. Reconeix que la gent del seu voltant no ho entenia però també era una decisió meditada. Per Badenas era molt important la formació humanística i l’estil universitari “d’arts liberals” de Yale, la va portar a escollir aquesta universitat. S’hi va plantar “amb disset anys, una maleta i sense conèixer ningú”, recorda.
Quatre anys després ja tenia la carrera d’astrofísica i va tornar a Barcelona per fer un màster i, en acabat, es va centrar en fer el doctorat on si que ha pogut entrar al MIT i, curiosament, al costat de qui va ser la seva supervisora quan anys abans hi va fer la primera estada. Per Badenas, és un camp dominat per “homes grans i blancs” però considera que ha tingut la sort que l’han acompanyat dones supervisores. Ara, a Boston, veu que està “tancant el cercle” començat una dècada enrere.
Passió pels exoplanetes
Badenas està fent el doctorat al voltant dels exoplanetes, és a dir, els planetes que orbiten astres diferents al Sol. Se’n descobreixen de nous cada setmana, un fet que per Badenas és “molt emocionant” i els fa reflexionar sobre “si som únics o no”. L’apassiona pensar que des dels anys 90 es va descobrir el primer exoplaneta, la tecnologia ha evolucionat prou com per descobrir-ne de nous però també tenir instruments per caracteritzar-los, saber de què estan fets i fer hipòtesis al voltant de la vida que poden o no albergar”, a partir de mètodes matemàtics i físics. “El camp dels exoplanetes ens demostrar que la ciència ficció pot arribar a ser realitat”, diu Badenas, que recorda que l’art sempre s’avança als descobriments científics.
Hypatia I, una declaració d’intencions
Badenas Agustí acaba de fer públic un dels seus projectes de futur més ambiciosos: Hypatia I. És una tripulació de nou dones catalanes, de diferents edats i disciplines, per completar una missió a l’estació anàloga de Mart, la Mars Desert Research Station, entre el 16 i el 29 d’abril del 2023.
Badenas hi va ser fa un temps i ha gestat una iniciativa per poder repetir l’experiència amb l’objectiu de fer nova recerca però també “intentar inspirar la societat”.
Al costat de Mariona Badenas s’hi suma Carla Conejo, responsable de programes de ciència de Fundació Catalunya La Pedrera, Ariadna Farrés, investigadora al NASA Goddard Space Flight Center, Laia Ribas, investigadora distingida a l’Institut de Ciències del Mar, Cesca Cufí, enginyera a Airbus, Núria Jar, periodista freelance, Anna Bach, product owner i analista de dades a Scopely, Neus Sabaté, investigadora principal ICREA a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona, i Helena Arias, estudiant universitària de Física i Enginyeria Mecànica i Electrònica.
Per Badenas és important demostrar que “tots els camps són útils” en un “ventall brutal” de trajectòries i experiències. La idea és que si Hypatia I funciona, es puguin arribar a organitzar una Hypatia 2 o fins i tot una Hypatia 3. En aquests moments, les nou integrants de la tripulació estan buscant finançament i suport, econòmic i institucional de tot tipus, amb el repte d’aconseguir que cap d’elles hagi d’assumir el cost de la missió.
Somiant ser astronauta
Mariona Badenas Agustí ha estat la ponent de la gala dels premis DonaTIC fa uns dies a Barcelona. Amb tot l’entusiasme del món va aprofitar la seva intervenció per posar sobre la taula els projectes de futur que està gestant però també per exposar el seu somni: ser astronauta. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Badenas ha reconegut que no ha pogut encara provar-ho perquè l’ESA feia molts anys que no obria les convocatòries. Aquest 2021 però, ho ha fet. I Badenas és una de les 23.000 sol·licituds que s’estan examinant. “No tinc massa expectatives”, diu amb humilitat, “però és d’aquestes coses que no pots deixar amb l’I si...”. La seva esperança és, com a mínim passar una primera fase per poder dir que ha “semi complert” un somni, però diu ser conscient de “l’increïble talent” que hi ha en tot aquest procés.
L’espai, el NewSpace i el futur del sector
Badenas aposta pel nou model de negoci de l’espai, el NewSpace perquè abarateix costos i permet més joc en el mercat. Per l’astrofísica, l’Enxaneta, el nanosatèl·lit que ha llançat el Govern, és una mostra d’aquestes possibilitats però malgrat tot, veu lluny “la democratització” de l’espai. Per això, recalca que fins al moment menys de 600 astronautes han pogut viatjar a l’espai i que el turisme que es vol impulsar encara està a l’abast de molt poques butxaques. Confia que, mica en mica, i gràcies a iniciatives com les del Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, pugui anar revertint. En aquest sentit, Badenas valora molt positivament els esforços que està fent l’administració catalana. Considera que sempre hi havia hagut “talent” a Catalunya però que no havia estat visibilitzat amb polítiques econòmiques. Com el Pla DonaTIC, Badenas veu l’Estratègia del NewSpace catalana com un punt de partida per fer més visible i donar potència a un sector creixent “que sempre ha estat aquí però que ara es veu”.
Avançar-se als instituts per a més vocacions científiques
Badenas participa activament en la promoció de les vocacions científiques entre les nenes. Admet que els missatges de nenes que diuen que l’han vist i volen ser com ella “ho són tot”. En un àmbit, l’astrofísica on hi ha poques dones, creu que cal fer molta divulgació però creu que s’han de centrar els esforços a “canviar mentalitats” a les escoles. “Costa, però cada vegada s’està fent millor”, diu Badenas, que reconeix una “profunda admiració” pel col·lectiu de mestres.
