Segons el darrer Observatori de l'Enginyeria (2017), Catalunya té 11.000 enginyers o enginyeres que exerceixen a l'estranger, on troben diferents projectes i oportunitats per desenvolupar la seva carrera professional. Mantenir el vincle amb Catalunya i compartir experiències amb professionals que s'han trobat en la mateixa situació és un dels valors de la Catalan Engineers Worldwide (CEW), la Comissió Internacional d'Enginyers Industrials de Catalunya que, capitanejada per Martí Pascual i Llitjós, comença aquest curs amb dues activitats, una a Munich – en el marc de la Fira Internacional de l'Automòbil-, i una altra a Copenhaguen organitzada conjuntament amb la Càtedra EIC-UPC. "Hem descobert el potencial de la nostra xarxa i el volem aprofitar" manifesta Pascual en aquesta entrevista a Fulls d'Enginyeria on repassa què implica ser enginyer català a l'estranger.
 

Des del CEW comenceu el curs escolar molt actius, amb dues trobades internacionals. De què és mostra això?

Es mostra sobretot que tant els enginyers com enginyeres catalans que marxen a l'estranger com els que ja portem anys, tenim ganes de mantenir el vincle. Hem descobert el potencial de la nostra xarxa i el volem aprofitar. La raó per la qual cada vegada tenim més activitat també hi té a veure les sinergies que han aparegut amb la càtedra i l'interès que hem vist pels actes de benvinguda per estudiants, ja que és una oferta des del CEW pels estudiants que estan d'intercanvi, principalment de la UPC. I intentem fer-ho no només allà on ens va bé a nosaltres sinó, on van la majoria d'estudiants: Milà, Torí, Copenhaguen, Londres, Cranfield... Ens falta París, on encara no tenim nucli.

És fàcil organitzar aquestes trobades?

Ens costa molt, sobretot, donar-hi continuïtat, a la xarxa. Ho hem provat un parell de cops, però encara no és automàtic i cada vegada hi hem de posar molt esforç per programar-ho, buscar els contactes amb la universitat... I les distàncies hi juguen un paper molt important.

Hi ha més possibilitats que els estudiants d'intercanvi siguin els propers enginyers a l'estranger?

Hi ha sempre una part d'estudiants que torna relativament ràpid i altres que es queden al país on han anat i uns altres que van a un tercer país. Això és la mobilitat professional en general, que és molt diversa. Hi ha qui passa deu anys a l'estranger i després torna a Catalunya. Hi ha gent que només va a estudiar i després torna a Catalunya. I també hi ha gent que estudia tota la carrera a Catalunya, alguns marxen a l'estranger. No hi ha un patró fix de mobilitat professional. Però sí que en general, una part important dels qui marxen a l'estranger més tard s'hi queda una bona temporada.

Des de Catalunya preocupa l'anomenada fuga de talent. Vosaltres sou els 'talents fugats', com ho viviu això?

Nosaltres no tenim la impressió que li estem prenent res, a Catalunya. Nosaltres som i ens sentim catalans i no us estem fent un lleig, sinó que anem a enriquir-nos personalment. Busquem una feina que ens apassioni i que ens doni l'oportunitat de viure bé. Penso que a Catalunya també es pot fer, d'una altra manera i en unes altres condicions, potser, però són molts els que al cap d'uns anys tornen a casa després d'haver acumulat experiència professional internacional i diuen 'ara tinc ganes de tornar a casa'. I aquest és un altre dels grans temes que parlem des de l'estranger, perquè de vegades és fàcil i de vegades no. I hi ha qui torna molt decidit, busca feina, troba i ja està. Però hi ha qui treballa en projectes molt interessants amb bones condicions econòmiques i laborals i els cal un procés d'adaptació i transformació personal per assumir les raons del retorn, sovint familiars o personals.

Pesen més aquests motius que els laborals, a l'hora de tornar?

Jo diria que sí, tot i que també hi ha qui ha anat a l'estranger, ha anat acumulant experiència, torna i se li valora. Per això, pot optar a posicions de més rellevància o amb més opcions de carrera que no pas a l'estranger.

Quina diferència, si hi és, en el tarannà dels qui marxeu?

És difícil de dir, però s'ha de tenir un cert esperit aventurer, marxar no és sempre fàcil. Per exemple, Alemanya no és un país sempre amable i no només per la meteorologia sinó per contactes socials. S'ha d'aprendre l'idioma... Hi ha una sèrie de punts que fan que marxar a l'estranger sigui una aventura. Marxa és una aventura, però quedar-s'hi és més feina perquè vol dir establir-t'hi, acceptar que certes coses no funcionen com tu t'esperaries... Per tant, sí, aventurer i amb capacitat d'adaptació. Dels que marxem, hi ha una part que no la passen i tornen, també amb experiència i, per tant, han après a trobar-se bé amb si mateix i acceptar el que pots arribar a fer i el que no: soc capaç de marxar, sí, soc capaç d'adaptar-me, no tant. Saber on estan els límits de cadascú.

Què oferiu al vostre retorn?

Normalment tornes amb diferents visions. Si hi has estat una temporada, has pogut adaptar-te, veure altres maneres de fer, això és una diversitat cultural no només per la llengua i el menjar sinó de cultura d'empresa. Fins i tot dins el mateix país hi pot haver diferents cultures d'empresa i això, a l'hora de tornar és un valor afegit.

Què recomanaries a estudiants o acabats de graduar que es plantegen marxar?

Que s'atreveixin perquè crec que quan s'és jove, es té menys a perdre i tens menys dificultats. Que es plantegin la carrera professional de manera seriosa i que no tinguin por d'atrevir-se a fer unes pràctiques, o d'agafar una primera feina en una empresa que potser no sembla tan rellevant, però que els interessi en l'àmbit tecnològic. Amb els anys he après que quan ets jove vols anar a viure a ciutats grans, però que a vegades val la pena fer la inversió d'anar a una empresa interessant d'un poble més petit i allunyat perquè en aquestes aventures professionals se n'aprèn més que no pas anant directament a una empresa gran enmig d'una ciutat.

Comentàvem abans que molts dels catalans que marxeu ho feu per condicions laborals però també per projectes. Tu que ja fa uns anys que vas acabar, com veus el sector actualment des de l'estranger?

Jo crec quan vaig acabar la carrera el 2008 a Munich i vaig decidir quedar-me va ser per qüestió de projectes, pel tipus de feina que podia fer a Munich o a Catalunya. Crec que a Catalunya hi ha molts projectes interessants tecnològicament parlant, ara hi ha un boom digital i crec que estem deixant de ser la mà d'obra barata d'Europa i que hi ha molts projectes fins i tot punters. Potser falta suport del teixit empresarial, que hi és, però a la que ha de créixer és molt més complicat. Però a nivell de projectes hi ha bones idees, però falta aquesta escalada. No diria que Barcelona és el nou Sillicon Valley ni un gran hub industrial, però hi ha una base molt forta i molt bona de talent, gent molt qualificada amb ganes i esforç, i falta una mica de provar coses d'emprendre o intentar crear sense por.

Esteu ben valorats?

Molt ben valorats, i sobretot les enginyeres. Alemanya, que és el meu medi, no estan acostumats a tenir-ne gaires d'enginyeres. A Catalunya en tenim poques, però més que Alemanya i és molt rellevant veure com professionals femenines del món de l'enginyeria tenen èxit a l'estranger.