MEC electric car-sharing és una oferta de mobilitat compartida amb cotxes de zero emissions disponible a Barcelona, Reus i Vilafranca del Penedès. Actualment, el servei que funciona mitjançant una aplicació mòbil compta amb 50 vehicles, distribuïts en nou pàrquings a Barcelona on hi ha 13 cotxes, quatre al de Vilafranca i dos al de Reus. La resta de vehicles estan a disposició d’empreses com a cotxes corporatius o furgonetes 100% elèctriques i sostenibles.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Francesc Costa, director de MEC electric car-sharing, assegura que la principal dificultat de ser un dels primers serveis de lloguer de cotxes elèctrics és la falta de pàrquings amb carregadors. “No hi havia gaires, i ara encara hi ha pocs”, reconeix Costa. Per això, han fet acords amb Saba, Núñez i Navarro, i Endesa per aconseguir places de pàrquing amb cable, que els ha permès tenir “molts bons aparcaments”, amb places “adequades, fàcils de trobar i a prop de la gent”.
Tanmateix, a Barcelona ja existeixen altres serveis per compartir vehicles, sobretot ciclomotors. Així i tot, per Costa no són una competència, sinó que considera aquestes propostes “complementàries”, ja que molts usuaris de MEC electric car-sharing van a buscar el cotxe amb motos de “micromobilitat i sharing”. Costa també considera la seva empresa una “aliada” del transport públic i que la seva competència és el transport privat perquè han de procurar que la gent abandoni el cotxe privat per una altra opció més sostenible com la mobilitat compartida.
Nogensmenys, un dels avantatges del servei de MEC electric car-sharing és que no té “geofence” o una limitació geogràfica per circular, tot i que els cotxes sempre han de retornar al pàrquing per carregar-se i estar disponibles pel següent usuari. A més, Costa especifica que els seus vehicles poden aparcar gratuïtament en zones blaves, un factor important per clients de Vilafranca o Reus que l’utilitzen diàriament per anar a Barcelona.
Un servei per a un públic exigent
Costa descriu els usuaris com un “públic exigent” perquè són persones “decidides” que prefereixen no tenir cotxe i per la qual cosa demanen un servei “d’alta qualitat”. Per tant, la proposta de mobilitat compartida compta amb usuaris recurrents, tot i ser un públic “molt divers”, d’edats i ocupacions diferents, recalca Costa.
MEC electric car-sharing ofereix diferents opcions de lloguer dels seus vehicles. Disposen de tarifes de curta durada, és a dir d’hores fins a dos dies, i d’altres de llarga durada que permeten la reserva del cotxe fins a un mes sencer. Costa reconeix que els preus han de ser “competitius i de mercat” perquè per ser una oferta sostenible la gent no està disposada a “pagar de més”. Les demandes més comunes solen ser “d’un dia o de cinc o sis hores”, sobretot els dies entre setmana, però durant els períodes estivals, les reserves setmanals i de mes augmenten considerablement, fins a tal punt que va “costar” satisfer totes les demandes, assegura Costa.
Reptes de futur
En la mobilitat hi ha “moltes coses a canviar” i Costa creu que és ara quan es poden fer. Per exemple, té pensat ampliar l’oferta de serveis amb vehicles compartits d’última milla i furgonetes elèctriques per Barcelona perquè és una “necessitat” que encara no està coberta. A més, l’objectiu de Costa és “continuar oferint el servei que els usuaris necessiten”. Així doncs, té pensat augmentar la flota de vehicles per complir amb les demandes d’un públic creixent, més de 100 usuaris nous cada mes.
A cada base pretenen tenir un cotxe específic per cada necessitat, amb més o menys autonomia o de diferents característiques, explica Costa. Actualment, la flota està formada per Nissan LEAF, un vehicle gran de cinc places, però també els interessaria oferir un model “més urbà” i més petit per sortides de dues persones. Així doncs, Costa vol que cada pàrquing compti amb almenys dos vehicles i que estiguin a prop de la població perquè el públic més recurrent és el que té el cotxe més proper.
Inicis per la carretera del vi
El director de MEC electric car-sharing recorda que el negoci va començar a “finals de 2017”. L’embrió va néixer davant la voluntat d’empresaris i bodeguers de Vilafranca del Penedès d’oferir les rutes turístiques dels cellers amb vehicles de zero emissions, explica Costa. Després, amb el creixement de la demanda i serveis a turistes, treballadors i habitants de Vilafranca, el projecte es va establir al pàrquing de Saba al centre de la ciutat.
El desembre de 2019, mesos abans del “tancament” per l’esclat de la pandèmia, van decidir expandir-se a Barcelona, indica Costa. Al cap d’uns mesos, amb la preparació d’infraestructures i pàrquings, es va inaugurar el servei a la capital catalana amb cinc cotxes. Costa reconeix que van tenir una “bona” acceptació i en el mateix estiu del 2020 van augmentar la flota de cinc a set vehicles.
