L’enginyer informàtic David Blánquez tenia anys d’experiència en àrees com la robòtica i maquinària va decidir fer un canvi radical en la seva trajectòria arran d’una necessitat personal. La seva filla patia epilèpsia i es va bolcar a buscar un dispositiu o un sistema que els permetés alertar, als pares o a ella mateixa, si podia patir una crisi. Així va néixer, el 2016, mjn-neuroserveis, conegut com a mjn-neuro.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Blánquez ha explicat que originalment volien trobar la manera de poder prevenir accidents i caigudes, ja que són una de les conseqüències de la mateixa crisi que els medicaments, de moment, només poden reduir. Les primeres idees, abans de la seva fundació els van fer treballar en un detector d’olors però al veure que no funcionava van apostar per altres dispositius. El 2012 van veure que un auricular a l’orella podia ser una bona solució i van seguir per aquest camí.
El producte final, mjn-SERAS, és un auricular que va dins el canal auditiu i recull l’activitat elèctrica del cervell que es transforma en digital i s’envia al telèfon per Bluetooth. Un sistema d’algoritmes i intel·ligència artificial busca patrons i moviments previs a les crisis de manera que quan el sistema detecta una possible crisis alerta l’usuari i, aquest, pot reaccionar i aplicar un protocol de seguretat. “La crisi no la podem eliminar”, diu Blánquez, però “podem fer que l’usuari no faci cap activitat potencialment perillosa quan se li desenvolupi la crisis”. L’auricular sempre està connectat al telèfon i registra dades contínuament. El telèfon les guarda i les emmagatzema i, quan es connecta al wi-fi, les bolca al servidor. La informació serveix per fer nous algoritmes i millorar-los i personalitzar-los encara més amb cadascuna de les crisis. “Fem un algoritme totalment personalitzat”, explica l’enginyer. De moment, han aconseguit diversos temps d’antelació per advertir d’una crisi, en funció del tipus d’epilèpsia. L’auricular pot arribar a avisar entre un i tres minuts abans o fins i tot entre cinc i set.
Tan sols fa dos anys que des de mjn-neuro han aconseguit el marcatge CE per aquest producte, l'mjn-SERAS, però ja estan fent assajos clínics – precisament en tenen un entre mans a Barcelona a través del projecte Horizon 2020- i estan provant la tecnologia amb els ‘early adopters’ que, de moment, són molt positius i els està demostrant que el producte “pot ser viable, factible i eficaç per a les persones”. A través del retorn d’aquests primers pacients, mjn-neuro millora sistemes mecànics, electrònics o d’algoritmes perquè quan surti a mercat a gran escala estigui “més consolidat”.
I és que ja tenen contractes per poder començar a distribuir el seu dispositiu a Regne Unit a partir d’aquest 2022 i també a Països Baixos. Confia també que a Alemanya pugui sortir a la venda cap el 2023 a través del reemborsament de l’estat de la despesa d’aquest tipus de dispositiu que fan els pacients. “És una millora important”, diu Blánquez. És un sistema que a Espanya és difícil que s’implanti per aquest producte i, si ho fa, seria en un termini d’entre set i deu anys, i per això, ja estan començant a pensar la manera d’introduir-lo, el més segur, a través d’una empresa farmacèutica. Tot i això, diu Blánquez, sempre els queda la venda directe als usuaris.
Trobar la solució farmacològica o d’estimulació per tal d’eliminar les crisis és l’objectiu final d’mjn-neuro, però Blánquez admet que és un futur “més llunyà”. Més a mitjà termini, doncs, els queda poder avisar de la crisi i fer algun tipus d’acció que l’eviti. “Això seria una millora increïble pels pacients”.
L’Alzheimer, un segon projecte
L’equip de mjn-neuro, format actualment per unes catorze persones, majoritàriament enginyers de diverses especialitats, treballa també en altres projectes per desenvolupar solucions per a problemes neurològics. L’Alzheimer n’és un. A través de tecnologies similars a les del dispositiu per l’epilèpsia s’està desenvolupant un sistema de suport a la decisió per avançar-se als símptomes de la malaltia. És el projecte Dreamer, que pretén aconseguir detectar els primers símptomes dels pacients un any o un any i mig abans del deteriorament cognitiu greu. Per aconseguir-ho, se seleccionen els pacients amb un test cognitiu i els que tenen deteriorament se’ls aplica un petit dispositiu estàndard per poder-ne fer el seguiment i comprovar si el pacient és o no candidat a tenir la demència. D’aquesta manera, els metges es poden avançar als primers símptomes i tenir un suport per decidir si aplicar o no tractaments o teràpies.
Com que a mjn-neuro no tanquen cap porta, també han començat a abordar l’autisme en una línia similar a la de l’Alzheimer. Es tracta de buscar un sistema de suport als professionals perquè quan veuen electroencefalogrames dels pacients poden veure anomalies no significatives. El que fan des d’mjn-neuro és no només tractar els grafoelements sinó extreure les característiques que permet analitzar amb molt més detall aquestes diferències. “És una manera de saber si aquell EEG pertany a una classe de pacients que poden tenir algun d’aquests trastorns o no”, explica Blánquez. Seria un tractament objectiu de les zones del cervell i comprovar si coincideix amb els patrons de l’autisme, detalla l’enginyer.
