Es calcula que a una ciutat com Barcelona, que és prou compacte i no és excessivament gran, cada ciutadà dedica al voltant de 200 hores a l’any a desplaçar-se, és a dir, un mes i mig de feina. A qui no li agradaria reduir aquests temps a una quarta part? La solució passa pels taxis voladors, una aeronau de nova generació per a mobilitat personal sota demanda.
És ciència ficció? No. És el prototip que han dissenyat des d’AdvancedAir Mobility (AAM), una start-up catalana que acaba de guanyar un Bnew Economy Award per la seva solució de mobilitat personal sota demanda. Consta de dues places, pel pilot i el passatger, però en un futur podria ser de conducció autònoma i permetre, precisament, que l’omplin dos passatgers. Aquest vehicle pot aterrar i enlairar-se amb menys de 50 metres i funciona amb bateries elèctriques.
El CEO de la companyia, Aitor Martín, explica que han estat treballant en un projecte perquè els desplaçaments que es facin cada dia per anar a treballar, al metge o al teatre no costin temps als ciutadans o, com a mínim en costin menys que actualment. “Ens agrada viure a les ciutats, hi estem còmodes”, relata Martín, “però hi ha ciutats on moure’s costa dues hores a més de la contaminació implícita”. Per això, aposten per un “nou concepte” de mobilitat, la mobilitat aèria urbana una “revolució” que implica que qualsevol qui ara pugui agafar un taxi per desplaçar-se, pugui també, en un futur no molt llunyà, agafar una aeronau. L’objectiu final és que estigui a l’abast de tothom.
Martín ha presentat el seu projecte durant la jornada U&UAM (Unmanned and Urban Air Mobility) organitzada a Enginyers Industrials de Catalunya que ha posat sobre la taula precisament aquest nou concepte de mobilitat que, tot i que pugui semblar futurista, comença a prendre forma. La mobilitat aèria urbana amb vehicles no tripulats no és ciència ficció, sinó que és una nova manera de desplaçar persones o mercaderies que segons el president del GT Aeronàutica i Espai d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jaume Gibert, és “ràpida i ecològica”. De fet, petites, mitjanes i grans empreses ja estan treballant en projectes per aconseguir que aquesta mobilitat sigui realitat més aviat del que ens pensem. Gibert augura que d’aquí a menys temps del que ens podem imaginar veurem volar taxidrons, aeronaus convertibles o grans drons per al repartiment de mercaderies que de ben segur canviaran el concepte de ciutat i de mobilitat arreu del món.
AAM treballa en un prototip i confia en tenia al mercat el seu producte d’aquí a uns tres o quatre anys. Podria ser que cap el 2024, doncs, es puguin començar a veure aquestes naus a l’aire. O aquestes, o alguna de les que donin com a resultat alguns dels més de 300 projectes que s’estan treballant al món. Un d’aquests projectes és el de Singular Aircraft, que ja té en vol el Flyox I, una nau no tripulada que va néixer el 2011 com una solució per als pilots que arrisquen la seva vida en operacions contra incendis.
Així ho ha explicat Miquel Colom, enginyer de la companyia, que relata que el projecte ha anat evolucionant i ja té quatre configuracions: per a treballs agrícoles, per a extinció d’incendis, per al transport de mercaderies i per a missions de vigilància i salvament. Colom defensa que, a banda del risc, un sistema aeri no tripulat té molts avantatges i és que pot millorar la mobilitat també en llocs “remots”. Posa d’exemple, una missió en la qual han treballat a la República Centreafricana al costat d’una ONG que els va contactar per al repartiment de vacunes de la poliomielitis a nou punts del país i recollir-ne mostres contaminades. Colom relata que malgrat que Google Maps indica que de punta a punta pots anar-hi en cotxe en un trajecte de 15 hores, a l’hora de la veritat les carreteres són massa perilloses per poder-s’hi desplaçar i l’única solució és la via fluvial. Però el lliurament de vacunes no es pot garantir per aquesta via. Les aeronaus de Singular Aircraft permetien cobrir tots aquest recorregut amb només 4,5 hores.
Un dels inconvenients d’aquest tipus de naus és que la certificació en general i, en particular, la certificació dels softwares i dels autopilots. Són cares, ja que certificar un autopilot pot rondar els 1.700 MEUR. “Per això l’aviació convencional és cara”, conclou Colom. Però alhora, pot servir per evitar la saturació de les infraestructures aèries actuals gràcies a un sistema que no en requereix de noves que tinguin impacte en el medi.
Sector en “ebullició”
Moltes companyies d’automoció o d’aeronaus estan fent passos cap a aquesta nova mobilitat perquè veuen que és un sector en “ebullició”. Només des de 2020 s’ha multiplicat per cinc la inversió en aquest mercat de futur. Així ho recull Joseba Lasa, del centre tecnològic Tecnalia, que ha treballat en diferenciar els dos nínxols actuals, el transport interurbà i el transport intraurbà, per centrar-se en aquest segon i desenvolupar solucions perquè es puguin fer missions de 15 quilòmetres i 15 minuts. Per fer-ho, han apostat per un “dron de drons” que aporta més eficiència, major maniobrabilitat i més estabilitat, de manera que es poden aconseguir velocitats elevades per al desplaçaments dins d’una ciutat. Flyfree és una aeronau que, segons Lasa, té en la seva usabilitat una de les claus de l’èxit per integrar-se a la ciutat. Lasa confia que, després d’una segona versió, el març de l’any vinent ja estarà a punt i podrà començar a volar en tres projectes europeus.
La regulació de l’espai aeri
El creixement de tot aquest sector obliga a reorganitzar l’espai aeri actual per donar resposta a les noves necessitats que aniran sorgint en un futur i que dependran, en part de l’alçada de vol dels drons en qüestió. Des del grup ICARUS de la Universitat Politècnica de Catalunya, liderat per Cristina Barrado, s’està treballant amb el projecte CORUS-XUAM, que vol analitzar els serveis que es necessiten en un espai aeri en concret i on oferir-los. Fa, així, un pas més enllà del projecte CORUS i busca poder ser útil en el projecte U-SPACE, l’estratègia global que té Eurocontrol per a la gestió del trànsit a l’espai aeri europeu.
Barrado assegura que la flota de drons al món creixerà de forma significativa els propers anys malgrat “la mala fama” dels drons a la societat, que considera que està relacionada amb el mateix nom dels drons i els usos militars a què estan associats i, alhora, per la idea que atempta contra la privacitat de la ciutadania. Per això, el grup ICARUS també treballa per intentar “paliar” aquests problemes i millorar l’acceptació social d’aquests aparells.
