La Comissió Europea aprova aquest dimecres la taxonomia verda dels països de la Unió, és a dir, el document que classifica les diferents activitats econòmiques i, en el cas de l’energia, les tecnologies d’energia elèctrica. La taxonomia és una eina per ajudar a inversors, empreses i promotors de projectes a identificar quines activitats són respectuoses amb el medi ambient.
Ja fa un mes que es va començar a fer córrer les bases d’aquest nou text, i no sense controvèrsia. I és que la Comissió proposa donar a les centrals nuclears i al gas natural la categoria d’energies verdes, almenys de manera temporal. Des de principis d’any, han estat moltes les veus que s’hi ha mostrat en contra o a favor i que han intentat explicar què hi ha darrera d’aquesta decisió que respon a la necessitat de buscar la manera d’arribar a complir els objectius de neutralitat del 2050 però que xoca amb plans com el dels tancaments de les nuclears, previstos en alguns països.
Tot i que hi ha treballs d’elaboració del reglament que encara es troben en curs, les tecnologies renovables haurien d’obtenir una valoració alta a la taxonomia, així com les que donen suport.
Així ho veu la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya que, justament aquest dimarts, ha aprovat un document on recull la seva posició. Els enginyers creuen que aquesta taxonomia és “una oportunitat única per llançar un missatge clar de compromís” amb aquests objectius de l’Europa lliure d’emissions i, alhora, establir una política de transició que defineixi quines energies l’ajudaran a fer aquest tràmit. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, el president de la Comissió, Josep Maria Montagut, ha explicat que d’ara al 2030 hi ha d’haver “un coixí” que garanteixi l’energia mentre es desenvolupen les tecnologies que ajudaran a complir els objectius del 2050.
Pels enginyers, encara calen inversions “massives” en energies renovables i lamenten que hi ha administracions que sembla “que no estan per la feina de facilitar l’acompliment de plans i objectius”. Malgrat considerar, en aquest cas, que calen més mesures perquè ho facilitin, des de la Comissió recorden que el repte és de tal magnitud que cal tenir en compte totes les tecnologies disponibles i les seves característiques per facilitar aquesta transició. “Un mix energètic equilibrat és fonamental per garantir que la cobertura de demanda es faci amb el màxim de seguretat de subministrament i de qualitat del servei”, conclouen els enginyers.
Gas natural i centrals nuclears
En el mateix document, Enginyers Industrials de Catalunya qualifica de “valenta” la decisió de la Unió Europea d’atorgar aquesta classificació i recorden que el continent pateix una “dependència energètica” que l’obligaran a continuar utilitzant hidrocarburs a mitjà termini per la seva indústria, les llars o la mobilitat, i per això defensen que la política energètica que ha d’adoptar Europa ha de ser “coherent amb els objectius de descarbonització però compatible amb els interessos econòmics”.
Per això, consideren que cal realment insistir en la instal·lació de generació elèctrica renovable definitiu també quines tecnologies li donaran suport durant aquesta transició. Els enginyers recorden que la generació elèctrica renovable eòlica i fotovoltaica no garanteix el subministrament i necessita de tecnologies de suport. França aposta per les nuclears i Alemanya, pel gas natural, i d’aquí, assenyalen els enginyers, la proposta de la taxonomia.
Però més enllà d’això, els enginyers demanen que els estats membres valoritzin els recursos orgànics i busquin alternatives als hidrocarburs líquids en el transport, com altres polítiques per reduir l’ús dels combustibles fòssils entre els ciutadans. Faltaria, això sí, buscar una solució pel subministrament energètic dels processos d’alta temperatura a la indústria, que actualment no sembla poder ser allunyada del gas natural.
La cobertura de la demanda
Garantir una cobertura de la demanda amb seguretat i qualitat de servei és imprescindible. Per aconseguir aquesta cobertura hi ha diversos mitjans i cadascun té les seves característiques que s’han de tenir en compte a l’hora d’introduir canvis. Per exemple, l’energia nuclear es caracteritza per una potencia amb molta energia associada, a prop de les 8.000 hores de funcionament i molt poca capacitat de modulació, es a dir d’adaptació a la variació de la demanda. Per contra la fotovoltaica aporta una potència amb poca energia, no arriba a les 2.000 hores, amb un regim de funcionament molt rígid, no gestionable i condicionat per les hores de insolació. Pel que fa a la generació eòlica té unes característiques similars a la fotovoltaica, aporta una potencia no ferma lligada a la disponibilitat del vent amb poca energia associada amb nul·la capacitat de modulació i per tan de seguiment de la demanda. Dins del conjunt de mitjans amb capacitat de gestió cal destacar la generació hidràulica que si bé aporta relativament poca energia associada a la seva potencia, 3.000 hores de funcionament, té l’enorme avantatge de disposar de la capacitat dels embassaments que permet gestionar l’energia adaptant-se a les necessitats de la demanda. Les que també tenen una alta capacitat de gestió son les centrals de cicle combinat, que cremen gas natural i per tant, son emissores de CO2, que aporten una potencia associada amb una gran quantitat d'energia variable i tenen la capacitat d’adaptar-se a la variacions de la demanda.
Tal com expliciten en el seu document els enginyers, construir el futur mix energètic, s’ha de fer assegurant la viabilitat dels tres punts sobre el que es sustenta: La garantia de subministrament, la compatibilitat i sostenibilitat mediambiental i la competitivitat econòmica.
