Fa temps que a les ciutats s’hi ha fet un lloc les motocicletes compartides, però fins ara, cada empresa té el seu model de vehicle que implica un model concret de bateria i de carregador. Amb aquest context, un grup d’alumnes del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava ha volgut anar més enllà. Treballant el seu projecte de final de grau, com un repte d’I+D emmarcat en la 4a edició de l’Elisava Racing Team, una iniciativa per dissenyar motos, es van adonar-se que els usuaris d’aquestes motocicletes no canviaven les bateries i que això suposava una problemàtica tant pels mateixos usuaris com per l’empresa, ja que els treballadors s’havien de desplaçar amb vehicle de combustió fins les motocicletes aparcades per fer aquest canvi. “Si compartim moto, per què no compartim bateria?”, planteja Mar Tarrazona, una de les membres de l’equip, en declaracions a Fulls d’Enginyeria.
I així va ser com amb Guillermo García, Sara Mues, Muna Abdul, Sandra Canals, Quim Gutiérrez, Ricardo Horno i Àlex Amat han ideat una bateria universal híbrida, reciclable i de llarga durada i un rack de càrrega. L’han batejat amb el nom d’Onux.
La bateria, d’una banda, és híbrida i composta per cel·les de liti i supercondensadores que aporten un major rendiment i allarguen la seva vida útil. Té un pes mínim, al voltant de sis quilograms i les dimensions més petites per a assegurar que qualsevol usuari la pugui intercanviar. El temps de càrrega és d’unes tres hores com a màxim i una de les seves característiques principals és que és reciclable. Es calcula que així, la vida útil de la bateria s’estendria uns dos anys aproximadament. Segons Guillermo Garcia és una bateria dissenyada per qualsevol motocicleta. Per l’altra banda, l’estació de recàrrega es modular, apilable i interactiva. L’usuari es guia a través de les llums, els sons, els moviments i les pantalles integrades per fer-ne una extracció i introducció correcta. García assegura que “tothom és capaç de fer-ho servir”.
A banda de les novetats tècniques, Onux també canvia la implicació dels usuaris dels serveis de motocicletes compartides perquè n’han de fer manteniment del qual el sistema el fa partícip: l’usuari que es trobi que ha de canviar la bateria rep un avís i rebria una bonificació (minuts gratuïts, per exemple) si agafa la bateria i la porta a recarregar en una estació propera. Les estacions, expliquen els protagonismes, s’ubicarien en locals i comerços, i fins i tot terrasses properes, llocs de fàcil accés per als usuaris d’aquests serveis.
L’equip ha desenvolupat el projecte integral que engloba l’estudi de mercat, el model de negoci i el seu desenvolupament, el disseny i la implementació dels components físics i digitals. Segons explica Tarrazona, ara poden continuar treballant per desenvolupar l’estació, malgrat que són un grup que es renoven cada any. Tot i que algunes empreses ja s’han mostrat interessades en la seva idea, no tenen cap companyia, encara, que els doni suport. En canvi, per fer el projecte si que han comptat amb la col·laboració de professionals i empreses del sector com ARRK, Aribell, BCN3D, IM3DHUB & Leitat i Böllhof, tant pel desenvolupament i la fabricació de la bateria i del rack com pel desenvolupament de la plataforma digital i la seva validació.
