Paolo Dario: "Els robots poden treballar al costat dels humans de manera segura"

Autor: Albert Rigol 

Paolo Dario ha estat el conferenciant convidat de la V Nit de la Robòtica. Professor de robòtica biomédica a la Scuola Superiore Sant’Anna a Pisa (Itàlia). A Barcelona va ser professor visitant de la Universitat Politècnica de Catalunya. És el fundador i coordinador del Laboratori ARTS (Advanced Robotics Technologies and Systems) i del Laboratori CRIM (Centre d’Investigació en Microenginyeria) de la Scuola Superiore Sant'Anna, on supervisa un equip d’uns 120 investigadors. És editor de dos llibres sobre la robótica i autor de més de 250 artícles científics (en més de 180 revistes). Ha promogut empreses  d’alta tecnologia a partir de les seves investigacions i té unes 50 patents internacionals. Té el Premi Joseph Engelberger, considerat el Nobel de la Robòtica.

Fa molt que sentim les possibilitats que ofereix la robòtica per als humans, però els robots domèstics encara no ha arribat. En quina fase del camí estem?
Els robots estan fent progressar els seus components: motors, sensors, materials, mecanisme, control... i un cert grau d'intel·ligència. Però hi ha altres factors que han vingut i que no es podien preveure, com el web, els telèfons intel·ligents i la connectivitat. Crec que ara s'estan integrant molts factors diferents i estan accelerant el progrés dels robots. Si el robot estigués sol, probablement trigaríem molts anys a arribar al robot personal o al robot com a company.

M'agrada la pel·lícula 'Jo, Robot', millor que el llibre, que proposa una visió sobre la ciutat de Chicago l'any 2035. I el tema és si estem tan lluny d'aquest escenari. És la resposta a la seva pregunta. Crec que l'any 2035 tindrem un gran progrés en el desplegament del robot.

En quins elements està treballant la indústria per tenir robots en la nostra vida diària?
Fa deu anys, els sensors no estaven disponibles com ho estan ara, eren molt cars, no eren de gaire confiança, i no gaire sensibles. Consumien molta energia i no eren fàcils de connectar. Avui tots aquests factors s'han superat; però no gràcies a la robòtica. Per exemple, en un telèfon intel·ligent com aquest [n'assenyala un], tens molts sensors que proporcionen informació sobre l'acceleració, la temperatura, la brúixola, i fins i tot li donen informació sobre la seva salut. Hi ha molts sensors nous disponibles a un cost molt baix. Aquest és un fet revolucionari.

Ja no estem en la fase dels sensors.
Jo diria que el problema dels sensors s'ha superat en gran manera. Des de quan? Des de fa deu anys amb l'anunci de l'iPhone. Va ser introduït el 2007 i va ser la tecnologia clau de l'iPhone. Què passa amb Nokia? Per què mor Nokia? Pel fet que Nokia encara considera el telèfon com un telèfon. La idea disruptiva presentada per Steve Jobs va ser considerar que l'iPhone és un ordinador. L'iPhone també fa trucades telefòniques, però en realitat és un altre tipus de dispositiu basat en dues coses: sensors i connexió. El robot aprofitarà això. La tecnologia de l'iPhone posada en el robot el fa molt més intel·ligent, de manera fàcil i amb un cost molt baix.

El sector de l'automòbil, molt important a Espanya i Catalunya, està canviant el seu model de negoci. Es parla més que mai de conducció autònoma , de la robotització...

Vaig ser recentment a Kyoto en una reunió internacional i el conseller delegat de Toyota va dir que el futur de l'automòbil està en l’hidrogen. Potser el futur no és dels cotxes elèctrics, sinó de cotxes impulsats per hidrogen.

Els cotxes autònoms són un exemple excel·lent de com la tecnologia i la robòtica poden aprofitar un creixement molt ampli, com en el cas dels iPhone. La indústria de l'automòbil és tan àmplia que té el poder de desenvolupar solucions intel·ligents molt bones en la navegació autònoma. Després, quan es desenvolupi aquesta tecnologia, pot transferir-se fàcilment a la robòtica.

La robòtica destruirà llocs de treball?
Sap que la robòtica a Europa és molt més avançada que als EUA i fins i tot el Japó? Estem molt ben posicionats. Gràcies a molts projectes i treballs europeus, hem desenvolupat els primers robots col·laboratius del món. Avui dia, el robot pot treballar al costat dels humans de manera segura, i aquesta és una altra revolució que ha tingut lloc gràcies a una bona teoria, bons sensors, bon control, etcètera.

Però no hi ha una resposta clara a això. A Europa som fabricadors de robots. Sabem com construir robots. Als EUA no tenen un fabricant de robots industrials; només fabriquen alguns robots militars i mèdics. Els robots industrials es fabriquen a Europa, la Xina, el Japó i Corea. Podríem ser els fabricants de robots i així, les feines que a ningú li agradaria fer són les que faria el robot, i aquests treballadors podrien dedicar-se a fabricar robots.

El creixement de la indústria del robot és superior a dos dígits, entre un 15% i un 20% per any. És un mercat que està creixent molt. Algú ha de construir aquests robots. I, francament, a Europa som molt més forts en robòtica que en Intel·ligència Artificial (IA). En IA potser el joc s'hagi perdut per a Europa. Al meu entendre, podríem invertir en robòtica com un recurs per crear feina. Cal estar preocupats?
La gent parla d'això. Però, pot calcular quants treballs s'han perdut pel web? A molta gent li és igual o no ho entén, però, de fet, ara hi ha molt pocs bancs, molt poques agències de viatges i oficines d'assegurances. Qui va ‘robar’ aquests treballs? No van ser els robots, sinó la web.

En realitat, quan compra alguna cosa a Amazon, essencialment el que està fent és prendre llocs de treball de les botigues al carrer i transferir-los directament a Califòrnia o altres centres. La veritable amenaça ara ve del web i els qui el dominen. La majoria són dels EUA i de la Xina. Per tant, advertiria les persones que considerin el que ja és aquí i a què contribueixen, enlloc de la hipotètica amenaça dels robots.

Com s'aborda, això? Depèn de les mateixes empreses o de les institucions?
Crec que hauríem de ser més conscients de quina és l'amenaça real. Els robots no són necessàriament una amenaça. En la pel·lícula 'Jo, Robot', els robots estan simplement connectats a un gran ordinador. Qui és el gran ordinador, avui? Google.

Quan signes contractes, tens un servei, i això significa que pagues i tens uns drets. Però amb Google no pagues i no tens drets. Molta gent no sap quin és el mercat de Google: agafar dades nostres i vendre-les a companyies, que després acaben contactant amb nosaltres. Al meu entendre, hauríem de fer-los pagar més impostos. No hauríem de permetre treure gratuïtament tantes dades valuoses.

Com es pot ensenyar a un robot a enfrontar problemes ètics?
Jo no diferenciaria entre un robot i un automòbil o un rentavaixella. Per què no es fa la mateixa pregunta per al seu automòbil o la seva rentadora? La gent creu que el robot és un humanoide però només una màquina. Què passa amb l'ètica del telèfon intel·ligent? Quin tipus d'informació ens treuen i com ens la proporcionen? Quin tipus d'ètica tenen?

El nivell d'intel·ligència d'un robot depèn de quanta intel·ligència té com a sistema autònom, quanta intel·ligència prové de la connexió. El nostre telèfon intel·ligent sempre està connectat. Les nostres màquines, automòbils... sempre estan connectats. Tots els problemes i totes les oportunitats dels robots estan relacionats amb la connexió, al meu entendre, per la qual cosa la veritable ètica, si n'hi ha, no prové només del robot, sinó de la connexió.

Aleshores, vols tenir un robot intel·ligent? La meva resposta és no, no m'agradaria. M'agradaria tenir només un servent. No crec que necessitem un robot que sigui tan intel·ligent com nosaltres, o fins i tot més. Prefereixo tenir una conversa amb vostè, no amb un robot. No necessito un robot que sigui més intel·ligent que vostè o jo.

"No es tracta de la responsabilitat del robot, sinó de la responsabilitat humana del disseny del robot"

Un robot mai no serà responsable dels seus actes?
Bé, és com quan tenim un gos. Un gos no té personalitat essencial. Vostè és responsable del seu gos. Si mossega una persona, vostè n'és responsable.

Podria un robot tenir algun nivell de responsabilitat de decisió? No. És com un programa en el web que vostè prepara per guanyar diners especulant en el mercat de valors. Poden els drons utilitzar les seves armes sense preguntar? Aquest és un problema ètic real. Al meu entendre, no es tracta de la responsabilitat del robot, sinó de la responsabilitat humana del disseny del robot. Per això l'ètica sempre torna als humans. Sempre hi ha humans darrere de les màquines.

I quant a la consciència?
En essència, es tracta de religió o filosofia. Per exemple, els japonesos no fan cap diferència entre el cos i l'ànima. En el cristianisme, en general, creiem que tenim l'ànima com una addició al cos. D'acord amb això, una màquina mai no podrà dir 'Jo'. Mai no podrà tenir consciència. Podem crear una consciència artificial en una màquina? Ser capaç de dir 'Jo' amb el mateix nivell de consciència que tenim els humans és un tema filosòfic molt profund. Personalment, no vull crear màquines que diguin 'Jo'. Per a mi, els robots seran i haurien de ser màquines al nostre servei.

Potser els robots i les màquines, els ordinadors i el web ho faran gairebé tot. I potser podem inventar-nos un nou tipus d'activitats. Pensar, tenir bones relacions socials, fer art, poesia, inventant, etcètera. Podríem ser filòsofs, com els grecs, que tenien esclaus.

Vostè és especialista en robòtica biomèdica. Quins són els desafiaments de la robòtica aplicada a la cirurgia?
Crec que la robòtica mèdica és fantàstica. És una de les aplicacions que tindrà molt èxit, i de fet ja el té. Fa 20 anys era ciència-ficció i ara és una realitat. Crec que hi haurà un mercat molt gran en aplicacions mèdiques, sobretot en cirurgia. Es poden introduir molts robots per millorar la qualitat de la cirurgia; però també s'ha de considerar de manera integrada. Per exemple, la imatge és molt important, ja que pot fer un diagnòstic d'una patologia molt primerenca. El que s'anomena medicina de precisió són imatges de precisió, cirurgia de precisió, rehabilitació de precisió, medicaments de precisió. Veig un futur molt brillant per a la cirurgia robòtica.