Parlem de dependència?

La dependència es defineix com la necessitat d’ajuda que té una persona per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària. Aquestes accions que fem de manera inconscient cada dia sense prestar atenció. Es converteix en un infern per a moltes persones que les han desaprès o no saben que les han de fer a conseqüència de la seva degradació cognitiva. Sí, és molt dur i més quan es tracta d’éssers estimats.

A Catalunya, segons les dades del 2022, dels tres graus de dependència que hi ha, la major part és a conseqüència de la severa (el grau intermedi), però la segueix de molt a prop la gran dependència (la més greu). Totes dues representen prop del 80%. Des del desplegament de la Llei de dependència el 2007, a Catalunya s’han generat prop de 900.000 sol·licituds i s’han atès més de 550.000. Les persones que ho sol·liciten són el 60% dones i el 40% homes i, tot i que hi ha un percentatge significatiu d’edats més joves, el 54% són persones de més de 80 anys. Aproximadament un 10% de les valoracions no arriben a temps o caduquen. Només el 2022 a Catalunya es van fer més de 100.000 valoracions, essent més del 50% sol·licituds inicials. Actualment a Catalunya, hi ha prop de 227.000 persones reconegudes pel sistema de dependència.

L’envelliment i prolongació de la vida de les persones, així com l’augment de les malalties cròniques fa que l’increment de les persones dependents s’hagi accelerat en els últims anys. A Catalunya, prop del 70% d’aquestes persones romanen als seus domicilis, el que implica un esforç de reorganització familiar o d’ajuda professional, sovint les 24 hores, amb costos significatius. Els tràmits amb l’administració són llargs, poden durar més d’un any fins a tenir la prestació pel que les famílies més previsores compten amb assegurances que garanteixen una renda temporal o vitalícia segons el grau de dependència.

A més de la contractació de l’assegurança, quan estem en plena capacitat de decisió, tenim altres mecanismes com deixar constància en un document notarial del tractament que volem rebre en cas de patir aquesta situació. És el que es coneix com a voluntats anticipades. Allà podem reflectir com actuar pel que fa als serveis que volem rebre. Es tracta d’una eina que ens garantirà el respecte i la dignitat segons la nostra voluntat. Es pot entregar una còpia a la mutualitat, a una entitat tutelar o la persona de confiança de la família en cas de tenir-ne. Les entitats tutelars a Catalunya poden ser públiques o privades, habitualment fundacions, i la seva finalitat és protegir i garantir els drets i les necessitats de les persones que es troben en situació de dependència actuant com els seus tutors i vetllant únicament pels seus interessos. Les Nacions Unides treballen en la legislació de protecció dels drets i voluntats de les persones dependents dins el seu compromís de la defensa dels drets humans i la promoció, l’ igualtat i la inclusió de totes les persones. En especial té interès en què siguin considerades en tots els àmbits socials i no discriminades i amb igualtat d’oportunitats.

Des de la vessant més innovadora, hi ha tecnologia i robots dissenyats per ajudar a millorar l’autonomia d’aquestes persones, com ara robots assistencials que faciliten les accions de la vida diària, fan companyia, vigilen, recorden accions i monitoren. També hi ha exoesquelets per millorar la mobilitat, sistemes domòtics, llits ‘robots’, dutxes intel·ligents de rentat i assecat, sistemes d’intel·ligència artificial que ajuden en la comunicació, planificació de tasques o seguiment de la salut o el ‘wearables’ que poden monitorar l’estat de salut, rebre alertes o ajuda’ls a fer exercici físic. Tot i que hi ha proves pilot d’ús d’aquesta tecnologia encara és molt incipient i poc estandarditzada.

En definitiva, encara hi ha molt camí a recórrer en aquest camp. L’administració ha d’optimitzar els seus recursos i, en especial, ha d’arribar a les famílies més vulnerables a temps. Des de la vessant tecnològica per trobar les solucions necessàries cal que s’involucrin més actors i des de la vessant asseguradora els smart contracts. De tot, segur que la feina més difícil i que facilitaria tota la resta, és la que hem d’assumir com a societat. La degradació física i cognitiva de les persones, amb l’envelliment, és un fet que caldrà assumir, mirar-lo de front i entendre, quan encara podem, que tenim una probabilitat significativa d’arribar-hi i cada generació en té més i que tenim eines per fer-hi front i fer valdre la nostra voluntat encara que hi arribem en solitud i si tenim la sort de no arribar, igualment assumir el nostre paper dins la societat i fer la nostra aportació social, econòmica o de coneixement.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.