Quan va començar el grau en Enginyeria Industrial a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Paula Muñoz Peña no s’imaginava liderant projectes de recerca europeus ni impartint docència universitària. Avui, en ple doctorat, ho fa des del CITCEA-UPC, el centre de recerca en energia, sistemes de potència, electrònica de potència i electromobilitat , on desenvolupa eines per optimitzar sistemes energètics, tant per a edificis com per a la indústria.
La seva entrada al món de la recerca va ser gairebé casual. Va començar arran d’un treball final de grau en plena pandèmia, quan la dificultat de trobar pràctiques li va obrir les portes d’un grup de recerca. “No sabia ben bé què faria, però vaig dir: endavant”. Des d’aleshores, s’ha mantingut vinculada al CITCEA, primer amb una beca d’iniciació a la recerca durant un doble màster i, actualment, com a doctoranda.
Enginyeria amb impacte real
La recerca de Muñoz se centra en la planificació i optimització de sistemes energètics. “Amb les dades de consum d’una llar o una indústria, el que fem és calcular quantes plaques fotovoltaiques calen, quina mida ha de tenir la bateria o quina tarifa elèctrica és més adequada”, explica. Treballa tant en projectes industrials com en projectes europeus centrats en la descarbonització de sectors energèticament intensius i en la millora de la xarxa elèctrica de distribució.
Per a ella, la recerca juga un paper fonamental en la transformació del sistema energètic: “No només millorem cada component —bateries, plaques solars, sistemes de control— sinó que busquem que el conjunt funcioni millor: que sigui més resilient, assequible i sostenible”.
Jove, dona i enginyera
Formar part d’un entorn altament tècnic i majoritàriament masculinitzat comporta reptes. “Al meu grup de recerca em sento molt ben acollida, però en entorns més internacionals, com ara projectes europeus, m’he trobat amb situacions en què els meus comentaris no es valoren fins que els repeteix algú amb més experiència —normalment un home”, lamenta.
A més del biaix de gènere, el factor edat també pesa. “Si ets dona i jove, de vegades has de justificar més les teves decisions”, afegeix Muñoz. Tot i això, reconeix que aquests contextos també li han permès créixer i formar altres estudiants. “He portat TFGs i TFMs, i des del 2023 dono classes”, explica, “vaig començar pensant que potser no era per mi, però la docència m’ha agradat”.
“Necessitem més referents reals, no perfectes”
Muñoz insisteix en la necessitat de tenir més dones visibles dins l’àmbit tecnocientífic. “Sovint et sents com si estiguessis representant totes les dones que no hi són. Per això, si alguna cosa surt malament, tens por que això condicioni la visió futura del teu col·lectiu”.
Per trencar l’imaginari tradicional, proposa actuar des d’etapes escolars, mostrant que la ciència i la tecnologia poden tenir un component social i aplicat molt potent: “Explicar per a què serveix la ciència i quins impactes socials té pot ser clau per atraure més noies”.
També defensa incorporar la perspectiva de gènere en ofertes laborals i processos de selecció, i promoure la diversitat de manera estructural. Muñoz té molt clar que la inclusió “no ha de ser un afegit puntual”, sinó que ha d’estar integrada “de forma sistemàtica, amb protocols clars, dades i formació per a tothom”.
Reptes dins i fora de la recerca
Paula Muñoz denuncia que, a mesura que avança la carrera acadèmica, el percentatge de dones es redueix notablement. “Ens trobem en una piràmide. A les bases hi ha força dones, però als llocs de lideratge, molt poques”. Considera important que hi hagi dones en comitès de selecció i que es valori també la tasca invisible que sovint recau sobre elles, com la gestió d’equips, així com millorar en aspectes com la conciliació.
Sobre les quotes de gènere, és clara: “Poden ser útils si s’apliquen amb criteri i equitat. No es tracta només de complir un percentatge, sinó d’assegurar que les dones que hi entren ho fan amb les mateixes condicions i oportunitats”.
Construir un futur energètic amb visió diversa
Des del seu àmbit, reivindica el paper de les dones als debats sobre transició energètica i tecnologia: “No podem construir el futur sense tenir en compte la meitat de la població”. Considera que les dones poden aportar visions diferents, sovint més socials o mediambientals, i també ajudar a detectar biaixos, com els que es produeixen en sistemes d’intel·ligència artificial o en el disseny de productes.
“L’enginyeria té moltes sortides, i no només és cosa de nois, tothom hi té cabuda”, reflexiona l’enginyera, que afegeix: “el més important és intentar-ho. Si no és el teu camí, no passa res. Però no escollir-lo per por o pel que et diguin altres, és el que sí que cal evitar”.
