La conducció autònoma encara sembla lluny de ser la norma general als nostres carrers però la tecnologia va evolucionant per fer-ho possible. La tiren endavant empreses innovadores però sobretot centres de recerca que, a nivell europeu, treballen al costat de fabricants de cotxes i proveïdors del món de l’automoció. És el cas de Perpetuum Progress, una companyia amb seu a Ingolstadt, una ciutat de Baviera, fundada per l’enginyer català Oriol Torres, el 2020. Torres no treballava al sector de l’automoció quan es va traslladar a Baviera per motius familiars, però s’hi va endinsar ja que en aquesta zona alemanya és un sector molt fort que genera molta ocupació i té un paper rellevant en la seva economia.
Torres tenia experiència en robòtica i ha sabut aplicar el seu coneixement en aquesta àrea a la conducció autònoma. Va començar treballant amb robots que conduïen cotxes i ha acabat fundant la seva pròpia companyia basant-se en la simulació, on és el CTO. Ha fet, tal com explica en una entrevista a Fulls d’Enginyeria “un pas endavant” motivat per la necessitat, futura, d’establir una validació virtual dels sistemes de conducció autònoma que s’incorporen als vehicles, com ho indica un informe europeu que posa de manifest que la validació física no serà viable. Ja ara els cotxes incorporen moltes funcions d’assistència a la conducció com són la frenada d’emergència, l’ajuda a la conducció per autopista, l’ajuda a mantenir la velocitat constant per no superar el límit de velocitat o la parada automàtica si es detecta un obstacle. Perpetuum Progress però, treballa en sistemes d’ajuda que encara no estan al mercat.
I què fan a Perpetuum Progress? Doncs es dediquen a la creació d’escenaris virtuals per a la conducció autònoma i eines per a la automatització de la virtualització. És a dir, creen escenaris per saber com es comporten els cotxes en diferents casos d’ús i els entorns on poden passar. En aquesta situació, busquen trobar “escenaris crítics” on s’hagi de demostrar les funcionalitats del vehicle autònom, per exemple, en frenades d’emergència, en la conducció per a zones i carrers en construcció o davant la reacció immediata a un comportament inesperat d’altres vehicles. Torres explica que han apostat per un entorn de desenvolupament “obert i transversal”, és a dir, que ho puguin utilitzar diferents empreses i, d’aquesta manera, reduir-ne els costos i accelerar les funcions d’aquesta conducció autònoma.
Un sector en auge
És clarament, diu Torres, un sector “emergent que ha d’anar a més” i destaca els avenços que s’estan fent a la Xina. Per això, creu que se’ls obra un gran camp amb clients que poden anar des de les empreses privades, institucions i universitats que, en alguns casos, ja s’han agrupat a Alemanya dins la iniciativa europea Gaia X, en forma del hub Gaia-X 4 Future Mobility, amb l’objectiu de crear una infraestructura de dades al costat de fabricants de cotxes i proveïdors. Precisament amb aquests proveïdors, Perpetuum Progress també hi treballa per validar nous tipus de sensors i col·laborant en les ciutats bessones digitals, un altre projecte que servirà per crear rèpliques a nivell digital.
Torres creu que aquests sistemes de conducció autònoma s’aniran implantant de forma gradual els propers deu anys, abans de veure cotxes que vagin sols. Per tant, augura “molts anys de convivència” que requeriran també, el desenvolupament de tots aquests sistemes de validació. Un dels reptes és començar a adoptar nous estàndards per a la validació virtual per “definir aquest entorn virtual”, una feina que també promouen des d’una associació d’empreses del sector, l’Association for Standarization of Automation and Mesuring Systems.
Emprenedor a l’estranger
“A la vida professional, t’arriben oportunitats i és qüestió d’agafar-les”. Torres, que reconeix el seu “caràcter emprenedor”, té clar que crear aquesta start-up ha estat una d’aquestes situacions i que a més, li han permès dirigir-ne l’estratègia tecnològica. I en fa un bon balanç perquè ho ha trobat “molt motivador”. A més, amb el soci estan procurant canviar el paradigma a l’hora de crear una companyia sent “sent oberts” i integrar els interessos dels treballadors. “Tot i que soni a tòpic, en una start-up, la implicació dels treballadors és molt important”, afegeix Torres. L’empresa té projecció, i tot i començar un equip de sis persones que ja treballaven juntes amb un proveïdor, cada mes se n’incorporen de noves, pràcticament tot enginyers o enginyeres de diversa procedència. “Ens interessa la diversitat i el que aporta a l’empresa”, conclou Torres.
