La desigualtat en el que guanyen dones i homes al mercat de treball encara és un fet. Si analitzem les dades al mercat laboral espanyol, les dones cobren de mitjana 5.726 euros l'any menys que els homes. Pel que fa a Europa, ens trobem amb una diferència salarial global del 14,1% a la que s’hi suma una diferència ocupacional: el 67,3% de les dones treballant en comparació amb el 79% dels homes. Aquest fenomen no és un cas aïllat; trobem tendències similars globalment que es veuen encara més empitjorades quan afegim la discriminació racial.
Una anàlisi del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB demostra que aquesta desigualtat prové, d'entre altres, d'una diferència en el temps de treball remunerat, la divisió sexual del treball, una minusvaloració social i salarial del treball realitzat per les dones, així com una forta tendència a fomentar el presentisme i les llargues jornades laborals per part de les empreses.
Malauradament, els canvis no es produeixen d'un dia per l'altre - i encara menys quan es tracta de fenòmens culturals en els que influeixen múltiples factors. Però hi ha algunes solucions que podem aplicar per fer front a l'escletxa, alhora inspirant el nostre entorn a fer el mateix i generar un canvi. Comencem per la minusvaloració del treball realitzat per les dones, o bé la diferència en prestigi social de les categories professionals. Aquesta idea tòxica i construïda sobre els imaginaris socials, per la qual certes ocupacions s’associen al gènere femení o masculí. On els sectors més feminitzats i alhora menys valorats, són els que inclouen tasques relacionades amb el treball domèstic i de cura de la llar o família.
Sovint aquestes mateixes responsabilitats són les causants de la diferència entre la quantitat d’hores que treballen homes i dones. Un altre dels motius pels quals les dones guanyen menys que els homes és perquè tenen contractes laborals de menys hores, i per tant de sou més baix i precaritzats. Cal prendre consciència en com això afecta activament a la capacitat de creixement laboral-salarial; fer un esforç individual en repartir millor les tasques per evitar frenar professionalment a les dones del nostre entorn.
Alhora convé treballar en la deconstrucció dels estereotips laborals, per un costat donant valor a les actuals “feines de dona” - les quals haurien de considerar-se feines de valor que poden exercir-se per qualsevol persona i com a tals han de ser degudament remunerades. Per l’altre costat, facilitant l’accés als llocs de treball actualment masculinitzats i en els quals les dones haurien de poder accedir a una major retribució econòmica. En el context d’un futur cada cop més tecnològic, crec que és essencial assegurar que les dones també formin part d’aquest sector. Incrementar la diversitat no només és beneficiós per un desenvolupament de tecnologies més inclusives, sinó també necessari per tal d’oferir més oportunitats de futur a les dones.
Des de l’associació Young IT Girls col·laborem en aquest punt, mitjançant activitats en escoles on acostem la tecnologia i les seves aplicacions a les nenes. El nostre objectiu és trencar els estereotips i servir de referents per així animar a les noies a cursar estudis que les apropin a aquest sector.
Tanmateix, si aquesta divisió en categories professionals explica una major presència de dones en els sectors menys prestigiats i precaris, la segregació vertical - disminució de dones en llocs de treball a mesura que pugem en l’escala de responsabilitats, fa evidents les barreres que troben les dones a l’hora d’accedir a les posicions més prestigioses i ben remunerades. Aquestes barreres perviuen no només a causa de les llargues jornades laborals i el presentisme, sinó també en la diferència entre les habilitats que s’incentiven en homes i dones.
Particularment, crec que les dones tindrien més oportunitats si se’ls ensenyés a millorar les habilitats de negociació. La negociació és una aptitud que no acostuma a encaixar en les qualitats que s’espera de les dones i sense la qual resulta difícil defensar posicions o salaris als quals es vol aspirar. Però si les dones aprenen a millorar la seva capacitat per valorar el seu temps i negociar salaris més justos, farem un altre petit pas endavant per reduir la desigualtat salarial.
