De vegades hi ha qui afirma que la tecnologia en general i que la informàtica i les telecomunicacions en particular no són cosa de dones. Tanmateix, aquesta afirmació està molt lluny de la realitat. Una aportació molt interessant en aquest sentit és l’exposició virtual permanent Pioneres de la informàtica i les telecomunicacions de la Facultat d’Informàtica de Barcelona.
L’exposició ‘Pioneres de la informàtica i les telecomunicacions’ explica les aportacions femenines que han destacat en aquest camp i recull la veu silenciada de les dones en la història de la informàtica. Segons els autors de l'exposició (Facultat d'Informàtica de Barcelona), aquesta no és una mostra ni molt menys exhaustiva de les aportacions que les dones han fet, i continuen fent, al món de la informàtica i les telecomunicacions. És només una petita selecció de les que van ser pioneres i van contribuir amb importants avenços a les tecnologies que avui coneixem.
L'exposició destaca una cita: "Encara que la història de la informàtica està ben documentada, es troben molt poques dones -si és que se’n troben- esmentades en els textos estàndards de la història d'aquesta disciplina. Es podria creure que les dones no han jugat un paper important en els començaments de la informàtica però, en realitat, han fet contribucions significatives en moltes àrees, des del seu inici..." Denise Gürer. Pioneering Women in Computer Science.
Així, hi apareix Ada Lovelace (Londres, 1815), la primera programadora de la història de la informàtica. L’any 1843 va publicar els seus primers programes per a la màquina analítica, una suma de sèries i un càlcul recurrent dels nombres de Bernoulli. En posteriors escrits desenvolupà els conceptes de bucle i subrutina. Està considerada com la primera programadora de la història. El llenguatge de programació “ADA” porta aquest nom en honor seu.
També hi ha Grace Murray Hopper, la descobridora del primer cuc informàtic. Nascuda a Nova York el 1906, va treballar molts anys per al Pentàgon i es va destacar per una gran visió de futur. Va preveure moltes de les aplicacions de la informàtica, com per exemple la intel·ligència artificial i els processadors paral·lels. Va tornar a l’exèrcit el 1967, on va treballar durant 20 anys per al Pentàgon.
Edith Clarke va començar a treballar a l’American Telephone and Telegraph (ATT), on va dirigir un grup d’investigació. El 1919 es va convertir en la primera dona que es graduava en Enginyeria Electrònica en el Massachusetts Institute of Technology. Va treballar 26 anys a l’empresa General Electrics i el 1921 va patentar una calculadora gràfica que es faria servir en la resolució de problemes sobre línies de transmissió elèctrica.
Thelma Estrin també hi té el seu lloc. Pionera en el camp de l'enginyeria biomèdica, en l'aplicació de la tecnologia informàtica a la resolució de problemes de salut i la investigació mèdica, va dissenyar i implementar el primer sistema per a la conversió analogicodigital de l’activitat elèctrica del sistema nerviós. Estrin també va ajudar a dissenyar el primer ordinador d'Israel, el WEIZAC, el 1954.
Evelyn Berezin va inventar el 1953, quan treballava per l’Empresa Underwood, el que coneixem com el primer ordinador d'oficina. Posteriorment, va desenvolupar sistemes de temps real en línia, com el primer sistema del món de reserva de vols per a la companyia United Airlines. També és coneguda com la “mare dels processadors de textos” des que el 1968 va desenvolupar la idea d’un programa que fes possible emmagatzemar i editar textos de manera més senzilla que les màquines d’escriure de l’època.
Mildred Dresselhaus, traspassada enguany, va començar la seva carrera al Lincoln Laboratory del MIT investigant els superconductors i l'estructura electrònica dels semimetalls, especialment el grafit. La seva investigació està centrada en els nanotubs de carboni, els nanocables de bismut, i les noves formes del carboni. Coneguda com la "reina de la ciència del carboni", va ser la primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.
Lynn Conway, reconeguda pionera en el camp de l’arquitectura de computadors i la microelèctronica. Va treballar a IBM durant la dècada de 1960 i va inventar el “generalised dynamic instruction handling”, de gran importància per al paradigma d'execució “Out-of-order” de les computadores. L’any 1965 va fer possible la creació del primer ordinador superescalar i va participar en el seu disseny per a l’empresa IBM. Gran part de l’evolució en el disseny de xips de silici dels últims temps es basen en el seu treball.
Judy Clapp, capdavantera en l’establiment de l’enginyeria del programari com a disciplina. El 1952 començà a treballar en un petit grup d’investigació del MIT amb l’ordinador Whirlwind, un dels primers ordinadors digitals, que desenvolupava un prototipus de sistema de defensa aèria. Quan les forces aèries van voler implementar el sistema, Judy Clapp va assumir responsabilitats tècniques i de gestió en la creació del programari més complex que s’havia desenvolupat fins aquell moment.
Barbara Liskov, llicenciada en Matemàtiques (Universitat de California, Berkeley, 1961), va ser la primera dona als Estats Units que va obtenir el doctorat en un departament de ciències de la computació. Va ser al 1968, a la Universitat de Stanford. El 2008 va guanyar el premi Turing per "la seva contribució als fonaments teòrics i pràctics en el disseny de llenguatges de programació i sistemes, especialment relacionats amb l'abstracció de dades, tolerància a fallades i computació distribuïda".
Margaret Hamilton, científica computacional, matemàtica i enginyera de sistemes, va ser directora de la Divisió d'Enginyeria de Programari del Laboratori d'Instrumentació del MIT, on amb el seu equip va desenvolupar el programari de navegació "on-board" per al Programa Espacial Apol·lo. Fundadora de Hamilton Technologies, va impulsar el Llenguatge Universal de Sistemes basat en el seu paradigma de "Desenvolupament abans del fet" (Development Before the Fact) per a sistemes de disseny de programari.
