Recentment s’ha posat de moda la paraula hub per explicar el model de desenvolupament econòmic de les ciutats. Però és perillós pensar que la clau són només els espais físics. Un edifici, un espai, és un element important però no l’únic dins d’un conjunt de mesures necessàries per tal d’aconseguir que un territori esdevingui atractiu per a desenvolupar indústries estratègiques.
Barcelona Tech City (associació privada sense ànim de lucre creada el 2013 per un grup d’emprenedors) té el mandat fundacional de fer gran l’ecosistema i contribuir a posicionar la marca Barcelona com un hub tecnològic de rellevància internacional.
Quan vam iniciar el projecte de Barcelona Tech City vam estudiar els factors d’èxit dels ecosistemes en qui ens volíem emmirallar a curt termini i amb qui volíem competir a llarg. Va resultar d’especial inspiració el text d’un dels fundadors de Seedcamp i un dels pares de l’ecosistema tecnològic de Londres. A How to build a tech ecosystem, Carlos Eduardo Espinal fa una llista de quins són els elements clau perquè Londres hagi esdevingut un dels principals ecosistemes tecnològics del món i el primer del continent europeu.
Barcelona, com a marca més reconeixible del país, ja ha anat assolint molts dels elements de la llista Espinal. La ciutat compta amb el que podem denominar herois locals: són els fundadors d’empreses com eDreams-Odigeo, Privalia, LetsBonus o Fractus, i de més recents com Glovo, Wallapop, Vilynx o SocialPoint. Alguns d’aquests emprenedors són impulsors de Barcelona Tech City, i molts d’ells, casualment, són enginyers.
Les rondes d’inversió cada cop són mes grans i més freqüents. Culturalment estem més preparats per assumir la cultura emprenedora, tot i que encara segueix costant assumir que equivocar-se (que sigui ràpid i barat) forma part de l’aprenentatge.
El “knowledge spillover” està garantit amb l’accés a emprenedors en sèrie, mentors exitosos i una presència important d’incubadores i acceleradores que ajuden a créixer a les nostres empreses. La premsa també juga la seva part donant a conèixer els casos d’èxit i els fracassos: les start-ups ja són protagonistes habituals en la informació econòmica.
L’accés a infraestructura també és un factor que s’ha treballat d’una manera adequada: connectivitat, instal·lacions de recerca, hubs, espais d’oficines... Un altre dels elements importants que necessita un ecosistema per ser fort és l’accés a capital amb experiència (i aquí tenim exemples com Nauta, Inveready, Alta LS o Asabys) i disposar de firmes legals especialitzades amb experiència internacional (RCD, Roca per mencionar-ne alguns). Tenim bona cobertura en fase llavor i sèries A, tot i que les start-ups en fase de creixement encara han de buscar recursos fora de l’estat.
Amb aquests elements positius, Barcelona ha passat de no estar llistada en cap rànquing internacional, a sortir-hi de manera recorrent en els darrers cinc anys (Informe Atomico 2017, CB Insights 2018, American Center for Entrepreneuship 2018, StartupBlink’s Best Startups Cities 2020, FDi Report 2020, Startup Heatmap Eu 2021). Quatre anys consecutius ha estat escollida pels emprenedors europeus com la tercera ciutat preferida per emprendre.
Dit això, cal tenir una visió realista, no hem de caure en el cofoisme. Encara som a mig camí per assolir la rellevància que tenim com a objectiu, i ens queden punts per resoldre. En destaco alguns dels que són imprescindibles si volem avançar.
L’adaptació d’impostos i regulacions és una de les reclamacions constants del sector emprenedor. L’estat espanyol compta amb un dels marcs legals i fiscals menys favorables pels emprenedors i inversors a escala europea. La tant esperada nova Ley de start-ups del govern espanyol potser aportarà alguna novetat al respecte. Esperem que també aporti canvis significatius en la reducció de la burocràcia.
La qualitat de l’educació local i la formació d’enginyers, d’una banda, i disposar de força de treball qualificada, de l’altra, poden fer que Barcelona salti al següent nivell. Quan parlem de talent, m’atreveixo a incloure no només les persones sinó també les empreses de base tecnològica que poden sorgir dels nostres centres de coneixement (la famosa transferència de tecnologia). Fins ara, el nostre ecosistema ha avançat, i molt, en el sector digital, però ara cal que la nostra recerca d’excel·lència arribi en forma de productes i serveis per a la societat. Cal posar molt èmfasi en expandir la mentalitat emprenedora entre científics, enginyers... des d’etapes inicials de la formació.
El futur de l’ecosistema -més talent, més empreses de base tecnològica i per extensió més presencia de la mentalitat emprenedora a les enginyeries-, bona part del nostre futur com a país
És en aquest àmbit en el que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya pot actuar de pont aproximar la mentalitat emprenedora a l’Acadèmia. Una part molt important del nostre futur i el dels nostres fills en depèn.
