Preocupació entre les enginyeries per un 2021 ''complicat''

Duran el confinament de la primavera, gairebé la meitat de les enginyeries i empreses d'arquitectura van sol·licitar ERTOS per poder afrontar millor l'aturada de l'activitat. Van ser ERTOS majoritàriament per causes objectius i no per força major, cosa que els deixava força dels ajuts per assumir la seguretat social dels treballadors. La recuperació de l'activitat i un avançament de les licitacions per part de l'administració ha facilitat el seu retorn a la nova normalitat i els ERTOS van aixecar-se, majoritàriament, entre l'estiu i el setembre. Tot i així, des de l'Associació Catalana d'Empreses d'Enginyeria i Arquitectura (ASINCA) veuen ''preocupant'' la perspectiva actual i creuen que el 2021 serà ''un any complicat''.

Així ho ha explicat el president de l'entitat, Mateu Tersol, en una entrevista als Fulls d'Enginyeria on ha detallat que els associats creuen que la crisi econòmica arribarà al sector de les enginyeries després com a conseqüència de la disminució del PIB que comporta l'afectació de la crisi sanitària de la COVID-19 a altres sectors com la restauració, la cultura o el turisme i la necessitat d'implantar ajudes per a aquests.

Tot i això, Tersol ha reconegut que hi ha un segment de les empreses d'enginyeria, les que estan especialitzades en instal·lacions sanitàries, que han viscut precisament un auge de feina.

Avançament de les licitacions

Tersol explica que entre el 50 i el 60% dels serveis que presenten els associats els donen a administracions públiques, i la resta, a empreses privades. Aquesta segmentació genera dos ''submercats'' ja que segueixen regles de comportament diferent i per tant les empreses també han patit una afectació diferent. Tersol detalla que el sector privat és ''més àgil i reacciona amb més rapidesa'', i tot i que hi ha hagut un cert alentiment d'inversions, tot el que s'ha pogut tirar endavant s'ha fet, i només s'han retardat els projectes que estaven en fase d'anàlisi o viabilitat.

L'administració, diu Tersol, acostuma a ser més lenta i a aturar-se més aviat. Malgrat això, la Generalitat ha fet un ''esforç'', diu Tersol, en avançar les licitacions pendents per tot l'any al mes de maig. En aquell moment se'n van publicar una seixantena. Malgrat aquest avançament, els processos estan sent ''lents'' diu el president d'ASINCA, i es poden allargar entre tres o quatre mesos. En canvi, les inversions que depenen de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, s'han aturat a causa d'una incertesa més gran dels seus ingressos, diu Tersol que calcula que tot el que estava previst pel 2020 i el 2021 es farà el 2022.

Esperança en els fons europeus

Per Tersol, una part positiva ''dins de la desgràcia'' de la COVID-19 pot ser obligar a repensar el sistema i tornar a ''potenciar'' les activitats de major valor afegit i, per tant, diversificar una economia centrada en el turisme i el sector serveis. Per això, els fons europeus per a la recuperació són vistos amb esperança ja que molts projectes d'enginyeria i arquitectura podrien tenir cabuda dins les línies que ha marcat Europa i que l'estat espanyol ha definit en deu polítiques. Per Tersol, tots els temes de transició energètica, a banda de sector de l'automoció, amb les renovables, la rehabilitació d'edificis per una millor eficiència energètica, etc, inversions ferroviàries, etc. són alguns dels projectes que podrien tirar endavant els propers anys.

Reptes a l'associació

Tersol, que va assumir la presidència d'ASINCA aquest estiu, té també, diferents reptes per tirar endavant ena questa nova etapa. De cara als associats, a banda de buscar més socis i d'un ventall ''més ampli'' de les disciplines que treballen, ASINCA treballarà per ajudar-los a tecnificar i digitalitzar les companyies. Així, a les tres comissions actuals (infraestructures, edificació i medi ambient), de moment, s'ha sumat un grup de treball d'innovació. 

De portes enfora, Tersol veu que cal treballar pel reconeixement del sector com a ''estratègic'' i que les enginyeries i les empreses d'arquitectura siguin valorats per ajudar a fer la ''transformació de l'estructura econòmica'' que es requereix. També considera que cal defensar una ''remuneració justa'' de les feines que tiren endavant aquestes companyies. Lamenta que a l'estat espanyol, en general, es valoren poc i ''s'inverteix poc'' en tasques de ''pensar, reflexionar, dissenyar i projectar'' per dedicar-ho tot a l'obra. I en aquest sentit, Tersol alerta de les ''subhastes més o menys encobertes'' que mouen les adjudicacions de serveis on, malgrat la valoració econòmica hagi de ser petita, el preu tingui molt a veure.

Tersol posa d'exemple que hi ha, actualment, deu únics operadors que acaparen el 75% dels serveis dels associats a ASINCA i per tant, existeix un ''monopoli'' de la demanda que força a les companyies a reduir preus i costos, i per tant, pitjors sous pels professionals i certa precarietat. Per Tersol, s'ha de posar en valor que són el sector que poden donar més feina als joves actuals i que, precisament, els joves han de començar a treballar, per aprendre, en companyies i no d'autònoms.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.