«Quan vam plantejar el bany de llum exterior el tret fonamental era no pertorbar l'edifici»

Som coautors del projecte i directors de les obres. Vam resoldre els problemes d'enginyeria, entre els que podem mencionar la recollida pneumàtica de brossa, l’enllumenat, la mobilitat i l'altimetria de la plaça per permetre la plataforma única i la recollida de les aigües. La plaça que envolta el mercat no tenia desnivells i va ser especialment complicat perquè vam haver de treballar amb llambordes. Ara els voltants del mercat disposen d'un drenatge perfecte i no hi ha estancament.  També s’han reparat tot el clavegueram existent, una feina feta des de l'interior dels col·lectors. Una altra tasca molt important ha estat la nova xarxa de recollida pneumàtica. Malgrat això, falten uns 200 metres per a connectar el sistema automàtic de recollida d'escombraries amb l'estació central, que ja està llesta.

S'ha de pensar que qualsevol actuació que s'ha dut a terme ha estat amb la supervisió arqueològica, com les rases per instal·lar els prismes de telecomunicacions, de la instal·lació elèctrica, el clavegueram, els dipòsits de recollida pneumàtica de brossa, etc. En alguns casos s'ha hagut de desmuntar restes arqueològiques de l'any 1700 o anteriors.

 

Una part substancial de la reforma del Mercat del Born és la idea arquitectònica. La feina d'enginyeria en aquesta obra va ser molt important perquè va permetre que les idees arquitectòniques quedessin representades a l'obra des del projecte.

Aquí hem treballat colze a colze amb Vora Arquitectura des de l'inici i a cada fase. Fem plataforma única? Molt bé, estudiem com l'assolim de cara a la mobilitat, l'accessibilitat, el drenatge de la plaça, etc. Volem una il·luminació que només estigui alineada amb les façanes? Perfecte, ho mirem de resoldre. De fet la il·luminació és un element molt important. A més, hi ha un altre element, que gairebé no es veu, i és la recollida pneumàtica d'escombraries. Aquest sistema compta amb  4 grans contenidors a 4 metres de profunditat. Ha estat, probablement, la més complexa de totes les actuacions d'enginyeria per qüestions arqueològiques i d'excavació en el nivell freàtic. Les instal·lacions es van haver d'adaptar a les restes arqueològiques del 1700 que s'hi van trobar.

 

El projecte del Born neix amb l'objectiu de tornar a connectar una zona de la ciutat que estava oblidada. Els dos eixos que connectarien el Born amb la ciutat eren el Parc de la Ciutadella/Passeig del born i Comerç/Estació de França. El que es va poder desenvolupar va ser el primer d'aquests eixos. Ara l'Ajuntament ha tornat a encarregar a Vora el desenvolupament del segon eix, que va des de la part urbanitzada del voltant del Born fins el carrer Marquès de l'Argentera. 

Així mateix, s'ha fet una gran esforç en pensar en tots els diferents usos que podrà tenir aquest espai en el futur. I crec que s'ha assolit. Per aquest motiu, per exemple, s'ha implementat una xarxa d'endolls ocults en el paviment per fer possible l'organització de fires, concerts, etc. Aquesta instal·lació compta amb una escomesa i un quadre elèctric específics.

 

Totalment. Recordem que el Born era un eix principal pel trànsit de cotxes des del carrer Comerç fins al carrer Marquès de l'Argentera. El repte va ser desviar aquests cotxes i limitar-los al màxim respectant, òbviament, el veïnatge, els serveis d'emergència, actuacions puntuals de càrrega i descàrrega i de taxi. Hi va haver un gran debat al voltant de la mobilitat que es va tancar amb la tria de l'opció de la plataforma única. D'aquesta vam delimitar l'ús del vehicle perquè és el vianant qui té la prioritat.

 

Seguiment de les obres, project management, subministrament dels materials per part de la constructora, coordinació amb els arqueòlegs, posada en marxa de les instal·lacions, etc. No és fàcil en actuacions que tenen tantes incògnites treballant en un context urbà i convivint amb trànsit, ciutadans, càrrega i descàrrega, etc. I amb la pressió afegida d'haver de complir amb la data d'inauguració. I ho vam aconseguir.

 

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"676","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

 

Aconseguir que el visitant del Born Centre Cultural, que actua com a museu de les restes del 1700, també les entengués en la part exterior. És per aquest motiu que el paviment extern torna a dibuixar o millor dit, a tatuar, el que era la trama arquitectònica del 1700, basant-se en documentació històrica i arqueològica. Per fer aquesta actuació és va voler utilitzar materials antics i recuperar allò preexistent. Aquí sorgeix, doncs, un repte d'enginyeria per esbrinar com es podrà assolir. 

Per exemple, es recuperen les llambordes i en un taller es retallen per tornar-les a reutilitzar durant la col·locació del paviment. També es van fer grans estudis dels materials que es podrien usar per a poder crear la base i poder rejuntar aquestes llambordes. Aquest procés va ser un problema enorme, atesos tots els problemes que generen les llambordes. L'èxit de l'actuació rau en els materials emprats en la plataforma que rep la llamborda i el material usat per rejuntar-los. Són materials que tenen una capacitat de resistència molt elevada i una fluïdesa increïble que permet reomplir tot l'espessor de la llamborda. Ens han permès assolir una resistència superior a les forces de torsió que poden generar els cotxes o camions.

 

L'hem desenvolupat nosaltres amb la col·laboració d’Anoche Iluminación Arquitectónica, per complir amb una de les premisses claus del projecte. Eliminar el cotxe, donar espai al ciutadà i al vianant i assolir que aquests espais tan diàfans i tan grans tinguessin una il·luminació uniforme, fàcil de gestionar en funció de les hores de la nit. En aquell moment estem parlant d'un projecte punter a Barcelona, atès que el setembre de 2013 hi havien molt poques actuacions de telecontrol, control punt a punt de cada llumenera i control de les òptiques emprades per optimitzar la uniformitat. 

Vam estar treballant amb el departament d'il·luminació de la ciutat i quan vam regular el sistema lumínic el consistori va mostrar el seu interès perquè no hi havia hagut una experiència prèvia. 

Quan vam plantejar el bany de llum exterior el tret fonamental era no pertorbar l'edifici. Ha estat una tasca important malgrat semblar fàcil, perquè el mercat té la seva pròpia il·luminació. Això ha implicat no pocs estudis ni poques regulacions del sistema punt a punt del que s'ha dotat l'enllumenat que s'ha projectat.

 

Els resultats són òptims en quant a la uniformitat, el manteniment i la telegestió. El sistema està connectat per fibra òptica a la central  del departament d’Enllumenat de l'Ajuntament de Barcelona, el que vol dir que saben al moment  quan tenen una avaria, poden pujar i baixar els nivells de cada llumenera, etc.

 

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"677","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

 

 

En aquesta actuació s'ha aplicat el concepte smart city a les màximes conseqüències. La plaça compta amb una sèrie de sensors col·locats estratègicament, sobretot utilitzant bàculs de faroles, que permet monitorar el soroll i l'aire, a més de comptar amb xarxa wifi. El resultat és que ens permet controlar i millorar l'ús que es fa de l'entorn. Per tant, estem davant d'una infraestructura important en quant a canalitzacions i sensors que es van implementar, sobretot, pensant en la millora de la qualitat de vida dels residents. És un fet que ara el Born és visitat per molta més gent i es poden generar més molèsties als veïns.

Aquestes dades, que recull l'IMI (Institut Municipal d'Informàtica) de l'Ajuntament de Barcelona, els hi permeten entendre com estan funcionant les zones d'actuació i prendre mesures a llarg termini en termes relatius com, per exemple, millorar l'accés als eixos viaris, estacionaments, etc.