A partir del que es diu als diaris i a les tertúlies sembla que, l’informe PISA, s’ha convertit en una arma llancívola per reforçar els arguments que cadascú ja té sobre la matèria. Que si falta autoritat a les aules, que si el que falta són recursos, que si sobren plans d’estudis, que el professorat és dolent i poc motivat, que els mòbils ho enreden tot, etc. En definitiva, un: ja ho deia jo!
Les dades de l'informe PISA són indicadors trets d’una mostra, diríem els enginyers, que dona informació sobre l’estat del sistema educatiu i de la seva evolució, i la importància rau en la consistència del mètode emprat durant els anys de la seva utilització. L’estudi mesura cada tres anys, pels països de l’OCDE i alguns d’associats, els indicadors de la competència en Matemàtiques, en Lectura i en Ciències, per nois i noies que han finalitzat l’ensenyança obligatòria (al voltant dels quinze anys). No valora ni els centres ni els alumnes, sinó el sistema educatiu en conjunt per cada país, i les regions que s’han establert.
A més de ser una base consistent per analitzar els sistemes educatius i trobar millores pedagògiques, també és un indicador de les bases del talent futur en els països i regions considerades. Per això és important, també per a l’Enginyeria, conèixer la situació de la base on poder desenvolupar les vocacions tècniques del futur fixant la mirada especialment en les competències matemàtiques, que són el fonament pel desenvolupament de l’Enginyeria. I també ho és conèixer les diferències que pot haver per gènere a fi d’incrementar les vocacions tècniques d’una forma més equitativa.
Una primera impressió estadística ens mostra que hi ha hagut una davallada general de rendiment al conjunt dels països de l’OCDE, ja que des de l’informe de 2012 fins al de 2022 hi ha una caiguda de 22 punts a Matemàtiques, 21 a Lectura i 16 a Ciències.*
També es mostra que aquesta davallada ha estat especialment forta als anys afectats per la pandèmia, un 77,3% de la reducció a Matemàtiques, un 52,4% a Lectura i un 25% a Ciències. El que pot manifestar que l’ensenyament de conceptes abstractes, com els de les matemàtiques, han estat especialment afectats per l’ensenyament a distància, perquè segurament requereixen una atenció presencial més alta. L’afectació de la pandèmia a Catalunya encara ha estat més elevada en totes les línies, especialment en Matemàtiques que ha estat d’un 87,5%, el que podria indicar que els sistemes a distància emprats han estat menys eficaços que els del conjunt de l'OCDE.
Respecte a les diferències de gènere és interessant assenyalar que en els resultats obtinguts a Matemàtiques, al conjunt de l’OCDE, els nois superen en 9 punts als de les noies. Mentre que a Lectura les noies superen als nois per 24 punts i queden ambdós equilibrats a les Ciències. Contràriament, a Catalunya, no hi ha diferència entre nois i noies a Matemàtiques, però sí a Lectura que és encara més acusat (34 punts). Si a Catalunya no hi ha diferències de gènere a Matemàtiques, voldria dir que hi haurà una oportunitat a l’hora d’aconseguir un nombre major de vocacions tècniques entre les noies?
"Tenim el repte d’esforçar-nos a fer més atractives, tant les vocacions tècniques d’aquest talent, com les oportunitats d’ocupació del nostre teixit empresarial per tal de poder-lo retenir."
A les quatre últimes edicions de l'informe PISA (2012-2022) el Japó i Corea encapçalen el rànquing del TOP 10 de les competències en Matemàtica, en el que no hi figura els EUA que es manté per sota del conjunt de l’OCDE (7 punts). Però ningú li nega la seva potència en indústria i innovació, superior a la del Japó, encara que segons l’informe PISA el Japó li treu 71 punts en competències en Matemàtiques, el que és una diferència molt considerable. D’on pot treure els EUA el talent necessari per aconseguir la seva puntera indústria innovadora? Segurament de la seva habilitat per poder atreure i importar el talent de tot arreu del món.
Cal deixar els experts en sistemes pedagògics que determinin el que s’ha de fer per millorar els nostres rendiments a l’informe PISA, a fi de poder disposar al futur d’un millor talent, però, també com a societat, tenim el repte d’esforçar-nos a fer més atractives, tant les vocacions tècniques d’aquest talent, com les oportunitats d’ocupació del nostre teixit empresarial per tal de poder-lo retenir.
